Castell de Toses

Situació

Indret dels Castellassos, on, segons opinió d’alguns, era emplaçat el castell, els vestigis del qual, molt tapats, semblen endevinar-se damunt el turó.

V. Hurtado

L’emplaçament del que fou castell de Toses es troba dins el terme municipal de Toses, en un turó sobre el nucli urbà i al lloc anomenat els Castellassos, a uns 1 600 m sobre el nivell del mar.

Hom hi pot arribar tot seguint el camí de l’església i prenent el primer trencant a mà esquerra, que es troba tot just passada la darrera casa del poble. S’hi ha d’anar forçosament a peu, pujant uns 15 minuts.

Mapa: 255M781. Situació: 31TDG189863 (VHC)

Història

Aquest castell es trobava situat al comtat de Cerdanya, les vicissituds del qual l’afectaren. El seu terme comprenia pràcticament l’actual terme municipal de Toses.

Les primeres notícies de la vall corresponen a l’existència, al final del segle X o al principi de l’XI, de les parròquies de Toses, Dòrria i Nevà (“Tosos”, “Duaria” i “Nevano”), que consten en la llista de parròquies del bisbat d’Urgell, redactada per aquesta data i incorporada a l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell. Poc més tard, l’any 1035, és la collada de Toses la que és documentada en el testament del comte Guifré de Cerdanya. I l’any 1102 és la vila de Toses la que és esmentada en la donació d’un mas que feu el comte de Cerdanya, Guillem Jordà, al monestir de Ripoll.

Les primeres notícies segures del castell són tardanes, de l’any 1284, quan el comtat de Cerdanya ja havia passat al rei Jaume II de Mallorca, el qual infeudà a Blanca d’Urtx i al seu fill, Ramon d’Urtx, les jurisdiccions i el mer i mixt imperi del castell de Toses. Blanca era la pubilla de la família Mataplana i s’havia casat amb Galceran d’Urtx, i una família o l’altra, sens dubte, ja posseïa el castell amb anterioritat. A partir d’aquell moment, la família Mataplana posseí el castell de Toses com a part del seu patrimoni familiar. Primerament passà a la família comtal de Pallars i després a la família Pinós.

Era difícil la situació d’aquesta família dels barons de Mataplana i més tard comtes de Pallars, puix que els seus dominis es trobaven dividits entre les dues corones rivals d’Aragó i de Mallorca. Tot això produïa situacions conflictives entre els vassalls, ja que el seu senyor era partidari dels reis catalans, mentre que el senyor eminent, el rei de Mallorca, era l’antagonista. Per aquesta raó, l’any 1344, quan s’estava preparant la invasió del Rosselló, els noranta-vuit homes del lloc i de la vall de Toses juraren, davant el veguer de Cerdanya, fidelitat al rei Jaume de Mallorca, i li prometeren ésser-li fidels i tenir per ell el castell de Toses i les seves valls i defensar-ho contra el rei d’Aragó i qualsevol altra persona. D’altra banda, el veguer reconegué que l’homenatge prestat no havia de perjudicar el que tenien fet al senyor Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana. Roger recuperà el domini del castell de Toses un cop el comtat de Cerdanya s’incorporà al patrimoni del rei Pere el Cerimoniós.

L’any 1375, Jaume Roger de Pallars vengué a Pere Galceran de Pinós tota l’honor de Mataplana i la vall de Toses. Fou precisament per aquelles dates que el rei Pere III, tement una intervenció armada de l’infant Jaume de Mallorca, nomenà Pere Galceran de Pinós governador general dels comtats de Rosselló i Cerdanya. És més, l’any 1381, el rei vengué per deu mil florins els drets jurisdiccionals que posseïa a la vall de Ribes, i transformà així, al final del segle XIV, la família dels Pinós en els grans senyors de tota la vall.

