Santa Cecília de Ragort (Vallfogona de Ripollès)

Situació

Vista exterior de l’església de Santa Cecília de Ragort des del costat de migjorn. Hom hi pot veure, bé que tapiada, l’obertura de la porta original.

M. Anglada

L’ermita de Santa Cecília de Ragort es troba apartada 1 km pel costat de ponent del poble de Vallfogona, és a dir, entre la carretera C-150, de Ripoll a Olot pel coll de Coubet i la riera de Vallfogona.

Mapa: 256M781. Situació: 31TDG416721.

Per anar-hi cal agafar un trencall que hi ha al punt quilomètric 75 de la carretera de Ripoll a Vallfogona, a mà dreta, vers migjorn, i deixar el cotxe a la masia propera per arribar-hi a peu amb uns 100 m. (MAB)

Història

De l’església de Santa Cecília de Ragort, malauradament, igual com succeeix amb tantes altres esglésies i capelles del país, poques, per no dir ni una, són les notícies documentals que en tenim, tan sols aquelles que el mateix edifici ens dona.

Hom sap que Santa Cecília de Ragort fou erigida per cobrir el servei religiós d’un antic nucli rural, però que molt aviat fou absorbida per la parròquia de Sant Julià de Vallfogona.

L’edifici de l’església, obra del segle XII, fou afectat pels terratrèmols del segle XV, que varen incidir en la comarca, especialment el de l’any 1428, després del qual fou reconstruïda. L’any 1611, el visitador episcopal demanà que fos restaurada, puix que tornava a estar en ruïnes, situació en la qual continua actualment, i més quan des de l’any 1936 no té culte. (APF-MLlC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, constituïda per una nau petita, coronada a llevant per un absis semicircular.

M. Anglada

Es tracta d’un edifici d’una nau, de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit i capçada vers llevant per un absis de forma sensiblement ultrasemicircular a l’interior i semicircular, de parets llises, a l’exterior.

Té una finestra absidal d’esqueixada simple i dues més al mur de migjorn, on hi havia la primitiva porta, actualment tapiada.

A la façana de ponent hi ha la porta nova i un ull de bou refets. El mur lateral de tramuntana té més gruixària que no pas l’oposat i, a més, presenta una degradació interior i exterior vers l’absis, que hom no veu al cantó de migjorn, de manera que la planta resta asimètrica respecte a l’eix longitudinal.

La coberta actualment apareix gairebé tapada per la vegetació arbòria, la qual oculta totalment la seva morfologia i el material de coberta. Aquesta fou feta amb lloses de pedra barrejades amb teules de ceràmica amb un petit ràfec de pedra.

Des de l’interior hom pot observar l’aparell de la volta, potser refeta, amb carreuons a plec de llibre molt ben col·locats i conservats a pesar de l’abandó, mentre que a l’exterior els carreuons són més irregulars i es perden les filades horitzontals i les pintures es mantenen gairebé sense morter.

Actualment l’edifici és utilitzat com a estable, amb un gruix considerable de fems al paviment.

El mur lateral de migjorn presenta signes alarmants de desplaçament, a causa de l’empenta de la volta. És un exemplar que necessita amb urgència una acció que l’alliberi d’un esfondrament segur.

L’asimetria de l’edifici i el seu aparell tan descurat fan pensar en una possible refecció, almenys del cantó de migjorn de l’absis, que caldria situar contemporàniament a la reforma de la façana de ponent. La seva extrema senzillesa fa difícil la datació, bo i més quan manca el suport documental. Amb tot, podem aventurar la seva adscripció a les formes de l’arquitectura rural del segle XII, almenys pel que fa a les seves parts originals. (MAB-JAA)

Bibliografia

  • Eduard Junyent i Subirà: Antigua parroquia de Santa Cecília de Ragort, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic”, separata de la “Hoja parroquial”, Vic 1945-1952. núm. 134.
  • Antoni Pladevall i Font: Vallfogona de Ripollès, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. i (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 348. (APF-MLlC)