Situació
Vista de l’interior de la nau amb l’absis semicircular al fons. A desgrat del seu esfondrament total, encara hi ha tots els elements que permeten de refer-ne totalment la planta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les ruïnes de la capella es troben emboscades dalt l’esquenall de la serra de Sant Mamet que s’allargassa, ranejant el termenal de Sant Mateu de Bages, entre els masos Bacardit i Casalot, a la banda nord-occidental del terme. Long. 1°39’34” — Lat. 41°47’20”.
Hom hi va des de Camps, on cal emprendre el camí que mena al mas Bacardit, des d’on cal seguir, a peu, per una drecera que s’enfila al llom de la serra de Sant Mamet on, enmig del boscam, hi ha les ruïnes de la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Cans. No degué passar de capella rural. Depengué del monestir de Santa Cecília de Montserrat per donació comtal.
L’església apareix el 950 quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat al lloc de Cans, amb les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. L’església segueix apareixent en la documentació durant el segle XI, els anys 1015, 1026 i 1057.
El segle XVII ja deuria estar enrunada ja que el 1685 el seu culte s’havia traslladat al nou temple aixecat prop del mas Bacardit. Sembla que la nova capella es devia construir el mateix temps que fou reformat el mas Bacardit el 1682, segons consta al portal del mas i a la cisterna. (ABC)
Església
L’església, bé que és enrunada, conserva els elements suficients per a determinar els principals trets que configuraven aquest edifici, format per una sola nau, capçada a sol ixent per un absis semicircular.
Tal com es desprèn de les romanalles subsistents, aquesta edificació mostra clarament dues etapes constructives; la primera, que és feta amb blocs de pedra sense polir, correspon al cos de la nau, mentre que la segona, que ha estat aparellada amb blocs de pedra polida conforma la capçalera i la volta, de la qual encara resta algun fragment al capdavall del mur de tramuntana i que arrenca d’una cornisa que, a la vegada, separa ambdues obres.
Atès el que hem dit, l’aparell més arcaic i que forma la nau podria correspondre a la primera església que hom bastí en aquest indret, o bé, més probablement a una remodelació força immediata, mentre que l’aparell, amb el qual hom aixecà l’absis i cobrí el temple, ja correspon a una refecció realitzada cap a les darreries del segle XII o bé a inicis del XIII, aprofitant les parets de la nau del temple anterior.
Al capdavall del mur de migdia, tal com ara encara es pot veure, s’hi obria el portal, que era rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles, bona part de les quals ara són guardades al mas Bacardit i que mostren a la part inferior uns elements esculpits molt simples, consistents en botons i relleus allargassats.
Al mur de ponent encara queden els vestigis d’un finestral obert amb doble escaix, del qual només es conserva la base.
Un plec de reducció fa la degradació entre la nau i l’absis, que s’enlaira per sobre de la nau i al qual calia ascendir-hi per mitjà de dos graons. Davant la porta hi ha uns esfondralls pertanyents, segurament, a un atri que, en un moment donat, abrigallà l’entrada de l’església.
L’edifici es troba en estat ruïnós. (FJM-AMB)
Treballs de restauració posteriors
L’any 1987, els Amics de l’Art Romànic del Bages portaren a terme la tasca de neteja de les ruïnes d’aquest antic temple format per una nau capçada a llevant per un absis semicircular. (FVM)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Mamet de Bacardit, a “Full Diocesà”, núm. 3466, Vic 18 de setembre de 1977.