Situació
Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons.
M. Anglada
Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol es troben a la part més alta del poble de Nevà, l’únic del municipi que es troba a la banda oposada a la vall. És a 1 207 m d’altitud, i al vessant de tramuntana de la vall de Toses.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG242858.
S’hi va per una pista asfaltada de 4 km que surt de Planoles i també des de Planés per la part baixa, i que travessa la línia fèrria i el riu Rigard, amb 2 km de recorregut. (MAB)
Història
El poble de Nevà, que històricament estigué sempre unit a Toses, encara que gaudia d’autonomia parroquial plena, és esmentat ja a l’acta de consagració de la Seu, amb el nom de “Nevano”, cosa que indica que existia al final del segle X.
La seva aparició en la documentació va sempre lligada a la del veí poble de Dòrria.
Al final del segle XII, el lloc era propietat d’un petit noble anomenat Hug de Nevà, acusat d’ésser un heretge càtar. Altres cavallers cognominats Nevà apareixen com a feudataris de la vall de Toses.
Desconeixem l’evolució i vicissituds d’aquesta església, que el segle XVIII fou abandonada per trobar-se en estat ruïnós, i la parroquialitat de la qual fou traslladada a una església nova dedicada a la Mare de Déu del Carme, situada dintre el nucli de poblament, que a partir de llavors, endavant, s’intitulà també de Sant Cristòfol. (APF-MLlC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, constituïda originàriament per una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular.
M. Anglada
Les ruïnes d’aquest edifici consisteixen en els murs de l’absis fins al nivell de l’arrencada de la volta, visible des de l’interior, ja que la part de fora és colgada de terra, i d’un campanar de torre de planta quadrada d’un pis de finestres i sense coberta.
L’aparell de carreus que es veu a l’interior de l’absis és molt regular i ben arrenglerat i s’adiu perfectament amb el tipus de parament comú en l’arquitectura del segle XI i part del segle següent, en edificis rurals que conservaren la tradició tecnològica i tipològica del segle anterior.
Fora fàcil escatir a través d’una excavació l’estat dels murs exteriors de l’absis, així com la forma de la planta primitiva, tot cercant els fonaments de la nau. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Cebrià Baraut i Obiols: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XI), “Urgellia”, I, 1978, pàgs. 71-72.
- Cebrià Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, III, 1980, pàgs. 111-114.
- Cebrià Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, IV, 1981, pàgs. 164-166 i 177-179.
- Antoni Pladevall i Font: Toses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 404. (APF-MLlC)