Situació
Vista de la façana de ponent, a la part central de la qual cal situar la part romànica procedent de la construcció primitiva. La resta de l’edifici és posterior.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església s’aixeca dins la població de Balsareny, població que es troba a la carretera que va de Manresa a Berga. Long. 1°52’34” — Lat. 41°51’50”. (FJM-AMB)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme, del castell de Balsareny, al lloc on després sorgí l’actual població. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia, que conserva encara avui.
El lloc de Balsareny és documentat des del 951 i l’església apareix citada el 1009 quan Guifré de Balsareny i la seva muller Ingilberga compraren béns a Balsareny, prop de la casa de Santa Maria. El 1032 l’església ja té categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per a l’obra de l’església.
Els segles XVI-XVII s’hi feren importants reformes que desfiguren i amaguen l’obra antiga.
L’església, que de sempre havia pertangut al bisbat de Vic, l’any 1957, igual com totes les que hi ha dintre el terme municipal, passaren a dependre del bisbat de Solsona. (ABC)
Església
L’església parroquial de Balsareny és un edifici que fou erigit cap a les darreries del segle XIII, però seguint encara els cànons imposats pel romànic. De tota manera, en el transcurs dels segles XVI-XVII, aquesta edificació romànica fou totalment transformada, bo i reedificant-la pràcticament de nou, de tal manera que, tot i que hom aprofità alguns elements anteriors, el temple canvià totalment de fesomia. De l’obra romànica, ara englobada dins la construcció moderna, llevat d’alguns fragments de mur situats a la nau principal, sembla que només resta la part central del mur frontal fins a l’alçada d’una cornisa, d’on emergeix el massís i robust campanar modern. Sota la cornisa i sobre la rosassa central hi ha una finestra, ara tapiada, corresponent a l’obra original, coberta amb un arc de mig punt.
L’aparell pertanyent a l’edifici romànic és fet amb blocs de pedra devastats a cops de martell, que es disposen ordenadament en filades horitzontals i que es diferencien notablement dels carreus que conformen l’obra moderna. (FJM-AMB)
Capitell
En fer obres en una casa propera hom va trobar un capitell d’aparença preromànica el qual, segons sembla, procedia de l’església de Santa Maria. Actualment, no se sap on es troba, bé que n’hem pogut observar una fotografia de X. Sitjes, publicada al llibre Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener, la qual ens ha servit per a fer-ne la descripció. Així mateix, les mides que donem són extretes del mateix volum.
Es tracta d’un capitell de 27 cm d’alt per 15 d’ample. És llis i mancat d’ornamentació. Llurs formes són simples i rústiques i poc treballat. Acaba en un quadrat el qual, tanmateix, va adquirint la forma cilíndrica a mida que s’apropa a la base on, mitjançant l’astràgal, s’uneix a un fragment de columna també cilíndric, el qual té el mateix diàmetre que la base del capitell de tal manera que, de no existir el collarí, ambdós elements devien formar una sola peça. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 190-192.