Sant Bartomeu de Llaés (Ripoll)

Situació

La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa.

Mapa: 294M781. Situació: 31 TDG315772.

Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles. Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el fossat on es dreça la parròquia.

Un altre camí, en força bon estat, surt del poble de Besora, cap a la masia dels Ferrers, des d’on segueix, en direcció a tramuntana, vers el torrent i el molí de Vallfogona i arriba a l’antiga casa de l’Hostalet, situada al peu de la parròquia.

Encara s’hi pot anar també per un camí carreter que surt d’un trencall que hi ha davant el punt quilomètric 82 de la carretera de Ripoll a Olot per Vallfogona, vers migjorn. Després de passar can Molins, cal deixar el cotxe a can Paradís per continuar un quart d’hora a peu. Hom trobarà un mas abandonat, que és a 120 m de la capella. (APF-JAA-MAB)

Història

La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés és situada a l’antic terme del castell de Llaés, que era sota l’alt domini del monestir de Sant Joan de les Abadesses i que apareix esmentat des de l’any 919.

Pergamí de l’acta de consagració de l’església, de l’any 1025, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona. Hom en trobarà la transcripció i la traducció a la pàgina següent.

Arxiu Mas

L’església fou erigida per l’abadessa Ranlo i consagrada l’any 960, juntament amb les de Vidrà, Vallfogona i Sora, pel bisbe Ató de Vic. I, a l’igual que aquestes, degué dependre jurisdiccionalment del castell de Milany. Aquesta església perdurà fins a l’any 1025, que el bisbe Oliba, el 28 de gener, consagrà un nou edifici que substituí l’anterior.

L’edifici de l’església degué sofrir els efectes del terratrèmol de l’any 1428, que provocà una campanya d’obres per les quals foren reformats les cobertes i els absis, en un procés que culminà l’any 1594 amb la instal·lació d’un retaule pintat per Rafael Andreu.

A Sant Bartomeu s’hi emplaçà l’exèrcit francès que ocupà Ripoll entre els anys 1620 i 1623, i aleshores sofrí una destrucció, que potser fou la definitiva. (APF-MLIC)

Acta de consagració de l’església de Sant Bartomeu de Llaés (22 d’abril de 960)1

"In nomine Domini Dei aeterni, sub die X Kalendas Madii anni Incarnationis Domini DCCCCLXI Indictione XVIII1, veniens vir reverentissimus domnus Ato sanctae Ausonensis ecclesiae humilis episcopus ad consecrandam ecclesiae quae est sita in comitatum Ausona, in locum que nuncupant kastro Lazesse, et est ipsa ecclesia in honore Sancti Bartolomei apostoli, quem hedificavit domna Ranlo misericordia Dei abbatissa. Cunctorum fidelium devotioni congruit, ut ad celestem patriam toto desiderio anelent, quatenus sanctis monitis inhaerendo, coelestium bonorum pociantur effectibus. Hunc igitur secuti sunt morem ab exordio sancte ecclesie omnes religiose, sanctique viri, qui in ipsa ecclesiastica edocati, piis operibus insudare, et ipsa ecclesia enutrire, et augmentare satagerunt. Horum itaque formam sequentes, oportet nos itaque coelestia inspicere, ut ad caduca respuentes, ad sublimia manentia toto adnisum tendere valeamus. Denique in Dei nomine, ego Ranlo abbatissa dono ad ipsa ecclesia supra scripta in honore Sancti Bartolomei supra scripta de ministerio ecclesiastico alba, casulla, stola, manipulo. Et ego in Dei nomine Ranlo abbatissa ad diem dedicationis de supra scripta eccle siae haec omnia dono quod superius resonat ad prelibata ecclesiae a perpetim possesura, ut amodo et deinceps ad ipsum locum vel ministris ibidem servientibus, ad aucmentum et subplementum proficiant. Qua propter et ego Ato gratia Dei Ausonensis episcopus, tantam devotionem nobilissimam Ranlo abbatissa, concedo ad ipsa ecclesia supra scripta sancti Bartolomei apostoli decimas et primitias, et oblationes fidelium; in primis de ipsa villa Lazesse, ubi iam dicta ecclesia sita est, cum terminis et aiacenciis, et Provencha, cum terminis et aiacenciis suis, et casas Langovardo cum aliis vilarunculis, et castello Palumi cum terminis et aiacenciis suis, et Cheroalto cum terminis et aiacenciis suis, et vilarunculis, quae dicunt Amessados, cum terminis et aiacenciis suis, et ipsa Spungola cum terminis et aiacenciis suis. Iam dictas villas supra nomine nominatas habent affrontationes de parte orientis in Malango, vel in ipsa Calmilga, et pervenit ad ipso collo de Melangolo, et de meridie in ipsa Serra Bevini, et de occiduo in rivo Valle faecunda, et de circio in Serra de castello Palumi. Haec autem omnia supra scripta ego Ato humilis episcopus sanctae Ausonensis ecclesiae ibidem dono decimas, et primicias, et oblationes fidelium ad ecclesiae supra scripta; constituens atque episcopali censura, ut nulli in postmodum hoc nostrum dotis decretum ullatenus violari liceat, sed inconvulsam omni tempore et inviolabilem permaneat in subdicione Sancti Iohannis cenobii. Degesta est autem haec scriptura dotis X Kalendas Madii anno VI regnante Leutario rege filio Ludovici.

