Situació
Vista de l’exterior de l’edifici amb el mur de migjorn, on encara és visible la porta original d’entrada al temple.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església de Sant Pere, ara convertida en cleda, s’alça al costat de l’antic mas de la Mussarra, dalt la carenada d’una serra que travessa de nord a sud la banda ponentina del terme. Long. 1°59’54” - Lat. 41°44’45”.
Per a visitar aquesta desfigurada capella cal dirigir-se a Monistrol de Calders, des d’on cal continuar el trajecte per la carretera que mena a Sant Llorenç Savall. Després d’haver passat el quilòmetre 29 i d’haver recorregut mig quilòmetre més, hom troba, a mà dreta, una pista forestal, en molt bon estat, que condueix al mas Roser de la Mussarra, al qual, però, no s’ha d’arribar, ja que abans, i en arribar a una pedrera, convé desviar-se, a mà esquerra, per tal d’iniciar un altre camí, que en pocs metres deixa a la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Calders i de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol, al lloc anomenat Almuçarra. No degué passar de capella rural.
El lloc d’Almuçarra apareix documentat des del 1008 quan uns béns són situats al terme de Calders a Almuzarra. L’església apareix citada el 1026 en la venda que feu el senyor de Calders, Guadall, arxilevita (que després fou bisbe de Barcelona) i la seva “muller”, Sicardis, de béns situats al terme del castell de Calders, al lloc que es diu Almuzar, afrontant per migdia amb el camí que anava a Sant Pere. L’església torna a ésser esmentada el 1112, quan Guillem Bernat i la seva muller, Adalendis, donaren a Sant Benet de Bages el mas Bosc que estava prop de l’església de Sant Pere de Almuzarra. Les notícies segueixen el 1686, que hom mana els amos del mas Almuçarra de reparar la capella.
Després d’un període d’abandonament que comença al segle XVIII, el XIX deixa de tenir culte i se’n fa una altra de més petita. (ABC)
Església
L’edifici inicialment era una església romànica erigida, probablement, al començament del segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a sol ixent. Aquesta construcció, tanmateix, el segle XIX fou molt modificada, de tal manera que ara, si hom no l’observa detingudament, és molt fàcil que li passi desapercebuda la seva primitiva funció d’edifici religiós, i més encara si tenim en compte que els seus paraments són utilitzats actualment com a cleda. En efecte, l’absis fou ensorrat i hom amplià la nau, a l’indret on abans es desplegava la capçalera, amb un cos d’edifici rectangular que allargassà extraordinàriament la primitiva nau. Al mateix temps foren sobrealçats els murs de la capella i se substituí la teulada de doble vessant per una altra d’un sol pendent. De la volta de mig punt feta amb pedra, amb la qual devia estar cobert el temple, ara no queda res.
Atès el que hem dit fins ara, de la primitiva construcció romànica, a desgrat de les mutilacions, encara es conserva pràcticament tota la nau, de la qual, tret del sector de llevant, romanen dempeus els tres murs que la conformaven.
Un detall del mur de migjorn amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt adovellat i, encara, un altre arc de descàrrega.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Al mur de migjorn hi ha obert un senzill però bonic portal, ara mig tapiat, coronat amb un arc de mig punt fet amb una doble sèrie de dovelles, de les quals les que formen el semicercle extern tenen unes dimensions molt més reduïdes. Al mur oposat, és a dir al de tramuntana, i gairebé al mateix indret de la nau, hi ha una altra portalada amb un arc de mig punt adovellat, sobre el qual i a cada costat sorgeixen dos petits blocs de pedra a manera de mènsules. Aquest portal, però, és d’època més tardana i possiblement fou obert per tal de facilitar als fidels l’entrada al temple, ja que la porta original s’obria molt a prop d’un marge que forma un graó força pronunciat.
Des de l’interior es veu perfectament on s’iniciava l’absis, ja que resten els ressalts que feien la degradació amb la nau, sobre els quals hi ha una simple imposta d’on arrencava la volta, de la qual encara resten alguns vestigis, sobretot a la banda de tramuntana, on s’observa perfectament l’inici de la curvatura.
L’aparell ha estat fet amb carreuons ben tallats, els quals es disposen ordenadament en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt.
L’estat de conservació de l’edifici, tot i que part de l’obra romànica es manté dempeus, cal considerar-lo com a lamentable, ja que, tal com hem dit, els seus paraments ara donen acollida a un nombrós ramat, per la qual cosa hom ha de fer un esforç per relacionar aquest corral amb un edifici antic destinat al culte als fidels. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Guillem de Calders: Sant Pere de Mussarra: la més vella i la més nova, a “Suplement del Full Parroquial”, núm 6, Monistrol de Calders 1971.