Situació
Aspecte que ofereix la capçalera de l’església des del costat sud-oriental, amb els murs ornamentats amb grups de quatre arcuacions cegues separats per bandes llombardes.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església de Sant Andreu és encimbellada dalt un petit turó que emergeix d’un fondal de l’aiguavés de la riera de Guardiola a la banda sud-oriental del terme, al cim del qual encara es conserven algunes romanalles de l’antic castell de Maians. Long. 1°42’14” — Lat. 41°38’15”.
Per anar-hi cal seguir un camí carreter, en mal estat, que arrenca del quilòmetre 12, a mà esquerra, de la carretera de Manresa a Igualada. Poc després d’haver-lo iniciat hom pot veure les restes medievals encinglerades dalt el serral, al cim del qual cal ascendir per un corriol que s’inicia als peus de la pista empresa. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Maians. Fou la parròquia del terme, funció que s’ha traslladat a un altre edifici al nou — nucli de població. Depengué des de molt aviat del monestir de Sant Benet de Bages.
El lloc de Maians és documentat el 924 com la Guardiola de Sal·la (Guardiola de Salane), referint-se a la fortalesa que havia construït l’aprisiador del terme, anomenat Sal·la, i que fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Així quan el 967 el dit Sal·la procedí a la dotació del monestir, li cedí el terme del castell de Maians que ell mateix havia aprisiat. En aquesta cessió anava inclosa l’església, el domini de la qual consta explícitament en la butlla que el 1196 el papa Celestí III atorgà al monestir de Sant Benet de Bages.
Essent com és l’única església de l’antic terme de seguida degué tenir categoria de parròquia, com consta que tenia abans del 1154.
El terme es degué despoblar molt, i el 1685 només tenia tres pagesies i dues barraques, i l’església havia passat a ser sufragània de Sant Pere de Castellfollit, aquesta funció la recuperà més endavant i fou aixecada una església nova, amb la mateixa advocació, al lloc on s’ha concentrat la població. (ABC)
Església
L’església de Sant Andreu de Maians, obrada el segle XI, és un edifici romànic que consta d’una nau rematada a llevant per un absis semicircular, la part externa del qual és ornada amb tres sèries de quatre arcuacions cegues, separades per bandes llombardes.
A cada compartiment, bé que les laterals són tapiades hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles.
La volta és esfondrada, però, tenint en compte les característiques del temple, devia ésser cobert amb volta de pedra de mig punt. L’absis, per la seva part, era cobert amb un quart d’esfera.
La portalada s’obre al capdavall del mur de migjorn i era coronada, com revelen els fragments subsistents, per un arc de mig punt adovellat. Al cim del mur de ponent encara hi ha les restes del campanar, el qual era de cadireta.
Malgrat el seu estat semiruinós, per la bellesa de l’absis encara conserva un aspecte força atractívol, minvat només per l’afegitó de dues capelles laterals tardanes disposades a manera de creuer.
L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra de mides desiguals escantonats amb el martell, però disposats ordenadament bo i formant filades i a trencajunt.
Bé que els seus murs es mantenen dempeus, aquest temple és desproveït de coberta i el seu interior ha estat envaït per la vegetació, per la qual cosa cal considerar el seu estat de conservació com a ruïnós i abandonat.