+Ato sancte sedis Ausonensis humilis episcopus subscribo. Suniarius hac si merito indignus sacerdos subscribo. Brunchardus, quem vocant Guifredo, humilis sacerdos subscribo. Elderigus levita subscribo. Ato sacerdos subscribo. Amalricus levita subscribo. Argimirus subscribo. Embremares praesbiter subscribo. Gondebertus levita subscribo. Durandus praesbyter, qui hanc dote scripsi et subscripsi+die et anno quod supra."

Original: Perdut.

Còpia: Arxiu de la Corona d’Aragó, perg. Sunifred, 58 dels segles XII-XIII.

Còpia: Arxiu capitular de Vic, varios, Ripoll IX, pàg. 5 d’una còpia feta per Garma, l’any 1755, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las Iglesias…, vol. VI, ap. XVI, pàgs. 274-276.

Frederic Udina i Martorell: El Arxivo Condal de Barcelona, núm. 147, pàgs. 311-313.

Traducció

"En nom de Déu etern. A deu de les calendes de maig de l’any nou-cents-seixanta-u de l’encarnació del Senyor, durant la divuitena indicció, vingué el reverendíssim Ató, humil bisbe de l’Església d’Osona, per tal de consagrar l’església que és situada al comtat d’Osona, al lloc que ara en diuen Castell de Llaés; església que, en honor de sant Bartomeu Apòstol, fou edificada per Ranlo, abadessa per misericòrdia divina. Hom havia acudit a la devoció de tots els fidels, perquè anhelaven, fervorosament, la pàtria celestial, i aixi, en participar dels sants consells poguessin gaudir de les virtuts dels béns del cel. Després d’aquest costum inicial, seguiren totes les religioses i sants barons de la santa Església, els quals, instruïts en la matèria eclesiàstica, s’aplicaren en l’esforç de les obres piadoses i a nodrir i augmentar l’esmentada església.

Per tant, tot continuant la tasca d’aquells, ens correspon a Nós considerar amb atenció aquests aspectes divins, de manera que, tot refusant les coses mortals, puguem dedicar-nos en allò més essencial i durador, amb el major afany.

Així doncs, en nom de Déu, jo, l’abadessa Ranlo, dono a la citada església dedicada en honor de sant Bartomeu, per al ministeri eclesiàstic, l’alba, la carnela, l’estola i el maniple. I jo, en nom de Déu, l’abadessa Ranlo, ofereixo totes aquestes coses a la predita església, en el dia de la seva dedicació, perquè en disposi a perpetuïtat, i de manera efectiva, i així a partir d’ara puguin servir per fer augmentar i per reforçar tant el propi indret com els ministres que hi serveixin.

