Situació
El mas les Torres és situat en una zona planera i conreada, desplegada a la banda occidental del terme i a dos quilòmetres escassos de la població. Long. 1°55’45” — Lat. 41°47’35”.
Aspecte que ofereix el conjunt de la torre, semicircular, que remata la llargaruda nau.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Una vista de l’interior del segon pis amb la volta de pedra formant un arc de mig punt.
F. Junyent-A. Mazcuñan
S’hi va per la carretera que, sortint de Manresa i passant per Artés, es dirigeix al Lluçanès. Poc abans d’arribar a Artés, a mà esquerra, hi ha un camí carreter que s’inicia just abans de la fita del quilòmetre 2, el qual, en poca estona, mena a aquesta masia. (FJM-AMB)
Història
Aquesta fortalesa o mas fortificat es trobava dins l’antic terme del castell d’Artés. Segurament tenia una doble finalitat: servir de guaita i protegir una explotació agrària.
El conjunt defensiu sembla molt unitari, però malgrat les dificultats per analitzar-lo, potser la volta de l’edifici quadrangular i la torre circular siguin posteriors, bé que el principal problema rau en concretar les diverses èpoques.
Aquest conjunt fortificat degué ser un important alou amb la seva torre de defensa, al costat de la qual hom construí una altra torre perquè servís de guàrdia; per això és tan gran, ja que havia de ser molt alta per albirar el castell o la guàrdia més pròxima.
Les notícies més reculades són del 1287, quan el bisbe Ramon d’Anglesola comprà un camp dit de les Torres del castell d’Artés. Aquesta petita compra era el preludi d’una gran adquisició que es realitzà el 1309, quan Berenguer de Guàrdia comprà a Bernat de Fals, hereu de Guillem Pujalt, al terme d’Artés, un lloc anomenat les Torres d’Artés, amb la seva fortalesa, cases, edificis, conreus, rèdits, jurisdiccions i pertinences, i un mas dit Casals, amb les seves cases, honors i possessions, en lliure i franc alou pel preu d’onze mil sous. Així tenim que aquesta propietat era d’un alouer que havia aixecat una o dues fortaleses que havien donat nom a la propietat. Els bisbes, doncs, ampliaren de mica en mica el domini que tenien al terme d’Artés.
Posteriorment els bisbes anaren establint el mas de les Torres, primerament una dona anomenada Beatriu, vídua de Pere Torra del Pont de Cabrianes, que rebé el mas de les Torres d’Artés a cens de 50 sous anuals, i 2500 per dret d’entrada. Després es feren d’altres establiments que eren confirmació d’un anterior, ja que es feien a una família cognominada Torres, que segurament en la desamortització eclesiàstica adquirí la propietat plena.
Actualment hi viu una família descendent de Beatriu del Pont de Cabrianes, si bé el cognom Torres s’ha perdut. L’edifici es troba pràcticament englobat per altres edificacions, però la torre petita i l’edifici quadrangular es conserven pràcticament sencers, en canvi la torre gran es troba tallada en més de la meitat del seu perímetre, incloent-hi els fonaments. (ABC)
Mas
Plantes i alçat, a escala 1:200, del singular edifici, amb una llarga nau i una torre semicircular de radi ultrapassat, amb les restes d’una altra torre, circular, al sud-oest.
A. Mazcuñan-F. Junyent
La construcció romànica, actualment embeguda en part dins el mas, és un singular edifici compost d’una llarguíssima nau rectangular i d’una torre semicircular de radi ultrapassat, la qual s’uneix a la nau a la banda nord-oriental. Altrament, al cantó oposat i a una distància de 3,30 m de mur terminal de la nau, hi ha les restes d’una altra torre, en aquest cas circular, la qual, atesos els vestigis que en resten, devia tenir unes grans proporcions.
La construcció, però, pren volum, bàsicament, en una llarguíssima estança, de pla rectangular, que fa 20,80 × 3,80 m, la qual és coberta amb una volta de canó, de mig punt, sense que hi hagi cap arcada, tot al llarg de la nau, que reforci aquesta volta, la qual es recolza totalment sobre les parets laterals, que atenyen 140 cm de gruix.
Pel que fa a la seva alçada, cal tenir en compte que aquesta crugia, en un moment donat, fou rebuidada, fet que es fa ben patent a tot el basament, on s’observa una capa de terra que fa un metre d’alçada fins a trobar les primeres filades de la construcció. Així, doncs, prescindint d’aquest rebuidat, que ignorem quan va ésser fet, l’alçada de la nau és de 4,90 m fins a la part més alta de la volta, mesura, però, que ara és modificada per la interposició d’un sostre modern que divideix l’edifici en dues estances que fan 2,05 m la inferior i 2,85 la superior. Si hom observa l’alçada a partir del nivell actual, és a dir, comptant també el rebuidat, l’edifici assoleix 5,90 m d’alçada. Originàriament, atès que el mur conserva la mateixa gruixària en les dues estances actuals, devia formar un sol àmbit, aixoplugat per la volta actual.
Actualment l’edifici compta amb tres portes refetes, de les quals, però, la que s’obre a migdia deu ocupar el mateix lloc que ocupava el portal original, atès que és l’únic que es desclou a la planta baixa.
