Situació
Es localitza a la colònia minera de Vilafruns, situada abans del km 13 de la carretera de Manresa a Berga (C-1411), entre Sallent i Balsareny, vora les ruïnes de l’antiga església de Santa Cecília. Long. 1°52’45” — Lat. 41°50’30”.
Les restes medievals aparegueren al costat mateix dels blocs de cases fets expressament per als treballadors de l’explotació potàssica.
Necròpoli
Un dels esquelets dipositats en una de les sepultures. Es tracta d’una fossa puix que manquen les lloses de protecció laterals.
Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat del Dr. Alberto del Castillo, agost del 1962
Aspecte general de la necròpoli. Hom pot observar un parell de lloses de coberta en el tall de terres.
Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat del Dr. Alberto del Castillo, agost del 1962
Cal dir, ja d’entrada, que avui no resta res d’aquest cementiri. Fou trobat en fer unes obres al complex industrial, quan hom ensopegà amb les parets de l’antiga església romànica de Santa Cecília. A redós seu foren localitzades les tombes. Sortosament, el professor Alberto del Castillo arribà a temps d’excavar-ne quatre, però mai no publicà el seu treball. De tota manera, i gràcies a Manuel Riu, que ens ha facilitat el diari personal d’excavacions de l’esmentat professor, podem presentar ara, per primera vegada, les dades recollides d’aquella ja vella investigació.
Aquesta tingué lloc l’any 1962 i hom exhumà quatre fosses que tenien una o dues lloses coberteres, sense haver-hi protecció o delimitació als costats. Tres d’elles tenien el cadàver mirant vers ponent (en direcció a la capella), mentre l’altre restant mirava a tramuntana.
L’enterrament anomenat “A” es distingia dels altres pel fet de posseir una pedra a cada costat del crani donant-li, afegim nosaltres, una forma antropomorfa. A més, l’esquelet tenia les mans reposant sobre el pit.
També cal afegir, per altra banda, que entre la terra que cobria les sepultures hom recollí diversos fragments de ceràmica grisa del tipus (segons del Castillo) de la trobada als forns de Casampons (Berga).
Direm també que al municipi de Balsareny mateix hi ha d’altres notícies de tombes, concretament del model “cista”. Hom les situa a Cortès, Sobirana (lloc on hi ha l’església de Sant Ramon) i Font de la Roca. Val a dir que al museu del castell es conserva una sivella “visigòtica” procedent de Sobirana.
Bibliografia
- Jordi Fernández: Balsareny. Guia turística, Balsareny 1974, pàg. 3.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 88.