(Arxiu de la Corona d’Aragó: Ms. Ripoll 40)
Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim. Foli 9v, amb una caplletra “R” decorada amb una simple terminació vegetal.
Arxiu Mas
Còdex compost per 65 folis (30 × 36 cm), escrits en lletra carolina del segle XI, amb rúbriques en vermell ataronjat(*).
A la introducció que segueix l’epígraf solemne (foli 1v), un tal “Arnallus Scholasticus” explica amb un cert detall la manera com sorgí aquest text a partir d’un foli solt en el qual, en un estil literari molt defectuós, s’al·ludia al trasllat de sant Esteve: “Incipit de Beato Stephano protomartyre Christi qualiter corpus eius venerandum ab Iherosolymis Constantinopolim sit translatum XVIII Kal.ianuarii. Arnallus Scolasticus universis in Christo lectoribus. Allata est nuper in manibus meis quedam scedula […]”. Interpel·lat pel venerable Segoinus sobre la possibilitat de corregir-lo, el mateix Arnau dugué a terme la tasca, fins a obtenir la consecució definitiva de l’obra. Beer(*) no pot menys de plantejar la possibilitat que es tracti del mateix “Arnaldus” o “Arnallus” que apareix citat als versos de la Prosopopeia que s’inclou en el Breviarium de musica (Ms. 42), en la qual s’al·ludeix a tres dels monjos copistes, Oliba, Arnau i Gualter, que treballaven plegats al voltant de L’abat Oliba, quan aquest ja era bisbe (1018-1046); la hipòtesi de Beer va més enllà i arriba a identificar l’inspirador de l’obra, Segoinus, amb el monjo, la mort del qual és citada com a ocorreguda en una data propera a la promulgació de l’encíclica de l’any 1020(*).
Al foli 5 comencen els Capitularia regum franchorum i al foli 63v el manuscrit inclou uns Versus in natale apostolorum Petri et Pauli, conservats únicament en aquest còdex de Ripoll, juntament amb d’altres “in honore Sancti Michaelis Archangeli” (foli 64), provists ambdós de neumes de tipus català que, segons opinió d’H. Anglès(*), constitueixen una evolució específicament ripollesa de la notació musical visigòtica. F. Rico jutja(*) també que aquesta còpia sorgí de l’escriptori d’Oliba a partir d’uns versos inspirats en Prudenci, afectats per una gran influència visigòtico-mossàrab i acompanyats d’unes melodies probablement compostes a Ripoll mateix.
La segona o la tercera dècades del segle XI podrien ésser, per tant, les adequades per a situar-hi aquest Transíatio Sancti Stephani…, la descripció del qual, extremadament modesta, es redueix només a dues capitals:
—Foli 9v, “R” (3,50 × 2,50 cm): el seu traçat en tinta i la seva il·luminació en color taronja intens permeten obtenir una inicial que a penes passa d’ésser una majúscula més gran, amb terminacions foliars polilobulades.
—Foli 15v, “O” (3×3 cm): el perfil circular de la lletra apareix interromput per dos engruiximents laterals coberts per un motiu fistonat, per al qual s’ha reservat el color del pergamí sobre un fons en tinta.
Aquestes dues senzilles inicials ens semblen, això no obstant, suficients com per a atribuir-Ies a la mateixa mà que il·luminà les inicials “"p de la interpolada Vita Philippi al foli 4v del Breviarium de musica, Ms. 42, amb les seves terminacions foliars característiques, compostes per diversos lòbuls, realçats interiorment per breus traços i per algun puntejat; a pesar de la seva condició de foli afegit, no sembla que hi hagi res que desdigui de la seva pertinença al nucli de produccions olibanes i, per tant, els plantejaments de Beer sobre l’atribució del Ms. 40 al mateix “Arnallus” o “Arnaldus” que és citat als versos de la Prosopopeia del Breviarium de musica, es podria veure corroborada per la relació entre els il·luminadors.