Situació
Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn. Hom hi pot observar, entre d’altres coses, com el mur de tancament de la nau, pel costat de llevant, surt per damunt la teulada.
F. Junyent-A. Mazcuñan
.
L’església de Sant Miquel es dreça dalt una serra que emergeix al centre del municipi, on li fan costat els masos Soler i Vilaseca. Long. 1°53’38” - Lat. 41°50’45”.
Per anar-hi cal anar a Sallent i entrar pel segon pont aixecat sobre el Llobregat. Després d’haver-lo travessat, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir els carrers Verge del Pilar, Camí del Pal i Conrad Pujol, en el darrer dels quals s’inicia la pista, en molt bon estat, que, enfilant-se costa amunt, mena a la capella. Al mas Soler, proper a l’església, en tenen la clau. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de Serra-sanç. Durant molt de temps fou parròquia, funció que perdé el segle passat. Depengué del monestir de Santa Maria de Ripoll.
El lloc és documentat des del 951, quan el papa Agapet II confirmà els béns del monestir de Ripoll, entre els quals figurava la serra que Sanç donà al monestir amb els seus delmes i béns, en el territori o pagus de Balsareny. El fet que hom esmenti els delmes porta a considerar que l’església ja era dreta, si bé cal esperar fins abans del 1154 per comprovar que figurava com a parròquia del bisbat de Vic com a Serra de Sanció.
El territori de Serra-sanç fou confiat a la dotació del monjo Cambrer de Ripoll, que tenia la jurisdicció civil sobre la Quadra de Serra-sanç; la criminal era del baró de Balsareny. En l’aspecte religiós, la parròquia també depenia del Cambrer de Ripoll, que era qui nomenava, amb l’aprovació del bisbe de Vic, el sacerdot que tenia la seva cura d’ànimes.
El seu terme arribà a comptar amb vint famílies, que s’havien reduït a set entre els segles XVI i XVIII; per aquesta raó, aleshores no residia allà el seu rector, ni tan sols no hi havia rectoria. Sant Miquel era servit des de Sallent, i en els darrers segles, el seu rector solia ésser un membre de la comunitat de beneficiats de l’esmentada vila.
Fins a l’arranjament parroquial dels anys 1855-1868, tingué certs atributs parroquials que aleshores va perdre del tot per a restar una senzilla capella pública de Sallent, on feia anys que vivien els rectors de Serra-sanç.
L’edifici no sofrí greus transformacions; es rebuidaren els dos murs laterals per encabir-hi dos altars, un de Santa Maria, documentat el 1296, i el del Roser, des del 1643; es construí un cor i un campanar quadrat aprofitant el d’espadanya. Després de ser profanada el 1936 restà sense culte i totalment abandonada, fins que el F.A.E.S., l’any 1973, portà a terme la seva restauració suprimint el cor i les parets afegides al campanar, amb un resultat que cal considerar excel·lent. Actualment té culte però no de manera regular.
Hi ha notícia que el 1520 hi havia un vicari de Serra-sanç vell, sufragània de Serra-sanç, no sabem si la notícia que el 1296 es feu una deixa a Santa Maria de Serra-sanç correspon al mateix Serra-sanç vell esmentat el 1520 o correspondria a un edifici anterior. Al Museu Municipal de Sallent es guarda un conjunt d’olles dels segles XV-XVI que es trobaren dins els forats interiors dels murs de l’església. (ABC-FJM-AMB)
Església
Planta de l’església, a escala 1:200.
A. Mazcuñan-F. Junyent
La construcció és una obra romànica erigida el segle XII a partir d’un pla d’una nau, ampliada vers llevant amb l’adossament d’un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, i és dividida en dos trams mitjançant un arc toral, el qual és situat més proper a la capçalera que no pas al mur frontal, a l’indret on hi ha un esglaó que eleva part de la nau i l’absis i que fa la funció de presbiteri. L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera i s’obre a la nau per mitjà d’un simple plec que fa la degradació i s’uneix als murs laterals del temple. Aquests dos arcs, que han estat fets amb dovelles, per alguna falla constructiva no formen un arc de mig punt simètric, sinó que el radi de llurs bases és inferior al dels punts restants, per la qual cosa s’apropen lleugerament a un arc de ferradura.
Els murs inicials de la nau han estat descarregats amb la introducció de dues arcades coronades amb arcs de mig punt, les quals han estat refetes posteriorment. La volta de la nau té uns forats, semblants als de les bastides, en els quals hom trobà ceràmica dels segles XV i XVI. Per altra banda, aquesta volta, en alguns indrets, no s’ajusta perfectament als murs de la nau, bo i restant un espai a manera de cornisa. Al capdavall de la nau i a la banda de migjorn és ben ostensible el primitiu portal, ara tapiat, que és acabat amb un arc de mig punt fet amb dovelles.
Una perspectiva de l’interior de l’església, vers l’indret de la capçalera, amb l’arc que obre l’absis lleugerament ultrapassat.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’aparell de l’edifici ha estat fet amb carreuons de mides mitjanes, ben treballats i escairats a cops de martell, disposats ordenadament en filades horitzontals i col·locats a trencajunt. Els seus paraments són llisos i, tret d’un fris de dents de serra que giravolta la part alta del perímetre absidal, l’edifici és desproveït de qualsevol tipus d’ornamentació.
El temple rep la llum de l’exterior a través de tres finestres, de característiques semblants, situades una al centre de l’absis, l’altra al capdavall del mur de migjorn i la tercera al mur de ponent, sota el campanar. Totes tres tenen doble esqueixada i són rematades amb arcs de mig punt adovellats.
Per tal de suplir el portal primitiu, ara obturat i mig colgat a l’exterior, hom n’obrí un altre de factura semblant al mur de ponent, on es dreça un ample i esvelt campanar d’espadanya, amb dues obertures, restaurat i retornat a les línies primitives en els darrers agençaments. El mur que tanca la nau a llevant s’alça per sobre el nivell de la teulada i és coronat amb una creu de pedra. En aquest mateix mur es retalla la part superior de l’arc triomfal, per tal com la teulada de l’absis no l’encobreix totalment, cosa que no és pas gaire freqüent.
L’estat de conservació d’aquesta església, que ens apareix acompanyada per uns esvelts xiprers, cal considerar-lo molt bo i el seu aspecte després de la restauració és excel·lent. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miquel de Serrassans, a “Hoja Diocesana”, núm. 3211, Vic 29 d’octubre de 1972.