Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme. Long. 1°37’44” - Lat. 41°51’00”.
Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella. La clau és a aquesta masia. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Salo, prop del mas Cans. No degué passar mai de capella rural, encara que no en tenim cap confirmació. Primerament depengué del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i després, creiem, passà a la canònica o col·legiata de Sant Vicenç de Cardona.
El castell de Salo és documentat des del 966 amb la grafia Salani o Salavi, i l’església apareix citada el 975 com a Sant Joan, amb la seva sagrera, quan fou donada juntament amb l’església de Santa Susanna, pel comte de Cerdanya, Oliba Cabreta, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segurament que en època posterior els comtes de Cardona o la canònica o col·legiata de Cardona adquiriren els drets que tenia el monestir de Sant Llorenç, ja que còpies del document es troben en l’arxiu ducal dels Cardona i en el de la col·legiata, senyal que en un moment o altre adquiriren aquestes esglésies, ja que es trobaven en una propietat vescomtal o ducal, com era el castell de Salo.
Actualment no té culte de forma regular, i encara que l’edifici és un xic abandonat, es troba en bon estat de conservació. (ABC)
Església
Aquesta capella rural, d’estructura simple i senzilla, és una obra romànica datable del final del segle XII o bé del principi del XIII. L’edifici és format per una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular llis, perforat per una finestra central de doble esqueixada i rematada per dos arcs concèntrics de mig punt, fets amb petites dovelles. Aquest finestral, però, ara resta tapiat. La porta d’ingrés és oberta al capdavall del mur de migjorn i ha estat feta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, l’exterior dels quals, situat al mateix nivell del mur, ha estat aparellat amb dovelles més petites que les de l’arc interior. En aquest mateix mur i prop de la capçalera, hi ha una capella adossada i de factura moderna, que amb prou feines sobresurt a l’exterior.
El mur de ponent és coronat per un minúscul campanar posterior a l’obra, com també sembla ser-ho el finestral allargassat obert en aquest mateix mur. L’aparell és fet amb carreuons sense polir, però disposats ordenadament en filades i distribuïts a trencajunt. Llevat dels dobles arcs del portal i de la finestra absidal, no hi ha cap més mena d’ornamentació als murs exteriors. Els paraments interiors de l’edifici han estat arrebossats, però sota el revestiment de guix, hom encara pot endevinar-ne l’estructura.
L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera i és precedit per un simple plec que fa la degradació amb la nau, la qual és coberta amb una volta lleugerament apuntada. A migdia, tal com ja hem dit en parlar de l’aspecte extern, s’hi obre una petita capella moderna, a continuació de la qual hi ha dos ressalts en forma de mitges columnes, un a cada costat, que arriben fins a l’arrencada de la volta, però sense cap arc que s’hi recolzi. (FJM-AMB)