Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església s’erigeix dins el clos del cementiri, prop de la masia de Can Font, a la banda nord-occidental del terme. Long. 1°48’04” - Lat. 41°38’20”.
Per anar-hi hom pot agafar la carretera de Castellbell a Marganell. Poc després del quilòmetre 6, hi ha una pista, a mà esquerra, amb una indicació que diu “Casalot”, la qual amb poca estona porta a les ruïnes de l’església. També s’hi pot anar per la carretera de Can Maçana on, venint de Manresa, a mà esquerra, es troba el trencall que mena a Marganell. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es troba a la vall de Marganell. Des de molt aviat degué tenir funcions parroquials que encara conserva en un altre edifici. Depengué del monestir de Santa Cecília de Montserrat per donació episcopal.
El lloc, terme o vall de Marganell s’estenia pels termes dels castells de Guàrdia i de Castellbell, però l’església de Sant Esteve no estava en cap dels termes dels castells veïns, ni en el de Marró; era una parròquia independent.
El lloc de Marganell és documentat des del 924, i l’església es considera existent el segle XI, si bé les nostres notícies la documenten el 1143, quan el bisbe de Vic, Ramon Gaufred, i el seu capítol donaren al monestir de Santa Cecília i a l’abat Guillem, l’església de Sant Esteve de Marganell. En aquest moment, tot i que no se’n fa esment, ja devia ser parròquia, car en la llista de parròquies anterior al 1154, ja figura la parròquia de Marganell. Després continuaren les vicissituds del monestir de Santa Cecília de Montserrat que el 1539 fou unit al de Santa Maria de Montserrat; a partir d’aleshores el bisbe deixà de visitar-la, ja que el monestir de Montserrat era exempt de la visita episcopal. El 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, seguint la mateixa sort que el monestir.
L’edifici sofrí diverses reformes i modificacions, l’única datada és del 1824, segons consta en una inscripció. El 1936 fou profanada i abandonada, i en fou construïda una de nova al poble que s’inaugurà el 1945. (ABC)
Església
Aquesta església, bé que ha estat modificada i a desgrat que actualment es troba en estat semiruinós, encara conserva una bona part de l’estructura romànica. Consta d’una nau capçada, vers llevant, per un absis semicircular, llis i sense finestra, el qual posteriorment fou sobreaixecat. Al mur frontal, que fou reestructurat modernament, encara s’endevinen alguns fragments de l’obra primitiva i s’hi obre la porta, que data de l’any 1824, juntament amb una finestra circular. A l’extrem del mur de migjorn, sobrepassant el de ponent, s’alça un alt i esvelt campanar de torre, fet també modernament. L’edifici fou aparellat amb blocs de pedra que es disposen ordenadament en filades. Tots els seus paraments són ben llisos i no hi ha cap mena d’ornamentació.
La construcció, que roman sense coberta, es troba en un estat d’abandó lamentable i cal considerar-la gairebé com a una ruïna. (FJM-AMB)
Bibliografia
- E.Montanyà: Sant Esteve de Marganell, “Revista de la Indústria i el Comerç”, núm. 15, Manresa 1929.