Situació
L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell. Long. 1°48’22” — Lat. 41°38’48”.
Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Vista del conjunt de l’església des del sud-est. Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos murs de pinyó que delimiten la longitud del cos de la nau.
E. Pablo
Per anar-hi cal emprendre la carretera de Castellbell a Marganell. En apropar-se al quilòmetre 5, caldrà agafar la carretera que porta a Sant Cristòfol, en la qual, a l’hectòmetre 4 i a mà dreta, hi ha un camí carreter que, en molt poca estona, mena a la capella, ben visible des de la carretera estant. A la masia que hi ha a la vora en tenen la clau. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellbell, al lloc anomenat Marganell. No degué passar de capella rural. El domini passà al monestir de Santa Cecília de Montserrat. El lloc de Marganell és documentat des del 924, i sobrepassava els límits del terme del castell de Marró tot seguint la vall de la riera de Marganell. L’església apareix citada el 1102 en un document on consta que els propietaris, Bertran Sunyer i la seva muller Adelendis i llurs fills, donen al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Sant Jaume de Marganell, que és el nom que se li donava i se li ha de donar, malgrat que no es trobi dins el terme de Marganell.
Després de la desamortització eclesiàstica l’església passà el 1855 a dependre de la de Sant Cristòfol, com a capella rural. L’edifici no va sofrir greus alteracions arquitectòniques, però va ser profanat el 1936, i després d’una acurada restauració dirigida per l’arquitecte A. Tintoré, el 25 de juliol del 1958 fou obert novament al culte. (ABC-FJM-AMB)
Església
Vista exterior de la façana de ponent, on la rigidesa del mur només és trencada per una finestra en forma de creu.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquest petit edifici romànic consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra. La nau, per la seva part, és coberta amb una volta de canó seguit i amb una teulada de teula àrab. La unió entre la nau i l’absis es fa per mitjà d’un senzill i estret ressalt. Els murs de pinyó a llevant i a ponent s’aixequen per sobre el nivell de la teulada. En el cimal del primer s’alça una petita creu de pedra, mentre que en el segon es dreça el campanar, que és de paret amb una finestra i, probablement, d’època més tardana.
La porta, amb un arc de mig punt, s’obre al mur de ponent conjuntament amb una finestra cruciforme situada sota l’espadanya. L’altra obertura de la capella la constitueix la finestra absidal, que és de doble esqueixada i és acabada amb un arc de mig punt monolític.
L’aparell ha estat fet amb carreuons ben tallats que es disposen ordenadament en filades i a trencajunt. Els seus paraments són llisos i mancats de tota mena d’ornamentació.
L’edifici es conserva en molt bon estat i presenta un aspecte agradable, bo i més després de l’encertada restauració de què fou objecte. (FJM-AMB)
En algun lloc hom ha suposat que aquest edifici podria conservar restes preromàniques. Malgrat totes les restauracions que ha conegut el monument, no hi ha cap dubte que aquest correspon clarament a l’època romànica. Aquest edifici senzill, sense cap mena de decoració arquitectònica o escultòrica, és, com tants al nostre país, difícil de datar. L’estructura de les cobertes, de l’absis, semicircular sense arcades, i de la finestra semblen correspondre’s amb les notícies històriques i amb una data dins del segle XII, probablement durant la primera meitat. (XBA)
Bibliografia
- Joan Ainaud: Notas sobre iglesias prerromànicas, a “Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona”, vol. VII, 3-4,1948, pàg. 314.
- M. Bassa i Armengol: Capella de Sant Jaume a Castellbell i Vilar, a “Amics de l’Art Vell. Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació 1929-1935”, Barcelona 1935, pàg. 60.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 280.
- Montserrat Enrich i Viladoms: El poble de Sant Cristòfol, Castellbell i el Vilar, 1984, pàgs. 61-66.
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Jaume de Marganell, a “Full Diocesà”, núm. 3410, Vic 22 d’agost de 1976. (FJM-AMB-XBA)