Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava. No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia. El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095. El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest domini. El feudatari comtal fou Ramon Bernat de Castelladral que, repetidament, feu jurament de fidelitat per aquest castell i d’altres d’aquest sector. Entre el 1068 i el 1095 el feu al comte Guillem Ramon de Cerdanya, i entre el 1109 i el 1117 al comte Bernat Guillem de Cerdanya; i als comtes barcelonins el feu entre el 1117 i el 1131 al comte Ramon Berenguer III i el 1135 a Ramon Berenguer IV. Amb aquest darrer jurament fineixen les notícies sobre el castell de Mejà. Podria ser que la manca de notícies es degui a una absorció per part del castell de Salo, i així, quan els Òdena disposaven del castell de Salo també ho feien del de Mejà. No es coneix cap família que pogués fer la funció de castlà d’aquest castell. En començar el segle XIV, el 1314, els Cardona organitzaren el vescomtat i entre els castells vinculats figurava el de Salo, però no el de Mejà, i en canvi, quan el 1375 elevaren el vescomtat a comtat, aleshores sí que hi figurava el de Mejà, el qual ja no se separà més del nucli cardoní fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals; i durant aquest període els comtes o ducs de Cardona exerciren la jurisdicció civil i criminal del terme del castell de Mejà. Actualment sols unes poques pedres del castell han escapat de passar a formar part de les construccions que s’alcen als seus peus.