Els nous senyors, els Pinós-Mataplana, mantingueren el seu domini sobre la vall de Toses. A aquesta nova etapa correspon el donatiu que l’any 1481 feren les setze famílies de la vall de Toses al seu senyor Felip Galceran de Pinós. Poc després, vers l’any 1509, Felip Galceran morí sense fills, i començaren els conflictes entre els presumptes hereus i la vídua, Guiomar Enriques. En una primera resolució de l’any 1532 foren concedides les baronies de Pinós i Mataplana i la vall de Toses a Bernat de Pinós i de Fonollet, però l’any 1532 fou pronunciada una segona i definitiva sentència sobre les esmentades baronies, favorable als hereus de la vídua. Així, l’any 1540 el procurador dels hereus de Guiomar, Lluís de Beaumunt, conestable de Navarra, i la seva muller, Aldonça de Cardona, prengueren possessió de les baronies i la vall de Toses passà a dependre dels Beamunt, que aviat s’uniren a la família dels ducs d’Alba, que també foren barons de Pinós i Mataplana i a qui es documenta a partir de l’any 1572. Durant el període de dependència dels ducs d’Alba no hi ha notícies d’importància del seu domini sobre el castell i la vall de Toses. Però sí que consta que depenia del duc d’Alba, com ho demostra el fet que l’any 1635 Antoni Descatllar s’ocupava de les rendes que tenia el duc d’Alba a la vall de Toses. El domini de la vall de Toses pels ducs d’Alba perdurà fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals.

Els castlans

No coneixem una família castlana concreta, a causa de la manca de notícies continuades del castell, sobretot els primers segles. La primera notícia que tenim de la castlania correspon a l’any 1326, quan Hug de Mataplana concedí a G. des Viver de Toses per dotze anys l’estatge del castell de Toses, a fi que hi residís contínuament, i toqués la trompeta el vespre i el matí, i sonés segons era acostumat i tingués els terrats condrets i procurés que no es fes malbé el castell, per la qual cosa havia de fer les obres necessàries, amb la condició que en les obres grosses podia fer treballar els homes de la vall. Pel seu treball com a castlà havia de rebre el blat de guaita i la castlania que havien de pagar els homes de la vall, tal com era costum.

Al final del segle XIV el castlà s’anomenava Muntaner i l’any 1394 fou amonestat pel seu senyor, Bernat Galceran de Pinós, que es queixà de l’esmentat Muntaner, el qual, tot i que era castlà del castell de Toses, no tenia el castell en les condicions que prescrivien els usos de Catalunya, i estava enderrocat. Per aquest motiu el senyor decidí emparar-se de totes les rendes del castlà en el terme de Toses. A partir d’aquest moment, fineixen les notícies sobre la castlania del castell de Toses, que segons sembla, es degué suprimir; únicament consta que vers l’any 1476 encara s’hi feien guaites i obres. (ABC)

Castell

Del castell o de la torre de Toses no en resta res, i tan sols se’n pot endevinar el lloc on era gràcies, sobretot, a la tradició i a la toponímia, ja que a 500 m a ponent i sobre el poble es conserva el topònim, prou significatiu, dels Castellassos. No obstant això, el dit topònim no té una localització precisa, ja que indica un ampli sector de la muntanya. Jaume Martí i Santjaume, en la seva obra Dietari de Puigcerdà, parla de “restes de murs i traces de fossats”. De ben segur aquestes restes de murs devien existir encara al començament del segle. Avui dia no queda cap vestigi de castell, llevat, potser, del cim del turó que hi ha sobre el poble, una petita elevació del terreny de forma el·líptica de 8 × 20 m i envoltada a la banda de tramuntana pel traçat arrodonit del que segurament fou un vall o fossat. Aquest, de 2 m d’amplada i de prop de 20 de llargada, és cobert d’una densa vegetació d’arbusts (avellaners), que el fa perfectament distingible del prat circumdant.

Tot seria molt senzill si no fos per l’existència d’un altre turó, també dins la zona anomenada els Castellassos, més a prop del poble i amb unes característiques molt similars a les de la primera elevació esmentada. (VHC)

Bibliografia

  • Archives des Pyrennées Orientales, sèrie B, Perpinyà.
  • Jaume Martí i Sanjaume: Dietari de Puigcerdà, Ripoll 1926.
  • Joan Serra i Vilaró: Baronies de Pinós i Mataplana, Barcelona 1930.
  • Pere Català i Roca i Miquel Brasó i Vaques: Els castells catalans, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976. (VHC)