Per això, jo, Ató, per la gràcia de Déu, bisbe d’Osona, amb tanta devoció demostrada per la molt noble abadessa Ranlo, concedeixo a la referida església de sant Bartomeu Apòstol, els delmes, les primicies i les oblacions dels fidels. Primerament els de vila Llaés, on és emplaçada la citada església, amb els termes i les adjacències; Provença, amb els seus termes i les seves adjacències; les cases de Llombard i d’altres vilarets; Castellpalom, amb els seus termes i adjacències; Queralt, amb els seus termes i adjacències; els vilarets dits Masatí, amb llurs termes i adjacències; i l’Espunyola, amb els seus termes i adjacències. Aquestes viles limiten de la manera següent: a llevant, el Milany i la Calm, tot arribant fins al coll de Melanyol; a migdia trobem la serra de Beví; a ponent, la riera de Vallfogona; i a tramuntana, la serra de Castellpalom. Pel que fa, doncs, a tots aquests límits, jo, Ató, humil bisbe de la santa Església d’Osona, atorgo els delmes, les primícies i les ofrenes dels fidels a la predita església, tot fixant, però, la censura episcopal, a fi que, en l’esdevenidor, en ningú no li sigui permès de violar de cap manera aquest nostre decret de dotació, ans romangui indestructible i inviolable, per sempre més, sota l’autoritat del cenobi de sant Joan.

Realitzada aquesta escriptura de dotació, a deu de les calendes de maig de l’any sisè del regnat del rei Lotari, fill de Lluís.

Ató, humil bisbe de la santa seu d’Osona, subscric. Sunyer, per aquest mereixement indigne sacerdot subscric. Bruncard, que en diuen Guifré, humil sacerdot, subscric. Elderic, Levita, subscric. Ató, sacerdot, subscric. Amalric, sacerdot, subscric. Argemir, subscric. Embremares, prevere, subscric. Gondebert, levita, subscric. Duran, prevere qui aquesta dotació vaig escriure i subscriure, el dia i l’any esmentats."

(Traducció: Joan Josep Busqueta i Riu)

1La datació d’aquest document és difícil. Villanueva optà per l’any 961 de l’Encarnació, el qual, però, pot correspondre al 960, que també corrobora l’any sisè de Lotari.

Acta de consagració de l’església de Sant Bartomeu de Llaés (28 de gener de 1025)

"Anno incarnationis Domini nostri millesimo XXV, die quinto kalendarum Februarium, convenerunt dominus Oliba gratia Dei Ausonensis episcopus simulque domus pontifex Wifredus ad dedicationem ecclesie Sancti Bartolomei apostoli que fundata est super castrum Lazes. Fuerat autem prefata ecclesia dudum ab Attone predecesore jam dicti Olibe presulis consecrata sed vetustate consumpta fideliumque voto funditus commutata majori opere celsitudinis est venerabiliter sublimata. Ad hanc igitur prescripti pontífices cum numerosa fidelium multitudine diversi sexus et ordinis concurrentes dedicaverunt solemniter et devote suprascriptam novi operis ecclesiam in honore Dei omnipotentis et Sancti Bartolomei apostoli, omniumque sanctorum firmaverunt interea illi per hanc scripturam dotis omnia ei pertinentia a in hunc modum.

Ego Oliba gratia Dei episcopus et Wifredus presul concedimus et confirmamus jam dicte ecclesie Sancti Bartolomei omnia sibi pertinentia per hanc scripturam nostre donationis sicut resonat in dote quam Atto episcopus, bone memorie, fecerat predicte ecclesie in decimis et primitiis et oblationibus fidelium. In primis de villa Laces cum terminis et adjacenciis suis et cassas Languardi cum aliis villarunculis et castellum Palumbi cum terminis et adjacentiis suis et Cheraltum cum terminis et adjacentiis suis et villarunculos quos dicunt Amessados cum terminis et adjacentiis suis, et ipsam Spugno-lam cum terminis et adjacentiis suis. Jam dicte autem ville habent afrontationes ab oriente in Melan vel in Calmilga et perveniunt ad collum de Melannolo, et a meridie in serra Bevini et ab hoccidente in rivo Vallisfecunde, et a septentrione in serra Castelli Palumbi. Hec igitur omnia nos jam dicti pontifices in decimis et primitiis et oblationibus fidelium et terris et vineis et in onmibus omnio rebus que juste et legaliter adquisivit vel inperpetuum juste et legaliter adquisierit, confirmamus et concedimus predicte ecclesie Sancti Apostoli Bartolomei diebus omnibus abitura sub ditione cenobii Sancti Baptiste Johannis; statuentes pontificali censura ab hodierno et deincebs, ut nullus unquam cujuscumque ordinis vel persone hanc nostram dotis constitutionem violare presumat, quod si quis fecerit er aliquid jure prefatae ecclesiae pertinens tam mobilium quam inmobilium rerum auferre temptaverit, in primis ire Dei Omnipotentis et Sancti Bartolomei Apostoli omniumque sanctorum et nostrae excomunicationi tandiu subjaceat donec quod injuste abstulerit digna satisfaccione quoactus exolvat et in antea hec dos propriam firmitatem obtineat nichilque majus aut minus habeat nisi quantum scriptura dotis episcopi Attonis bone memorie mostrat. Oliba Sancte Ausonensis ecclesie episcopus. Signum Bernardi. Signum Rodballi. Signum Amalrici. Scriptum in cenobio Sanctae Rivipollentis Mariae per manus Ellemari ad vicem Arnalli predicti presulis Olibae notarii, anno dedicationis ejusdem ecclesiae sub era milessima sexagesima tertia, inditione octava, sexto calendarum Juliarum die."

Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias Históricas, vol. XX, II, ap. VII, pàg. 116.

Traducció

"L’any de l’encarnació de nostre Senyor, de mil vint-i-cinc, a cinc de les calendes de febrer, vingueren Oliba, per la gracia de Déu, bisbe d’Osona, i Guifré, també prelat, per a la dedicació de l’església de Sant Bartomeu Apòstol, fundada sobre el castell de Llaés; església que, ja feia algun temps, havia estat consagrada pel bisbe Ató, predecessor del referit Oliba, però que, malmesa per la seva antiguitat, havia estat completament transformada, per voluntat dels fidels, en una obra més gran, i aixecada venerablement per a servei de les altures.

Per tal motiu, els esmentats prelats, amb una gran multitut de fidels de diferent sexe i orde, congregats allà, dedicaren amb solemnitat i devoció la mencionada església de nova construcció, en honor de Déu omnipotent, de sant Bartomeu apòstol i de tots els sants; i li confirmaren, davant tothom, allà mateix, mitjançant aquesta escriptura de dotació, tot allò que li pertanyia, procedint de la manera següent:

Jo, Oliba, per la gràcia de Déu, bisbe, i Guifré, bisbe, concedim i confirmem a l’església de Sant Bartomeu, per aquesta nostra escriptura de dotació, tot el que li pertany, tal com consta en la dotació que el bisbe Ató, de bona memòria, féu en benefici de la predita església, referent als delmes, les primícies i les ofrenes dels fidels. Primerament, els de vila Llaés amb els seus termes i adjacències, els de cases de Llombard amb d’altres vilarets; Castellpalom amb els seus termes i adjacències; els vilarets dits Masats amb llurs termes i adjacències; l’Espunyola amb els seus termes i adjacències. Aquestes viles confronten: a llevant, amb el Milany i la Calm, i tot seguint fins al coll de Melanyol; a migdia, amb la serra de Beví; a ponent, amb la riera de Vallfogona; i a tramuntana amb la serra de Castellpalom. Pel que fa, doncs, a tot el relatiu a delmes, primícies, ofrenes dels fidels, terres, vinyes, i tots aquells béns que, de manera justa i legal, havia adquirit o podia, en el futur, procurar-se, així mateix, justa i legalment, confirmem i concedim a la predita església de Sant Bartomeu Apòstol que en disposi, per tot temps, sota l’autoritat del cenobi de Sant Joan Baptista, tot establint la censura episcopal, d’ara endavant, a fi que mai ningú de l’orde o condició que sigui, no pugui violar aquesta nostra constitució de dot; però si algú ho fes i s’atrevís a arrabassar quelcom del dret de l’esmentada església, ja en siguin béns mobles o immobles, romangui, de bon començament, sotmès a la ira de Déu omnipotent, de sant Bartomeu apòstol i de tots del sants, així com sota la nostra excomunicació, fins que no doni plena satisfacció de tot el que s’hagi emportat arbitràriament, de manera que així arrangi l’acció.

Que d’ara endavant aquesta dotació obtingui especial fermesa i no inclogui ni més ni menys que tot el previst en l’escriptura de dotació del bisbe Ató, de tan grata memòria.

