(Biblithèque Nationale de París: Ms. Lat. 2838)
Beda, super Esdras. Foli 95 amb la representació d’una caplletra “C”, amb una gran figura de drac, la qual es combina amb motius vegetals.
Entre els còdexs conservats en biblioteques estrangeres que han estat atribuïts a l’escriptor ripollès, comptem amb el Ms. Lat. 2 838 de la Bibliothèque Nationale de París; aquest manuscrit, que per alguns és adquirit, i no pas escrit a Ripoll, consta de 158 folis en pergamí (25 × 15 cm) i porta el núm. 4 300 de l’antiga Col·lecció Colbert. Conté els Comentaris de Beda sobre els llibres d’Esdres i Nehemies (folis 2v-90): “Expositio allegorica Bede presbiteri in prophetam Ezram…” i alguns textos de sant Jeroni sobre el Llibre de Daniel (folis 95-156); entre ambdues obres, apareix intercalat un exemplar de la Vita S. Pauli Narbonensis episcopi (folis 90-94).
Lauer(*) reconeix en aquesta obra una paleografia corresponent a nombroses mans meridionals del segle XI, i no en precisa res més, i J. Gudiol(*) afirma que aquest còdex sembla procedir de Ripoll, i crida l’atenció sobre les seves inicials decorades; aquestes gairebé no arriben a quatre i semblen traslluir una varietat de mans semblant a la que s’observa en la paleografia.
Sobre l’origen ripollès del manuscrit, observem que les característiques de les seves capitals van més enllà de la producció de Ripoll d’aquella època, i, en tot cas, el seu possible catalanisme estaria subjecte a l’arribada de models ben diferents als locals.
En dues de les capitals (la “V” del foli 61 i la “B” del foli 114) reconeixem més aviat una proximitat als estils aquitans i del sud-oest de França en general, que assoleixen la seva culminació en la Segona Bíblia de Sant Marçal de Llemotges (Ms. Lat. 8, de la Bibliothèque Nationale de París), de la segona meitat del segle XI o del començament del XII. És fàcilment constatable que en el Ms. Lat. 2 838 es conserven els antics esquemes franco-insulars i, salvant les distàncies derivades de la major modèstia del manuscrit, observem els mateixos motius d’entrellaçament als extrems dels pals de les lletres; al costat seu hi ha caps zoomòrfics i palmetes en ventall format per algunes fulles de perfil si fa o no fa acusat, semblant a les de tipus “aquità”; les primes sanefes de llaceries que ocupen les bandes que marquen el contorn de la lletra i les estranyes contorsions que experimenten algunes de les formes zoomòrfiques, són dos detalls més que fan pensar en un artista format en algun taller més relacionat amb Llemotges que amb Catalunya, o, almenys, més en contacte amb models derivats de la Segona Bíblia de Llemotges o de còdexs nascuts a la seva ombra, com el Sacramentan de Sant Marçal de Llemotges (Ms. Lat. 822 de la Bibliothèque Nationale de París)(*).
Les altres dues capitals presenten algunes diferències respecte a les anteriors; la primera, la “P” del foli 32, sembla obra d’un miniaturista que, tot i manejant un repertori ornamental similar (estretes bandes d’entrellaçaments, caps zoomòrfics, palmetes aquitanes, etc.), fa que totes aquestes formes sorgeixin de les seves mans molt més rígides, encarcarades i distanciades dels models originals.
Pel que fa a la "C" del foli 95, opinem que les seves característiques escapen més a la tipicitat aquitana; és composta per una gran figura de drac que conforma amb el seu cos el contorn de la lletra al costat d’un entramat de tiges vegetals que neixen de la seva boca i que ocupen el buit central de la inicial; potser és interessant destacar el cap de l’animal vist des d’una perspectiva superior i lateral, que envolta la imatge en un curiós realisme, realisme que s’estén també al considerable volum que adquireix el cos mitjaçant la utilització d’una gran quantitat de petits trets en tinta; tot això resulta estrany en les produccions ripolleses del moment i, contràriament, trobem caps zoomòrfics de tractament semblant a la mateixa Bíblia de Sant Marçal de Llemotges(*), però no és menys cert que no s’hi dóna la presència d’inicials exclusivament zoomòrfiques, com en aquest cas.
Quant al problema de la datació del manuscrit, atesa la relació de dependència que creiem observar respecte a obres produïdes en el nucli llemosí en dates de cap al voltant de l’any 1100, o potser del començament del segle XII, i tenint en compte que els manuscrits meridionals que els són propers són forçosament contemporanis o més tardans, creiem oportú endarrerir la data de realització del Ms. Lat. 2 838 fins al mateix segle XII, possiblement en les seves primeres dècades, tot i que de moment la manca de dades precises sobre la procedència de l’obra impedeix una major exactitud.