Situació
Vista del conjunt medieval de Balsareny, amb el castell i, més a primer terme, l’església romànica de Santa Maria del Castell.
J. Pagans TAVISA
El castell de Balsareny s’aixeca damunt el cim d’un tossal arenós i de forma cònica, a la riba dreta del Llobregat, al costat de llevant del terme. Long. 1°52’44” — Lat. 41°52’19”.
Per arribar-hi cal pendre la carretera de Manresa a Berga. Poc després d’haver passat la població de Balsareny, entre els quilòmetres 16 i 17, a mà dreta, hi ha un camí en molt bon estat que hi puj a. (FJM-AMB)
Història
Apareix esmentat el 951. En antics documents d’època carolíngia, procedents del monestir de Sant Benet de Bages, apareix esmentat el castell. En un document del 962 i en un altre del 990 hom l’anomena Castrum Balciarenno.
Els Balsareny.
(AFE)
Un Guifré de Balsareny citat el 977 és apòcrif. I en canvi, el Guifré que amb la seva muller Ingilberga compra Balsareny el 1009 correspon al senyor de Balsareny. El seu fill, Bernat Guifré, testà el 1045 deixant el castell de Balsareny, que tenia pel comte d’Osona, al seu germà Guillem, que havia d’ésser bisbe de Vic. Mentrestant el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, infeudà el castell als germans Bernat i Miró Riculf el 7 de juliol de 1063, però no sembla que els seus descendents seguissin amb la possessió del castell. Posteriorment, hi ha una família que s’anomena de Balsareny o de Villalonga entre el 1143 i el 1281, quan Ramon de Peguera comprà el terme del castell. El segle XVI, per diversos enllaços matrimonials passà als Oliver, als Corbera, als de Martín i als Alós.
Durant el segle XIV hom restaurà la fortalesa i fou construït l’envasament de la séquia per al regadiu dels camps del sector que la circumda. El conjunt és propietat dels barons de Balsareny, senyors d’Alós i de Llió. (ABC-JVV)
Vicaris i castlans del castell de Balsareny
| VICARIS | |
| Guifré de Balsareny, casat amb Emma- Ingilberga de Besora | ?-v. 1034 |
| Bernat de Balsareny, vicari de Manresa i de Castellnou, casat amb Sança i després amb Guasca Bonadona, fill de l’anterior | v. 1034-v, 1045 |
| Guillem de Balsareny, vicari de Manresa i bisbe de Vic, germà de l’anterior | v. 1045-1076 |
| Ponç de Cervera o de Mura, vicari de Manresa, fill de Guerau de Mura i d’Adelaida, casat amb Eliarda de Cervelló | 1076?-a. 1104 |
| Agnès de Cervera, filla de l’anterior, i el seu marit Pere Bernat de Manresa, vicaris de Manresa | a. 1104-1125 |
| CASTLANS | |
| Bernat i Miró, senyors de Gaià i Pinós, fills de Riculf i d’Adelaida (ho foren en vida del bisbe de Vic Guillem de Balsareny) | ?-v.’1063? |
| Guifré, fill de Guitard Negre, castlà de Manresa | v. 1063? |
| Ramon de Manresa, castlà de Manresa i Artés, fill de l’anterior | ?-? |
| Bernat de Manresa, fill de l’anterior, castlà de Manresa i Artés | ?-? |
| VICARIS O CASTLANS | |
| Bernat de Manresa | ?-1253 |
| Ponç de Vilallonga, fill de Bernat de Balsareny | 1253-d. 1270 |
| Mateu de Balsareny o de Vilallonga, fill de l’anterior | d. 1270-1281 |
| Ramon de Peguera i de Gurb, casat amb Sibil·la de Castellet, senyora de Castellet de Cornet | 1281-1290 |
| Guillem de Peguera, casat amb Blanca, fill de l’anterior | 1290-13.. |
(AFE)
Castell
Situació del conjunt medieval de Balsareny, amb el castell i l’església de Santa Maria del Castell.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Tot i que el castell apareix documentat el segle X, la construcció actual és un edifici gòtic del segle XIV. És una construcció que respon al tipus de palau fortificat, amb un gran edifici de planta rectangular coronat amb merlets i un pati central. Les obertures dels pisos superiors han estat reformades en èpoques posteriors.
Fins al present són diversos els autors que han volgut veure-hi vestigis d’època romànica. Així, per exemple, Lluís Monreal i Martí de Riquer, Josep M. Planella, Antoni Pladevall i Pere Català creuen que alguns vestigis daten del segle XII. Segons ells hom hi podria assenyalar el recinte exterior amb les torres cilíndriques de les cantonades, les filades més baixes i la planta baixa del pati. Josep M. Gasol opina que el recinte murallat pertany al segle XIII.
Malgrat l’opinió d’aquests autors, una anàlisi detallada del monument més aviat porta a creure el contrari. Així, els arcs del pis inferior del pati d’armes s’ajusten perfectament a l’obra gòtica i el muram que circumda el castell és, segurament, posterior, puix que no s’ajusta pas al de les obres romàniques. Tampoc no sembla pas que l’edifici s’adaptés a aquestes muralles, més aviat sembla que foren les muralles les que s’adaptaren al castell, una vegada ja acabat. És difícil també admetre com a romànica la part inferior del mur de tramuntana puix que s’adapta perfectament a l’obra gòtica i la posició de les sageteres en un indret tan baix les hauria deixades cegades pel muram.
Possiblement, siguin romànics alguns fragments de les muralles, ja que en algun indret, per exemple on hi ha la porta del castell, l’aparell sembla adoptar unes filades de molt bona factura, tot i que manifestem aquesta opinió amb tota reserva. Així mateix, X. Sitjes també creu que algun fragment de la barbacana que encercla el castell pugui ésser romànic. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Josep M. Gasol i Almendros: Balsareny, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàgs. 78-80. Lluís Monreal i Martí De Riquer: Els castells medievals de Catalunya, vol. II, Ed. Ariel, Barcelona 1958, pàgs. 205-211.
- Josep M.” Sabala, Antoni Pladevall i Pere Català: Castell de Balsareny, a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, pàgs. 496-518.
- Xavier Sitjes i Molins: L’Art antic a la Comarca de Bages. El castell de Balsareny, a “Bages”, núm. 100, Manresa juny de 1961, pàg.
- Manuel Torres i Torrens: Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y Castillo de Balsareny, a “Memorias de la Acadèmia de Buenas Letras”, III, Barcelona 1880, pàg. 249.