Situació
Aquest mas, avui convertit en restaurant, és el centre d’una urbanització anomenada el Serrat de la Guàrdia, la qual, juntament amb una altra de més recent denominada la Vista del Pirineu, s’estén a la banda septentrional del terme entre les dues carreteres que, venint de Manresa, incideixen a Calders per a arribar a Vic. Long. 1°58’32” — Lat. 41°47’06”.
Hom hi arriba per qualsevulla de les dues carreteres esmentades, tot desviant-nos per qualsevol dels trencalls que es desvien cap a la urbanització, la qual cosa hom pot fer des del quilòmetre 41 venint d’Artés i des del quilòmetre 15 si venim de Manresa per Bellvei i Marganell. (FJM-AMB)
Història
Aquest mas es trobava dins l’antic terme del castell de Calders. Prengué el nom d’una guàrdia que devia d’ésser en un lloc proper, segurament en el turó que s’aixeca al costat oriental del mas. El nom de la Guàrdia s’ha estès a tota la serra que en el 938 ja rebia aquest nom, ja que en la delimitació del terme d’Artés en aquest sector fronterer hom diu que el terme puja al capdamunt de la muntanya que es diu Guàrdia. Però del mas no en tenim cap constància documental anterior al 1148, si bé apareix el 1091, la data és dubtosa. (ABC)
Edifici
En una estança d’aquest mas, que hom utilitza actualment com a celler i rebost, hi ha dos panys de paret que formen angle recte, l’aparell dels quals, per la seva forma i estructura, mostra un molt arcaic. Aquesta textura antiga, potser d'aspecte romànic, no es repeteix, però, a l’exterior, on l’aparell ja correspon a una de tantes remodelacions de què fou objecte l’edifici en el transcurs del temps, restant així l’antic mur engruixit exteriorment per una altra paret, tret que es dona en ambdós panys.
Aquests murs ocupen l’angle nord-oriental de l’edifici, restant orientats, consegüentment, l’un a tramuntana i l’altre a sol ixent. El primer d’ells, que és el més llarg, mostra aquest aparell arcaic en una llargada d'1,50 m, bé que devia continuar amb aquest caire més enllà, cosa que ara no es pot concretar, perquè a partir de la mida donada ja apareix recobert amb argamassa. El segon mur, que exhibeix el mateix aparell que l’altre, amb el qual és ben travat, tanca la resta de l’habitació fins a una porta oberta a l’extrem d’aquesta cara, que comunica amb una altra cambra que ja dona a l’exterior. Aquesta paret, per la seva part, deixa veure el mateix aparell rústec d’abans fins a pocs centímetres de la porta, atenyent 2,50 m de llargada. El gruix d’aquests murs és de 80 cm, però la part més antiga, descomptant l’engruiximent posterior, només assoleix uns 50 cm.
Pel que fa a la forma de l’aparell, aquest ha estat fet de manera barroera, ajuntant pedres sense escairar de mides diferents i disposades irregularment, sense formar filades, tret d’alguns llocs, on s’observen algunes filades inclinades que, en un indret determinat, en ajuntar-se’n dues, sembla que hi hagi obra d’espiga, la qual realment no existeix. Tot i que actualment, en alguns fragments, hom hi pot veure pegats de morter, sens dubte col·locats tardanament per a enfortir la paret, tanmateix, prescindint d’això, els carreus només apareixen units i reblits amb terra.
Ara només ens cal determinar a quina mena de construcció pertanyien, cosa no pas gens fàcil de concretar. O bé es tracta de les restes d’una antiga guàrdia, o bé de les romanalles d’un mas, reaprofitades en l’estructura de l’actual masia. Abona la primera hipòtesi la toponímia del lloc, és a dir, la Guàrdia. És gairebé segur que en aquest indret s’hi havia erigit una antiga talaia, amb la qual es comunicava el castell de Calders, el qual, per la seva situació enclotada, necessitava d’una guàrdia o guàrdies auxiliars per a no restar aïllat dels castells veïns. Ara bé, un edifici que hagués de complir aquesta comesa sembla que havia de ser bastant alt, cosa que pressuposa una bona consistència en els murs, la qual cosa no es dona en aquests paraments. Per altra banda, aquesta talaia també podia haver estat construïda amb fusta, per la qual cosa els seus vestigis encara es farien més difícils de trobar. Sigui com vulgui, aquests fets exposats ens menen a la segona possibilitat o hipòtesi, la qual ens sembla més plausible. Això no pressuposa pas negar l’existència d’una miralla en aquests paratges, la qual es devia situar en un lloc més elevat, com pot ser l’indret on ara hi ha el dipòsit, que se situa a uns 200 metres del mas vers llevant. (FJM-AMB)