Oliba, bisbe de la santa Església d’Osona. Signatures de Bernat, Rodball, Amalric.

Escrit en el cenobi de Santa Maria de Ripoll per mà d’El·lemar en lloc d’Arnau, notari del bisbe Oliba, l’any de la dedicació de la predita església, era de mil seixanta-tres, durant la vuitena indicció, a sis de les calendes de juliol."

(Traducció: Joan Josep Busqueta i Riu)

Església

L’església de Sant Bartomeu ocupa, juntament amb la casa rectoral, el seti de l’antic castell de Llaés, situat damunt un penyal pla, el qual li dóna un aspecte característic enmig del seu paisatge.

L’església, en la seva forma actual, respon a les profundes reformes que s’efectuaren el segle XVI a l’edifici original. Consta d’una nau sense absis, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, la qual descansa damunt uns arcs formers aplacats als murs. És probable que aquests arcs i la volta responguin a una reforma de les primeres estructures del temple. Al mur de llevant hi ha la sagristia en el lloc on, probablement, hi devia haver l’absis de l’edifici primitiu.

Tot l’interior és enguixat i pintat, i els paraments exteriors són parcialment recoberts per un arrebossat de calç, la qual cosa impedeix de veure les característiques de l’aparell i, per tant, de precisar el seu procés de construcció, i la cronologia relativa de les seves parts.

La porta actual s’obre a la façana de ponent, al lloc que devia ocupar l’original, i al seu costat s’erigeix el campanar de torre, el qual completa la imatge del temple després de la seva total reestructuració. (JAA)

Talla

Imatge de la Mare de Déu actualment guardada al Museu Episcopal de Vic, 4 914.

G. Llop

Al Museu Episcopal de Vic, catalogada amb el núm. d’inventari 4 914, es conserva una talla romànica de la Mare de Déu amb el Nen que prové de Sant Bartomeu de Llaés. Aquesta peça ingressà al museu l’any 1916 i, segons hem constatat a partir d’un document gràfic pres entre els anys 1930 i 1938 (Institut Amatller d’Art Hispànic, núm. de clixé 1 576), d’ençà de la data d’ingrés la imatge ha sofert alguns desperfectes; alguns potser provocats per la incidència del pas del temps, com la desaparició del pigment, i d’altres conseqüència d’una cura insuficient, com la desaparició del respatller del tron, del qual es veien dues columnes més altes que les davanteres, acabades per poms quadrangulars.

Pel que fa a l’estat actual de la peça, doncs, direm que es troba força malmesa. La Mare ha perdut la corona i té escapçats dos dits de la mà dreta i tots els de l’esquerra. El Nen ha sofert també mutilacions a tots dos braços. Del tron, a més del que ja hem esmentat, manca el pom de la columna esquerra. La pintura que cobria la talla, blava i porpra, s’ha perdut, sobretot als rostres i a la figura del Nen, però es conserva en extenses zones dels vestits de la Mare i en el tron.

Aquesta marededéu pertany al tipus popular romànic de Maria com a Sedes Sapientiae, és a dir, com a tron de la saviesa; és un model que prové de l’art bizantí, de la iconografia de Kyriotissa. D’aquestes imatges tallades en fusta, les més antigues conservades són del segle XII, però es coneix, a través de documents, que n’existien anteriorment. Els exemples conservats han estat estudiats en base a diferents tipologies.

La marededéu de Llaés pertany al tipus d’imatge que presenta una frontalitat absoluta i, pel que fa a la proporcionalitat del conjunt, no gens estilitzada, entra en la classificació ripollesa definida per A. Noguera (1977, pàg. 77).

La Mare porta una túnica llarga de color blau que cau fins a les sabates i marca l’arrodoniment dels genolls i forma, a partir d’aquests, uns plecs en forma de “V”. Al damunt, cobreix la túnica una espècie de casulla de color vermell amb vetes blaves a la vora i al coll.

Com el Nen, Maria devia anar coronada, però ara només la cobreix un vel-mantell blau i blanc que, des de les espatlles, cau en vertical per l’esquena. Els peus, calçats amb unes sabates fosques i punxegudes, fan que la roba de la túnica s’obri per tal de deixar-los veure; aquest recurs el trobem en molts d’altres exemples: imatges de Bastanist, Ix, Ger, etc.

