Situació
Interior de l’església amb la capçalera al fons.
J. Vigué
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga es troba a la plaça del poble. Vilallonga de Ter es troba a 5 km de Camprodon, al peu de la carretera que uneix aquesta població amb Setcases.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG435872. (MAB)
Història
L’església de Sant Martí surt documentada per primera vegada l’any 1183, quan el senyor Arnau Descatllar cedí els drets que tenia o creia tenir sobre l’església de “Sancti Martini Ville Longe” al bisbe de Girona. El lloc, però, existia ja d’antic, puix que entre les confirmacions de béns que el papa Benet VIII féu al monestir de Camprodon l’any 1017 hi consta un alou “et in Villa Longa”.
No fóra improbable que el senyor del castell del Catllar, del qual depenia Vilallonga, fes l’anterior cessió dels seus béns o drets (vigerium) sobre aquesta església, amb motiu de la seva reedificació o consagració, puix que els absis i elements que han quedat d’aquesta edificació romànica, després de la radical transformació que sofrí el temple l’any 1784, corresponen molt al final del segle XII, per la talla i la disposició de la seva pedra, molt emparentada amb la majoria d’esglésies de la Garrotxa.
La resta de documents que fan esment de la parròquia continuen els anys 1237 i 1244 i es fan molt corrents des del final del segle XIII, sense aportar mai cap notícia especial sobre l’edifici.
Sovint s’apliquen erròniament a aquesta església i lloc les notícies referents a un alou o lloc de Vilallonga, esmentat en els documents més antics de dotació o confirmació de béns de Ripoll (anys 888, 954 i 1011), els quals, però, fan referència al lloc de Vilallonga, més tard anomenat Serrallonga, del municipi d’Alpens, on hi ha l’església preromànica de Sant Pere de Serrallonga. (APF)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, molt modificada i amb una tipologia força singular en l’època en què fou construïda.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici molt modificat i desfigurat al llarg de la seva història. La construcció original, resolta amb un pla basilical de tres naus, avui només conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, i possiblement una part dels murs de tramuntana i de migjorn, així com una possible base de campanar a l’angle sud-occidental.
L’absidiola del costat de migjorn fou suprimida en ésser construïda la sagristia, i la de tramuntana inclosa en una petita habitació, quan el temple fou profundament modificat i passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes. L’absis central probablement fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.
Als absis s’obren sengles finestres de doble esqueixada, una de les quals amb un arc en degradació a l’absis central.
L’aparell de l’absis és amb carreus perfectament tallats i polits. Exteriorment és ornamentat amb un fris continu d’arcuacions, tallades en un sol carreu i suportades per mènsules, que és completat amb un fris en dent de serra sota el ràfec. L’absidiola, per contra, és totalment llisa exteriorment, i només per l’interior ha estat ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra i assenyala l’arrencada de la volta.
En el seu estat actual, l’església de Sant Martí de Vilallonga presenta més interrogants que no pas respostes, però l’estructura de l’aparell i l’ornamentació del seu absis permeten de situar la seva construcció dins la segona meitat del segle XII. També les restes conservades permeten escatir amb unes certes garanties la seva estructura, de planta basilical a tres naus, tipologia molt singular en el context de l’arquitectura ripollesa d’aquesta època. (MAB-JAA)