Ultra els portals, l’edifici és perforat per nombrosos finestrals, els quals presenten la peculiaritat d’obrir-se per sobre de l’inici de l’arrencada de la volta, llevat d’una espitílera oberta al mur frontal. Per altra banda, aquestes finestres, algunes de les quals han estat transformades o han desaparegut, no presenten les mateixes característiques, tota vegada que les que s’obren al cantó de tramuntana, exactament, per la orientació de l’edifici, a la banda nord-occidental, mostraven, tal com encara veiem en algunes, doble esqueixada i eren rematades amb arcs de mig punt adovellats. En canvi, les que se situen a la façana de migjorn, encarada en realitat al sud-est, adquireixen forma espitllerada, amb l’esqueixada oberta cap endins, trets que també apareixen en la finestra del mur terminal. Hom creu que el nombre de finestres que s’obrien en aquest edifici era de 10, de les quals cinc perforaven el mur de tramuntana, quatre el de migjorn i una el de ponent. Efectivament, si examinem amb atenció el primer mur començant per la banda occidental, veurem que hi ha una finestra moderna que devia reemplaçar l’original; a continuació en segueix una altra, on és ben patent la doble esqueixada, a la vegada que conserva els arcs de mig punt que la clouen superiorment per ambdues bandes. A continuació hi ha una porta moderna que ocupa el lloc on hi devia haver un tercer finestral, del qual resta, a l’interior, un fragment d’arc. El quart finestral, bé que és obturat, encara es conserva sencer, mentre que el cinquè ja no és visible des de l’interior, puix que l’espai d’aquest pis ha estat escurçat amb l’aixecament d’un envà que enxi-queix aquesta estança. Les quatre espitlleres del segon mur 0 de migjorn, tret d’una que ha estat substituïda, tal com suposem, per una porta moderna, mostren perfectament, tot i estar obturades, llur factura original, consistent en espitlleres rectangulars, amb l’esqueixada oberta cap a l’interior. Això mateix podem dir també del finestral de ponent.
Aspecte que ofereix l’aparell exterior de la torre a base de blocs de pedra de mides variades, amb abundància de les petites, poc escantonats, disposats en filades horitzontals força regulars.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’aparell corresponent a aquest cos d’edifici és fet amb blocs de pedra poc escantonats i de mides petites, els quals es disposen en filades horitzontals força regulars. El morter que els uneix, que és molt compacte, ha estat fet amb sorra 1 calç, i pren tonalitats grisenques. Per altra banda, la volta ha estat aparellada amb lloses i còdols disposats a plec de llibre. L’altre element que s’integra a l’edifici és la torre semicircular que s’alça a llevant, la qual, però, ha sofert moltes modificacions, per tal com l’espai interior ha estat habilitat per a diferents usos del mas. El pla d’aquesta torre ultrapassa el semicercle, ja que a partir de l’espai determinat pel diàmetre, els murs prossegueixen, en un breu espai, fins a unir-se amb la nau. El diàmetre intern és de 2,50 m i el gruix de les parets ateny 125 cm. La seva alçada és d’uns 12 m aproximadament. Cal fer constar que les mesures referents al diàmetre intern i al gruix de les parets han estat preses des de l’interior d’una cambra moderna situada a l’interior de la torre, a mitja alçada de l’edifici. Altrament és impossible saber com es distribuïa l’espai interior, tot i que devia seguir, segurament, els esquemes propis de les torres rodones de l’onzena centúria. Hom no hi veu cap obertura original; l’única finestra que la perfora correspon a un finestró modern. La torre es tanca, a ponent, amb una paret recta, que és on, potser, hi devia haver la porta.
L’aparell és fet amb blocs de pedra poc desvastats i de mides irregulars, bé que, llevat de la base, on s’observen grossos blocs, la resta és omplerta amb carreus de mides més aviat petites. La seva disposició es fa a través de filades horitzontals, però un xic desdibuixades. El morter ofereix les mateixes característiques que el que hem trobat a la nau. A les parets resten alguns pegats d’argamassa, cosa que indica que aquests paraments externs havien estat arrebossats totalment.
L’altre edifici que forma el conjunt arquitectònic romànic, integrat dins el mas, és una altra torre, aquesta, però, rodona, de la qual només queden uns pocs vestigis, consistents en un fragment de mur de 2 m de gruix que s’allargassa el suficient per a marcar un arc molt obert fins a una alçada de 6,80 m. Tot i que aquestes restes són molt migrades, tanmateix són suficients per a fer-nos adonar que aquesta torre havia d’adquirir unes proporcions inusitades, per tal com dels fragments subsistents hom dedueix que l’edifici cilíndric es tancava amb un diàmetre extern de 8,40 m, mentre que l’espai interior venia donat per un diàmetre intern de 4,40 m.
Desconeixem quina era la seva alçada, però, si aquesta era proporcionada a les mides del pla, deuria assolir també una alçada poc freqüent.
Tant l’aparell com el morter continuen mostrant formes semblants a les que hem descrit als cossos d’edifici que formen la construcció que li fa costat.
Pel que fa a la datació de tot el conjunt arquitectònic, ateses les caracterìiques de l’aparell i les formes que adopten les finestres, creiem que es pot tractar d’una obra unitària aixecada en el transcurs del segle XI, sense excloure que l’estructura de la volta, i potser les torres, sobretot la circular, siguin una reforma, poc posterior a la construcció de l’edifici. (FJM-AMB)
Sarcòfag
Sarcòfag de pedra molt erosionat, però encara amb elements decoratius d’època romànica, situat avui a l’exterior de la masia.
A. Mazcuñan-F. Junyent
A l’exterior del mas hi ha un conjunt de sarcòfags, utilitzats actualment com a jardineres, dels quals un mostra clarament formes romàniques. Es tracta d’un bloc de pedra ortoèdric foradat per dins i amb senyals evidents d’haver estat esmolat per fora, les mides del qual fan 112 cm de llargada per 32 cm d’alçada, amb una amplada de 45 cm. L’únicelement decoratiu que hi ha consisteix en un estel inscrit dins un cercle delimitat per dues circumferències paral-leles que giren gairebé a tocar. Aquesta figura ha estat gravada al lateral del sarcòfag. (FJM-AMB)