La Mare seu en un tron ample, de columnes de fust llis amb un anell enmig, acabades —al davant— per uns poms rodons; als costats hi ha una decoració a base d’estrelles pintades. Tot el conjunt descansa sobre una fusta llisa que fa de suport o tarima. Al dors, la talla ha estat rebaixada per tal de poder-hi guardar les relíquies.

Sembla que l’origen d’imatges amb reconditori a la part posterior per a fer de reliquiari, data de l’època romànica (M. Delcor, 1970, pàg. 101). Ja en el romànic, aquesta tradició es devia perpetuar, sobretot a Alvèrnia. Al Conflent se’n conserven diversos exemplars, com la marededéu de Cornellà o la de Santa Maria d’Espirà, entre d’altres.

A. Noguera (1977, pàg. 98) creu que el motiu de veneració de les marededéus fou, originàriament, el fet de contenir les preuades relíquies i no pas que fossin imatge de la Mare de Déu.

Les mans de la Mare són esteses, sense agafar el Nen; amb la dreta sosté una bola petita que, segons M. Trens (1946, pàg. 404), simbolitza la sobirania de Jesús sobre el món. A. Noguera (1977, pàg. 89) creu que les imatges de marededéus que presenten aquest símbol no apareixen fins el segle XIII. Alguns paral·lels d’imatges amb aquests atributs són la marededéu de Montserrat, la d’Urtx, la de la Tor de Querol, etc.

De la figura de Jesús, tan mutilada, només podem dir que tenia la invariable actitud de beneir amb la mà dreta i de sostenir el llibre sagrat amb l’esquerra. Porta, com hem dit, una corona ondulada i túnica i mantell, segons deduïm per les restes de pigment blau i vermell.

Per la iconografia de conjunt de la imatge, aquesta talla pertany al tipus que encapçalen les marededéus de Montserrat, de Cornellà de Conflent i de la catedral de Girona. La filiació es concreta en les característiques formals i estilístiques: frontalitat, plecs dels vestits, tipus de tron, etc. Pel que fa a les faccions dels rostres, la imatge de Llaés es manté dins les influències bizantines, mentre que als altres models s’hi veu un refinament molt més clàssic.

També com a paral·lels, esmentarem la marededéu de Santa Maria de Castellet i una altra imatge del mateix museu (amb el núm. d’inventari 10 788), que coincideixen en diversos trets de l’estil i són, també, derivacions dels prototipus esmentats.

De les obres que acabem d’assenyalar com a paral·lels, les datacions que han estat fixades són compreses entre l’inici del segle XII, en què M. Delcor (1970, pàg. 35) situa la imatge de Cornellà de Conflent, i el darrer terç del mateix segle per a la imatge de Santa Maria de Castellet (RRG: Catalunya romànica, Bages, vol. XI, Barcelona 1984, pàg. 489). Tenint en compte aquestes datacions i considerant que la marededéu de Llaés és una imatge que no ha assolit un refinament en els trets facials o en la composició, i en la qual tampoc no es detecta cap tendència a la humanització, creiem que no pot ser posterior als últims anys del segle XII. (MGM)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Eduard Junyent i Subirà: Parròquia de San Bartolomé de Llaers, Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich, separata de la Hoja Parroquial, Vic, 1945-1952, núm. 106.
  • Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio analítico de sus fondos, CSIC, Escuela de Estudios Medievales, textos XVIII, Barcelona 1951, pàgs. 206-207, 217-218, 291-293, 297-298, 311-312, 465 i ss.
  • Antoni Pladevall i Font: Mil anys de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, Barcelona 1960, pàg. 108.
  • Antoni Pladevall i Font: Ripoll, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i el Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 320-321. (APF-MLIC)

Bibliografia sobre la talla

  • Manuel Trens i Ribas: María. Iconografía de la Virgen en el arte español, Ed. Plus Ultra, Madrid 1946.
  • Mathies Delcor: Les vierges romanes de Cerdagne et Conflent, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1970.
  • Antoni Noguera i Massa: Les marededéus romàniques de les terres gironines, Artestudi Edicions, Col. Art Romànic, 5, Barcelona 1977. (MGM)