(Bibliothèque Nationale de París: Ms. Lat. 2341)
Còmputs pasquals. Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica.
Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa (segle XI?), citat per J. Gudiol(*), bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms. Lat. 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París; es tracta d’una miscel·lània composta per 273 folis escrits sobre pergamí (27, 50 × 36, 50 cm), que inclou texts com l’Smaragdus (foli 14), S. Augustinus, Adversus quinque haereses… (foli 136), Virgilius Tapsensis, Dialogus contra Arianos… (folis 140-143v), Expositiones in Nicaenum Simbolum (foli 148v) i d’altres textos d’Alcuí, sant Isidor, Beda, sant Julià de Toledo, sant Ambrosi, el Pseudo-Ciceró, etc.(*).
Apareix citat com "Beda de Computo. Versus Smaragdi…” en la cinquantena de volums que Colbert lliurà a la biblioteca reial l’any 1681, com procedents de la capitular de Lo Puèi (*).
Les pàgines inicials contenen unes taules de còmputs: "Incipit compotum grecorun et romanorum" (foli 1), una de les quals, la del foli 2, apareix emmarcada per una estructura arquitectònica d’arcs i de columnes similar a les que solen allotjar els cànons d’Eusebi als evangeliaris; aquesta és l’única il·lustració del còdex, que manca, d’altra banda, de cap altra mena de decoració.
Tres arcs de ferradura recolzen sobre quatre columnes de fusts decorats mitjançant franges diagonals i motius trenats; bases escalonades i capitells de reminiscències clàssiques amb dobles fileres d’acant completen l’ornamentació. Cap d’aquests modests recursos no resulta gaire allunyat de l’estil català i fins i tot del ripollès, però hi trobem a faltar les petites figures zoomòrfiques o figuracions humanes que acostumen a caracteritzar les representacions dels Cànons d’Eusebi en obres ripolleses com la Bíblia de Ripoll, o com el Textus Quatuor Evangeliorum (Ms. 15 del Museu Episcopal de Vic) i el Missale Parvum (Ms. 71 del Museu Episcopal de Vic). Potser les arquitectures del Ms. Lat. 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es troben més en la línia de models carolingis, com les de l’Evangeliari Harley (Ms. 2 788 del British Museum i l’Evangeliari de Trèveris (Stadtbibliothek, Ms. 22), provinents de l’escola d’Ada(*), amb els quals comparteixen algunes característiques comunes, salvant les lògiques diferències entre les obres carolíngies ricament ornamentades i la modèstia evident del manuscrit de què tractem; ens referim al sistema arquitectònic, compost per columnes amb ornaments plans, bases escalonades coronades per una motllura tòrica i capitells amb acants ordenats en dues fileres de fulles, aquestes darreres extremadament estilitzades al foli corresponent als Còmputs Pasquals del Ms. Lat. 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París, fins i tot l’estrany motiu vertical d’extrems polilobulats que divideix en dues columnes el text que ocupa l’espai corresponent a les llunetes, sota els arcs, podria constituir una derivació errònia de les creus, de braços en molts casos polilobulats, que ocupen una posició idèntica en les concordances dels manuscrits carolingis abans esmentats.
En tot cas, la presència dels arcs de ferradura, absents en els models anteriors, podria ésser, potser, un argument en favor del possible catalanisme de l’obra, en trobar-se present aquesta mena d’arcuacions en alguns dels exemplars més representatius de la il·luminació de manuscrits en el romànic català, com la Bíblia de Rodes (vol. IV, foli 75v) i la Bíblia de Ripoll (folis 209 i 365v) o el Beatus de Torí, en el qual l’arc de ferradura apareixen la major part de les arquitectures, sobretot en les escenes inicials de presentació dels evangelis, i en les corresponents a les set Esglésies d’Orient. En tots aquests casos, es troba present una tardana fidelitat a models d’arcuacions anteriors i una certa reticència a la seva substitució per formes definitivament romàniques.
En conclusió, podem afirmar que aquesta decoració tan exigua se’ns manifesta insuficient per a determinar-ne precedències i que, per tant, únicament futurs estudis textuals detallats podran aclarir alguna cosa sobre l’origen i la cronologia del manuscrit(*).