Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església de Santa Maria de la Maçana des del costat de migjorn. L’edifici, petita capella rural, ha sofert moltes modificacions, la darrera de les quals, força desafortunada, ha desvirtuat en una bona part la gràcia que havia de tenir originàriament.
F. Junyent-A. Mazcuñan
.
Aquesta església es troba en un planell enlairat, voltat de boscs esclarissats dins l’antic terme de Maçana (poques vegades apareix com a terme de castell). Als seus peus hi ha la riera de Maçana, la qual solca les terres meridionals del municipi d’Aguilar de Segarra, frontereres amb el terme de Castellfollit del Boix. Long. 1°36’54” — Lat. 41°42’25”.
Hom hi pot anar seguint la carretera que s’origina, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 22 de la de Manresa a Calaf i que mena a Castellar. Poc abans del quilòmetre 3, caldrà desviar-se cap a mà dreta per seguir una pista que, tot passant per Can Genis i per Can Tom Mates, condueix a la capella, amb un recorregut d’uns 5 quilòmetres. (FJM-AMB)
Història
El lloc de Maçana és documentat des del 990 i l’església apareix citada el 1058 com a Santa Maria de Maçana de Vinyaplana. El 1080 es documenta una donació per a l’obra i el 1083 sabem de l’existència d’una sagrera al seu redós.
Abans del 1154 encara no havia adquirit la categoria de parròquia, si bé el 1360 es documenta com a tal; després va esdevenir sufragània de Sant Martí de Maçana, i a partir del 1868 perdé la condició de sufragània i restà com a capella.
L’església de Santa Maria pertanyia als senyors de Maçana, que el 1087 la cediren al monestir de Sant Benet de Bages, i figura entre les propietats que el 1196 el papa Celestí III confirmà al monestir.
L’edifici sofrí una sèrie de variacions entre el 1540 i el 1550, època en què segurament hom suprimí l’absis, fou reforçat amb contraforts el sector romànic, que fou allargat pel costat de ponent, tot variant una mica l’orientació primitiva. El 1693 hom manà refer l’embigat de la teulada. Al principi del segle XVIII es devia construir la volta barroca. Aquesta volta es trobava en greu perill fins que fou reparada, al mateix temps que hom procedia a una neteja i consolidació general de l’edifici; en la darrera campanya hom suprimí definitivament el fragment d’absis que li restava, del qual només ha subsistit l’arc presbiteral aparedat.
La restauració fou inaugurada el setembre de 1979. Al cementiri de l’església es conservaven fins fa pocs anys diverses esteles i làpides gòtiques que han desaparegut. (ABC-FJM-AMB)
Església
Es tracta d’una petita capella rural que, com ja hem apuntat, en el transcurs del temps ha sofert diverses modificacions i mutilacions.
Inicialment, constava d’una nau rectangular, coberta amb volta de mig punt, tancada a llevant amb un absis semicircular ornat exteriorment a l’estil llombard, com revelaven les restes que fins fa poc encara quedaven, i perforat per tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, la de tramuntana, encara restava entre les romanalles absidals. La porta, juntament amb un altre finestral, probablement, s’obria al mur de migjorn.
Actualment, de la primitiva construcció romànica només resten una part de la capçalera i els murs inicials de la nau, els quals encara són desfigurats per uns eixamplaments a manera de contraforts atalussats. La resta de la nau, a partir d’on es desvia vers tramuntana, fou refeta en l’època en què fou enguixat el seu interior i es tapià l’absis, el qual, en el decurs del temps, es malmeté i s’esfondrà. Això no obstant, fins fa poc encara restaven algunes ruïnes, que foren suprimides recentment quan fou restaurada.
Avui de la primitiva capçalera romànica només resta l’arc presbiteral que obria l’absis, el qual encara és perfectament visible, bo i dibuixant un arc de mig punt adovellat, que contrasta amb la resta de carreus que formen el mur que tanca la nau a sol ixent. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya amb dues finestres, construït modernament.
L’aparell, original, bé que ha estat desfigurat en l’agençament de la capella, és fet amb blocs de pedra que formen filades horitzontals i es disposen a trencajunt.
L’estat de conservació de l’edifici és molt bo, tot i que la restauració, malgrat la bona intenció, ha estat molt desafortunada. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Santa Maria del Grauet o de la Maçana, a “Full Diocesà”, núm. 3628, Vic 26 d’octubre de 1980.
- Vicenç Buron: Esglésies romàniques catalanes. Guia. (2.a ed.) Artestudi Edicions, Barcelona 1980, pàgs. 97-98.