Sant Esteve de Vila-ramó (Gaià)

Situació

Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme. Long. 1°55’49” - Lat. 41°56’52”.

S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès. En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó. La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània fins a capella rural, que és l’actual.

El lloc ha d’entendre’s com una contracció d’una possible vila Ramione, que caldria centrar en l’actual mas de Vila-ramó. El lloc i l’església apareixen documentats el 1120, ja amb la categoria de parròquia, que seguí conservant abans del 1154, i el 1438; però passà a sufragània en una època anterior a l’any 1686, puix que, quan el bisbe Pasqual la visità, ja depenia de la parròquia de Santa Maria de Gaià. En l’arranjament parroquial del 1878 esdevingué capella rural, situació en què es troba en l’actualitat.

L’edifici primitiu sofrí una profunda remodelació el segle XVIII, si bé es va aprofitar una gran part de la construcció anterior. Actualment està en culte i es conserva en bon estat. Recentment, el març del 1984, foren robades les campanes de l’església, aprofitant la desolació del lloc. (ABC)

Església

L’edifici, bé que en la seva estructura actual conserva una part de l’obra romànica del segle XII, ha estat molt modificat, de tal manera que els elements romànics ara resten englobats dins els murs que conformen el temple remodelat i ampliat el segle XVIII suprimint-hi l’absis.

Detall de la façana de ponent de l’església amb la porta d’entrada, molt senzilla, bé que amb aplicacions de ferro forjat.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Detall dels ferros que hi ha aplicats a la porta d’entrada. Hom hi ha donat la forma d’unes volutes que neixen a cada costat d’una tija central.

F. Junyent-A. Mazcuñan

On l’obra romànica es fa més patent, és al mur frontal, en el qual es poden distingir perfectament els vestigis de l’espadanya emparedada i una finestra tapiada, sobre la qual s’obre un rosetó modern. Per altra banda, en aquest mur encara hi ha el portal original, que és format per dos arcs de mig punt en degradació, l’exterior dels quals és emmarcat i protegit per una senzilla arquivolta a manera de guardapols.

Les portes de fusta són revestides i engalanades amb aplicacions de ferro, que han estat forjades en forma de dobles volutes, llevat de les dues inferiors, que han estat treballades en doble rinxolat.

Al mur tester hom també pot veure una part de l’obra romànica inclosa en la nova edificació conjuntament amb una finestra cegada, situada al centre del mur d’on devia sorgir l’absis, del qual ara no queda res.

L’estat de conservació és bo. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, a “Hoja Parroquial”, núm. 20, Vic 16 de maig de 1948.