Aquesta vila també és de les que hom ignoraria si no fos per les convincents dades documentals, car l’aspecte actual dels voltants de l’església no dona peu a pensar que s’hi havia aixecat una vila fortificada entorn de la sagrera documentada el 1130, que ja aleshores tenia cases edificades. La primera dada que cita la vila de Claret és del 1168; el 1252 torna a aparèixer amb cases que afronten amb altres cases i amb un carrer, i el 1259 fins i tot amb un nom (callo de Poallo).
Aquesta vila havia estat promoguda per una família de cavallers que prengueren el cognom de Claret. Dos germans descendents dels fundadors i, segurament, aprisiadors del lloc, i concretament de l’església de Santa Maria de Claret, en dues donacions del 1182 i 1184 donaren a Sant Benet de Bages les respectives parts que tenien a la vila de Claret i a la seva església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Creiem que aquests dos germans posseïen un alou i una església que havien fundat els primers aprisiadors del lloc. Entorn de la sagrera es formà un petit nucli de cases que aquests dos germans degueren convertir en vila abans del 1168, quan surt per primera vegada; sabem que el 1162 ja actuaven; un d’ells era anomenat cavaller (miles).
L’única resta d’aquesta vila fortificada pot ser el nom de Torre que ha quedat en una de les cases que hi ha a les proximitats de l’antiga església de Santa Maria de Claret.