Situació
Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme. Long. 1°52’39” - Lat. 41°43’52”.
Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic. Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que hi mena. (FJM-AMB)
Restes arqueològiques
Aquest lloc ja era conegut al final del segle X com a zona de la Palanca, topònim que devia fer al·lusió a l’emplaçament en aquest tram de riu d’una palanca, que devia facilitar el camí que anava a Mura de Manresa.
Els vestigis que ens han pervingut d’aquesta construcció, feta amb fusta, consisteixen en quatre forats quadrangulars, d’uns 20 cm d’amplada i una mica més de llargada, perforats en nombre de dos a cada costat del badaluc que solca la roca.
Aquestes perforacions, que es troben a menys d’un metre de distància l’una de l’altra, han estat obertes en biaix i amb el fons lleugerament aconcavat als extrems de l’ampla clivella a manera d’encaix, per tal que hom hi encabís les barres de suport del pontarró de fusta, que salvava aquest pas d’uns dos metres i mig de buit.
Entremig de cada parella de forats encara hi ha un forat rodó d’uns 30 cm de diàmetre i d’uns 20 cm de profunditat.
Aquesta palanca només travessa una part de riu, per la qual cosa calia que n’hi hagués una altra que arribés al ribatge oposat, la qual, potser, devia ocupar el mateix lloc on ara n’hi ha una de moderna, feta amb ciment. (FJM-AMB-ABC)