Situació
Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis.
M. Anglada
La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG315715.
Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un trajecte de 5 km. La capella, tot i estant aïllada, es troba prop del Barretó. (MAB)
Història
Les notícies més antigues de l’església de Sant Jaume del Barretó procedeixen de testaments del principi del segle XIV, de feligresos de la rodalia, on consten deixes a Sant Jaume de Montbac o de Bonbac.
Entre els anys 1576 i 1640, en les visites pastorals del deganat de Ripoll era esmentada l’església de Sant Jaume de Bonbac com a sufragània de la parròquia de Llaés. En canvi, els anys 1686 i 1724 era anomenada Sant Jaume del Barretó, com a simple capella particular vinculada a la casa del Barretó i el Vilar de Sant Boi.
L’any 1936 fou profanada i destinada a corral i pallissa fins a l’any 1975, que fou restaurada i retornada al culte. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau, culminada vers llevant per un absis semicircular.
M. Anglada
Aquesta petita església és un edifici d’una nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, obert amb un simple plec a la nau, que és coberta amb volta de canó seguit, bastant apuntada, i una volta de quart d’esfera a l’absis. Té únicament dues finestres gairebé iguals, de doble esqueixada a l’absis, una de les quals té una motllura de bordó per la part externa i una portalada amb arcada adovellada tapiada a la façana de migjorn. Les dues portes de ponent i de tramuntana són posteriors. A l’interior de la nau, i sota l’arrencada de la volta, una imposta ressegueix tot el volt de la nau, excepte el mur de ponent. Aquesta imposta fou trencada als dos costats de la nau prop de l’absis per donar lloc a decoracions posteriors d’arcuacions d’imitació gòtica, de guix.
La construcció pot ésser situada al segle XII, ja que és feta amb carreus grossos, ben tallats i escairats, i molt ben ajustats, que queden visibles tant a l’interior com a l’exterior, llevat de la façana de ponent, que resta arrebossada i amb modificacions posteriors, que consisteixen en un campanar de cadireta i un ull de bou de ceràmica. La coberta de tela de ceràmica i el ràfec són refets segurament de la mateixa època en què fou modificada la façana de ponent.
L’estat de conservació és bo. Guarden la clau a la masoveria del costat. (MAB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall i Font: Sant Jaume del Barretó, a Llaers, “Full Diocesà”, núm. 3 268, Vic 2 de desembre de 1973.