Situació
Vista d’una de les sepultures excavades a la roca.
J. Barberà
Aquest cementiri també es troba a la zona de Valldeperes, distant tan sols un parell de quilòmetres del Collet de les Caixes en línia recta. Long. 1°43’40” - Lat. 41°54’35”.
Per anar a la Vinya de Cal Mas, cal situar-se primerament a l’església de Santa Fe. Un cop allí cal dirigir-se a l’esmentada Vinya, tot passant per davant del Mas Sunyer, a un quilòmetre aproximadament anant vers l’obaga; al punt on hi ha un cingle, hi ha les sepultures.
Necròpoli
Constitueixen la necròpoli set tombes excavades a la roca que presenten les següents característiques, descrites precisament per primera vegada per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. La primera és oberta en un bloc de pedra i té la part del cap trencada, fet aquest que impedeix precisar-ne la llargada total. La seva forma és ovoidal (tipus C) i l’orientació és est-oest. La segona és a uns 5 m de l’anterior, tractant-se, en aquesta ocasió, d’un enterrament trapezial infantil. Té una llargada d’1,15 m, unes amplades de 0,35 m i 0,20 m (cap, peus) i una profunditat màxima de 0,18 m. La tercera d’elles és de forma arrodonida (tipus C) i també és petita: llargada de 0,69 m, unes amplades de 0,25 m, 0,30 m i 0,20 m (cap, cos i peus) i una profunditat de 0,17 m. La quarta és encara tapada i, així doncs, gairebé no en sabem res, si bé val la pena destacar la presència de ceràmica medieval grisa en la seva superfície. La cinquena és la més gran (2 m de llargada, 0,55 m d’amplada màxima i 0,40 m de fons són les seves mides més destacades) i té una forma trapezial (tipus B). La sisena és també força gran: 1,94 m de llarg, 0,60 m d’ample al cap i 0,40 m als peus, així com una profunditat de 0,40 m. Novament hi ha un altre exemplar del tipus “B”. Finalment, la setena pertany a un infant puix que té una llargada de 1,12 m, unes amplades de 0,30 m, 0,36 m i 0,24 m (cap, cos i peus) i una profunditat de 0,20 m. És rectangular (model A).
Cal destacar que en alguns blocs de pedra existents a la rodalia s’hi observen perfectament una sèrie de gravats rupestres esquemàtics amb diversos motius, àdhuc antropomòrfics, encara per estudiar en particular. La seva catalogació temporal és, en conseqüència, encara imprecisa.
D’altra banda, i aprofitant l’avinentesa, val la pena deixar constància d’un parell de tombes també excavades a la roca, però encara mancades d’un estudi acurat. Es tracta de la del “Lladre Traïdor”, vora Castelladral, i la de Vilamorós. Ambdues, així com la de la Vinya de Cal Mas, es localitzen en un sector geogràfic que deu tenir un parell de quilòmetres quadrats més o menys. La darrera d’elles forma part d’un conjunt caracteritzat per nombrosos forats ideals per a aguantar bigues de fusta o, els oberts a les codines, per a servir de dipòsits. Els de Can Reixes són força espectaculars. La sepultura de Vilamorós és gairebé idèntica a la del Grauet, o sigui, ovoidal, però amb el peu tallat en línia recta.
Bibliografia
- Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo: Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navars, a “Butlletí del Patronat Municipal de Museus de Cardona”, núm. 2, Cardona 1983, pàgs. 38-40.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 88 (Pel que fa al “Lladre Traïdor” i Vilamorós).