Situació
Un detall d’un dels murs exteriors de l’església, la qual, a desgrat de les profundes transformacions sofertes, encara deixa veure algun vestigi important d’època romànica.
M. Anglada
L’església de Sant Feliu de Bruguera, a l’agregat més important del municipi, es troba enmig d’un q conjunt de masies i cases agrupades entorn de l’antiga parròquia.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG330810.
Per arribar-hi cal sortir de Ribes de Freser per una carretera vers migjorn que hi porta amb 6 km. (MAB)
Història
El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “valle Petrariense”, quan el monestir de Sant Joan de les Abadesses hi començà a posseir terres i vinyes. La parròquia no apareix, però, fins l’any 1092, quan en el seu testament, Bernat Joan d’Ogassa, senyor del castell de Pena i de la Clusa, deixà al monestir de Santa Maria de Ripoll un alou situat a la parròquia de Sant Feliu de Bruguera.
El domini del lloc era de la corona, però els senyors de l’antic castell de Pena hi tenien importants béns. Primerament formà una batllia amb Campelles, i al principi del segle XIX fou unida a Ribes.
Té una capelleta dedicada a sant Esteve prop del mas Perramon, i és tradició que n’havia tingut una de dedicada a sant Joan, que era situada a l’era de can Fes, del veïnat de Serrat Roig. (APF-MLlC)
Església
De les restes romàniques que han quedat després de les ampliacions i les profundes modificacions, podem dir que només s’ha conservat una part de l’absis sobrealçat i una altra del campanar. Tots els paraments i les voltes interiors apareixen enguixats i l’aparell només és visible des dels exteriors, dels quals el de l’absis és totalment llis, amb carreus ben tallats i col·locats, mentre que el mur del campanar a la façana de llevant és fet de carreuons. A la part inferior s’entreveu una portalada d’una arcada tapiada i de maçoneria amb menudalls a les parts superiors. Tota la resta de l’aparell ja pertany a àpoques més modernes, i no hi són visibles més vestigis romànics, que poden ésser datats dins el segle XII. (MAB)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclàtor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, vol. III de Monasterios e Iglesias, XVII de la col., Olot 1909, pàgs. 50-51.
- Antoni Pladevall i Font: Ribes de Freser, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 388.