Situació
Una vista del conjunt de restes que ens han pervingut de l’antic edifici.
F. Tur
L’església de Sant Miquel de la Infermeria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, és situada Q dintre el clos monàstic, a tocar i darrere el palau abacial, al cantó oposat a la façana que dona a la plaça del monestir.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG413762. (JAA-NPP)
Història
Aquesta església presidia una edificació especial, destinada a recollir vells i malalts fora del clos estrictament monàstic, però que era annexa a ell.
La feu construir l’abat Ponç de Monells, quan ja era bisbe de Tortosa, i fou consagrada el dia 2 de novembre de 1164, amb l’assistència del bisbe de Vic Pere Gausfred i de Guillem de Monells, bisbe de Girona i germà de l’abat. Per tal d’assegurar el culte i la lluminària fou dotada, al moment de la consagració, amb dos masos, l’un a Prats i l’altre a Malatosca.
Era, tal com indica la part existent, una petita capella romànica a través de la qual hom es podia comunicar amb la infermeria. Aviat tingué un sacerdot beneficat propi.
La seva façana de ponent fou renovada l’any 1357 amb motiu d’ésser-hi construït sobre seu un petit campanar d’espadanya. Consta que els terratrèmols de l’any 1428 la perjudicaren molt i que aviat fou restaurada. L’any 1498 fou tapiada la porta de comunicació amb la infermeria i oberta una porta que donava al carrer.
Fou enrunada durant la guerra civil de 1936-1939. Ara ha estat netejat el que en resta, amb la intenció de poder-la restaurar o bé reedificar la part que hi manca. (APF)
Església
Com ja hem apuntat, es tracta d’una capella d’una nau, de planta rectangular, amb l’eix orientat del nord-est al sud-oest, i capçada vers llevant per un absis semicircular més estret que no pas la nau, i oberta directament a ella.
Tal com ja hem dit, avui només en resta la planta, amb una alçada de murs de 60 cm, llevat del cantó nord-occidental, on es conserva un bon fragment de mur, en el qual s’endevina l’arrencada d’una volta de canó amb la qual es devia cobrir la nau.
Al mateix cantó, a l’absis, es conserva una finestra de doble esqueixada, coberta amb una llinda retallada inferiorment.
Al centre de l’absis, encara s’hi endevina el brancal i l’ampit d’una altra finestra.
Per algunes fotografies del començament del segle XX sabem que a la façana sud-occidental hi havia oberta una altra finestra del mateix tipus, i un òcul, i que era culminada per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull.
El temple tenia dues portes, situades a les façanes nord-occidental i sud-oriental, de les quals només resten traces.
Els murs han estat construïts amb còdols sense trencar, agafats amb abundant morter de calç, que arribà a formar un parament gairebé arrebossat, i resolts els angles i punts irregulars amb carreus ben tallats.
La construcció palesa una església feta sense pretensions tècniques o espacials, seguint els tipus populars que es produïren tot al llarg de l’edat mitjana. (JAA-NPP)
Teixit
Teixit procedent de l’església i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 355.
F. Tur
A l’altar de l’església de Sant Miquel de la Infermeria fou trobat un fragment de teixit llavorat, el qual segurament fou utilitzat per a embolcallar relíquies. Aquest teixit, que fa 26,40 cm d’alt × 16,70 cm d’ample, es conserva actualment al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, on té el núm. d’inventari 355.
La decoració, monocroma, en groc, d’aquest teixit, és formada per un seguit de línies horitzontals i verticals que, en entrecreuar-se, donen una forma semblant a una creu grega amb acabament floral estilitzat als extrems dels braços; pot ésser interpretada com una flor de quatre pètals. El dibuix es veu força malament.
Conserva el doblec d’una costura cosida amb fil marró-rosat. Això fa pensar que havia estat originàriament una peça d’indumentària.
Té dos ordits: l’un doble, format per grups de dos fils de seda daurada, torsió S; la seva densitat és de 14 fils dobles per cm2; és l’ordit de fons. L’altre ordit és d’un sol fil simple igual als fils de l’ordit anterior; té una densitat de 14 fils per cm2; és l’ordit de lligadura.
Té dues trames: una trama de fil de seda igual als de l’ordit, però amb menor torsió; la seva densitat és de 25/26 passades per cm2. I una altra de fil de seda igual al de la trama primera; té una densitat de 20 passades per cm2.
La trama primera lliga en tafetà lel. La trama segona lliga també amb tafetà, però fa bastes de trama de diferent longitud per donar els dibuixos de la decoració.
És un samit. És teixit amb teler de lliços, on els fils de l’ordit de fons, primer, passen de dos en dos per cada malló i els fils de l’ordit de lligadura, segon, passen d’un en un pels seus mallons corresponents.
Es tracta d’una peça hispano-àrab pel treball de la seda, i, amb força seguretat, del segle XIII. (RMMR)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirá: El monestir de Sant Joan de les Abadesses, Barcelona 1976.