Situació
Vista de la façana de l’església de Sant Julià de Tregurà.
F. Tur
Aquesta església és situada a l’extrem de llevant del poble de Tregurà de Dalt, al qual s’arriba per un curt trencall d’un parell de quilòmetres, que surt per la part esquerra de la carretera de Camprodon a Setcases, al lloc on la riera de Tregurà s’aboca al riu Ter i on hi ha una central elèctrica.
Mapa: 218M781. Situació: 31TDG415883. (APF-JAA)
Història
Les dades documentals sobre aquesta parròquia s’inicien amb un document fals copiat l’any 1354 i referit a una cessió feta, el 18 d’octubre del 955, pel comte de Besalú, Oliba, a favor dels habitants de Tregurà, per tal que en el seu terme no es pugui introduir cap altre ramat que el seu.
L’any 978, el comte i bisbe Miró de Besalú, donà al monestir de Sant Pere de Besalú, els drets de pastura del terme de Sant Julià de Tregurà, circumstància que el segle XIV, sota el domini de Sant Joan de les Abadesses, devia justificar l’existència de la falsa cessió del 955.
Tanmateix, i malgrat aquesta primera dependència del lloc a Sant Pere de Besalú, l’any 1194 l’abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses comprà el domini del lloc a Bernat de Navata amb l’aprovació del rei Alfons I, i a partir d’aquell moment fou total la propietat del monestir sobre el lloc, que era administrat per un canonge de Sant Joan a qui fou donat el títol de prepòsit de Tregurà, segons una divisió administrativa del patrimoni del monestir feta l’any 1215 per l’abat Pere de Soler.
Aquesta dependència del monestir santjoanenc feu que, malgrat pertànyer a la vall del Camprodon, Sant Julià de Tregurà estigués sota la jurisdicció del veguer de la Ral, població fundada el segle XIII per Jaume I, i restà com a terme autònom fins al començament del segle XIX, que fou agregat a Vilallonga. (APF-MLlC)
Església
Es tracta d’un edifici d’una nau, al qual fou mutilada la capçalera, possiblement el segle XVIII, que fou substituïda per un presbiteri quadrat. També fou modificat el cantó de ponent, on hi ha la porta, amb la construcció d’un gran campanar de torre, el segle XIX.
Amb motiu d’aquestes reformes, tot l’edifici fou redecorat interiorment i no ha estat fins dates ben recents que s’ha pogut identificar la seva part romànica. Aquesta consisteix en els murs de la nau, i probablement la volta que la cobreix, que presenten un aparell de carreuons simplement desbastats, disposats en filades poc regulars. Cal destacar la presència de capelles obertes en el mur, les quals, en l’estat actual, no permeten de precisar la seva exacta filiació, ni l’estructura original de l’església. (JAA-APF)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, vol. III de Monasterios e Iglesias, XVII de la col., Olot 1909, pàgs. 155-156.
- Antoni Pladevall i Font: Vilallonga de Ter, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 5 (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 378.