Situació
Una vista del campanar de l'església de la Mare de Déu del Pòpulo, la resta més important que ens ha pervingut d’aquest edifici.
F. Tur
Les restes de l’antiga església es troben prop del castell i damunt el petit nucli de població.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG423721.
Des de Ripoll, cal prendre la carretera que va a Olot pel coll de Canes. En arribar a Vallfogona, cal prendre el trencall a mà dreta que porta a la població. Entre aquesta i el castell es veu el campanar, actualment utilitzat com a rellotge del poble. (APF-JAA)
Història
Les restes de l’antiga capella de la Mare de Déu del Pòpul encara es poden veure prop del castell de Vallfogona. Fou edificada pels senyors del castell o de la Sala, al final del segle XII.
La capella no és esmentada per la documentació fins l’any 1282, quan Dalmau de Palol li llegà uns camps; s’anomenà aleshores “de Sancta Maria sita prope stadium de Sala Vallefaecunda”.
Tenia culte, segons les visites pastorals del anys 1387 i 1432. En aquesta darrera data acabava d’ésser reparada la coberta o volta (cohopertura), que devia haver caigut a causa dels terratrèmols del 1428.
L’altar i la imatge de la Mare de Déu del Pòpul, l’any 1778 foren traslladats al santuari de la Mare de Déu de la Salut, proper a l’església parroquial.
Resta només el petit campanar quadrat, amb finestres dobles cegades sota el ràfec. La resta ha estat molt transformada per servir de lloc al rellotge de la població. Al seu costat es veu un tros de l’antiga nau, ara del tot desapareguda. (APF-MLIC)
Església
De l’antiga església parroquial de la Mare de Déu del Pòpul, actualment només resten alguns fragments del mur de tramuntana, fins a l’arrencada de la volta i el campanar, afegit al costat de tramuntana de l’església.
Aquest campanar és una petita torre de planta quadrada, amb, només, un nivell de finestres, situades a la part alta, vora el ràfec de la coberta, que és a quatre vessants.
Les finestres, actualment aparedades, són petites, amb un arc de mig punt, i distribuïdes per parelles a cadascuna de les quatre cares.
L’aparell ha estat fet amb petits carreus escairats a cop de maceta, disposats en filades poc uniformes, però regulars.
De l’església, només es pot dir que era de nau única, però el seu estat de ruïna i abandó fan que sigui impossible, actualment, precisar-ne detalls. Amb tot, i per les característiques de l’aparell, podem considerar que es tracta d’una construcció del segle XII, bé que fidel encara a les característiques tecnològiques del segle anterior. (APF-JAA)