Situació
Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica. Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada. Long. 5°27’40” - Lat. 41°37’15”.
Fossar de can Morota
Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura. Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària. Una d’elles feia 1,10 m de longitud i 0,50 m d’ample i guardava les restes d’un adolescent. Una altra, d’1,80 m de llarg per 0,90 m d’ample i amb el sebollit reposant de bocaterrosa, tenia la particularitat d’amagar al seu interior un triangle de pedra polimentada que l’excavador va classificar del neolític final català. L’aparició d’aquest objecte feu replantejar la datació del cementiri, considerat fins aleshores d’època medieval. Com sigui que aquesta qüestió cronològica no s’ha pas acabat de resoldre, incloem el jaciment en aquesta relació de sepultures medievals, tot esperant que algun dia es pugui confirmar la seva atribució a un o altre moment temporal.
Cementiri del mac de la Vall
El mateix Miquel Cura cita sis sepultures orientades est-oest, situades en un petit turó dins la propietat que dona nom al fossar. L’excavació no proporcionà cap mena de material, llevat d’ossos trossejats.
Cementiri del turó del Mal Niu
Al lloc conegut també per Serrat de les Tombes (topònim ben il·lustratiu pel que fa al cas que ens ocupa), des d’antic se sabia de l’existència d’una dotzena de tombes fetes de lloses (cistes) i profanades. Tampoc aquest cementiri no ha tingut mai l’estudi a fons que requereix.
Bibliografia
- M. Cura: Dos nuevas piezas en la tipología lítica del neolítico final para Catalunya, a “XIV Congreso Nacional de Arqueología” Vitoria 1975, Saragossa 1977, pàgs. 253-258.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàgs. 87-88.