Sant Feliu Sasserra

Situació

L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme. Long. 2°01’19” - Lat. 41°56’40”.

Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra. Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més.

El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada el 946; mentre que el 952 s’anomena com a domum de Sant Feliu, i el 997 com a església, la funció parroquial apareix existent abans del 1154 com a parròquia de Sant Feliu de Serra, funció que encara conserva avui dia.

El temple sofrí diverses modificacions segons augmentava la població. Així, el segle XI fou reedificat i el segle següent enriquit amb una portalada romànica, embellida amb capitells esculpits i arquivoltes treballades. El 1581, quan la població era cap de la sotsvegueria del Lluçanès, fou reedificada en gòtic tardà, tot aprofitant una part de l’edifici anterior, murs i portalada. Encara el 1881 hom li afegí la capella del Santíssim, i recentment fou arranjada la façana. Actualment segueix en culte com a parròquia de la població i el seu estat de conservació és bo. (ABC)

Església

De l’església romànica erigida el segle XI, ara només resten alguns murs que hom aprofità en bastir el nou temple d’estil gòtic tardà i que ara romanen englobats en la nova edificació. Tanmateix, s’ha conservat intacta la portalada amb la qual el segle XII fou ornamentat aquest temple i que es desclou a la façana sud de l’església actual.

Aquest bonic portal, restaurat recentment, consta de tres arcs de mig punt en degradació fets amb una doble sèrie de dovelles, de les quals la sèrie inferior és formada per dovelles molt petites, que originen tres faixes estretes que esdevenen elements decoratius a l’aresta. A l’intradós dels arcs hi ha dues arquivoltes a manera d’anells torals que ressegueixen els semicercles de les arcades i que reposen sobre una imposta que s’estén, sota els arcs, d’un extrem a l’altre de la portalada, alhora que fa d’àbac de la parella de capitells que hi ha a cada banda, els quals són sostinguts per columnes, de fust força llarg, que sorgeixen d’una base, on el plint és constituït per un bloc quadrat ressaltat per un parell de tors que circumden la columna i han prescindit de l’escòcia habitual. L’arquivolta interna és ornada amb entrellaços de vímets, mentre que l’externa ha estat cisellada amb fulles que es disposen entre cintes nuades que formen una mena de rombes al llarg de l’hemicicle.

Capitells

Detall de la portalada amb els capitells del costat esquerre.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Detall de la portalada amb els capitells del costat dret.

F. Junyent-A. Mazcuñan

La decoració dels capitells havia d’ésser molt interessant. Els dos capitells interiors són esculpits amb escenes històriques mentre que, dels exteriors, un té un tema d’animals i l’altre de fulles. Malauradament, els dos capitells interiors han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions que fins dificulten la interpretació de les escenes representades.

Mirant la portada, a mà esquerra el capitell exterior ha estat decorat amb tres àguiles representades dempeus, en posició frontal, amb les urpes que agafen el collarí, un pit inflat i mirant al costat; llur cos era llis, només unes simples incisions delimitaven llurs extremitats; les seves ales són esteses i les de l’animal central es creuen amb les del seu veí; aquestes ales, de treball molt elemental, tenen al seu punt de naixença unes plomes dibuixades molt esquemàticament, per derivar, mitjançant uns traços llargs i paral·lels, a les plomes dels extrems. Aquesta representació és freqüent a la tipologia romànica catalana.

El capitell interior d’aquest costat esquerre presenta una escena historiada. A l’angle és representat un personatge, els braços i el cap del qual són totalment mutilats; al seu costat hi ha dos altres personatges, representats dempeus com l’anterior i també amb moltes mutilacions. Aquests tres personatges van vestits amb una túnica llarga fins als peus damunt la qual porten un mantell. Tot plegat resolt a base de molts plecs paral·lels que, a la meitat inferior dels personatges, en un afany de realisme, han pres unes formes dinàmiques, tot entortolligant-se. El treball és molt bonic i fins ric. Per tal de fer ressaltar millor les figures hom les ha presentades damunt una superfície llisa de la cara del capitell. Tot i la gran desproporció entre el cap i tot el cos (les figures tenen un cànon de 3), el conjunt no deixa de tenir un cert aire. En els personatges han estat ben dibuixats els trets del cap i els cabells, treballats amb detall. Aquests personatges amb una mà s’aguanten els vestits mentre amb l’altra sostenen algun objecte, potser un llibre. Entre els tres personatges esmentats només hi ha la superfície llisa del capitell, trencada a la part superior per dos altres caps que devien figurar dos personatges més, mig tapats pels anteriors. Tot i que el treball d’aquests caps és molt desfigurat, deixa endevinar unes característiques molt semblants als dels personatges anteriors.

A mà dreta, el capitell interior també presenta un conjunt de personatges representats d’una mateixa manera i amb un mateix treball que els anteriors. Al centre hi ha un personatge amb els braços aixecats enlaire, en actitud orant. A un costat una altra figura girada vers la central estén el braç. A l’altre costat un àngel que mostra les seves ales ha estat representat volant, puix que a la seva meitat inferior els vestits es curven vers un costat per a millor donar aquesta sensació. Igual com en el capitell anterior, també aquest és molt mutilat, fins al punt que no n’és possible d’escatir la representació. La tècnica i el dibuix que hom ha seguit per als vestits és la mateixa que al capitell anterior, bé que aquí els plecs de la túnica del personatge central es disposen d’acord amb un disseny del tot irreal.

Finalment, el capitell exterior del costat dret també s’inclou a una tipologia molt corrent dins el repertori romànic català. Dos pisos superposats de fulles plenes de nervis es combinen. Hi ha dos tipus de fulles. Unes mostren llurs nervis paral·lels i verticals; al pis inferior aquestes fulles són situades als angles mentre que al superior han estat col·locades al centre. Les altres surten de l’eix central de la fulla i s’obren vers les vores; són les que se situen als angles al pis superior i, més baixes, ocupen la part central del pis inferior.

A desgrat de llurs mutilacions, l’aspecte que ofereix el portal és molt bonic. (JVV-FJM-AMB)

Bibliografia

• Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, a “Hoja Parroquial”, núm. 15, Vic 1948.