(Arxiu de la Corona d’Aragó: Ms. Ripoll 74)
Liber glossarum et (e) timologiarum, foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills.
Arxiu Mas
Liber glossarum et (e) timologiarum, meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex.
Arxiu Mas
Segons l’opinió de Beer(*), aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle (970-979) o de Sunifred (979-1008). Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina; la seva decoració, extremadament modesta, es redueix a unes quantes inicials fetes en tinta de color vermell ataronjat. Les diferents mans que han intervingut en la seva còpia i en les seves esmenes posteriors dificulten la tasca d’analitzar el text, dificultats que s’inicien en el mateix títol de l’obra: Liber Glossarum et t […] logiarum és transcrit per Beer i per Millares Carlo(*) com Liber glossarum et etimologiarum. García Villada(*) hi llegeix “et tonologiarum”, al·ludint al petit tractat pràctic de música, sobre la manera d’entonar antífones, himnes, salms, etc., que conté el llibre.
J. Llauró(*), en el seu treball sobre els glossaris de Ripoll, és partidari de llegir-hi “et timologiarum”, i la supressió de la "e" inicial de "etimologiarum” és una conseqüència lògica de l’efecte cacofònic de la suma de dos “et” seguits, amb la qual cosa el contingut principal del manuscrit, "glossaris" en la seva primera part i "etimologies" en la segona, queda reflectit al títol de l’obra, amb la petita excepció gramatical que hem citat.
La modesta decoració del còdex consisteix en una desena justa de senzilles inicials de petites mides, acompanyades per senzills elements fitomòrfics molt estilitzats (folis: 5v, "P"; 6v, "B"; 21, "B"; 31v, "R"); ocasionalment, un petit rostre humà ocupa l’interior del buit de la lletra a la "O" del foli 31.
La cronologia establerta per Beer i per García Villada no és compartida per J. Pijoan(*)(*)(*), el qual opina que les mides del còdex, el tipus de cal·ligrafia i els tons vermelló utilitzats per a il·luminar les petites inicials que encapçalen els capítols, són semblants a les d’altres manuscrits que ell creu amb seguretat procedents de Ripoll, com el Ms. Reg. 123 de la Biblioteca Apostolica Vaticana, de l’any 1055; això l’obliga a avançar la data de realització del Ms. Ripoll 74 a un moment del segle XI bastant avançat, aproximadament coetani a les produccions olibanes.