Situació
Aspecte exterior de la capçalera amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues separades en parells per bandes llombardes.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les ruïnes de l’església són emplaçades en un empit situat al ribatge esquerre de la riera de Salo, prop del casal de les Feixes, a la banda septentrional del terme. Long. 1°41’24” - Lat. 41°50’45”.
Venint de la Colònia Valls, poc després del quilòmetre quatre, al peu de la carretera hi ha l’imposant casal de les Feixes, des d’on hom pot veure les ruïnes de la capella, situada, com el mas, a mà dreta de la carretera, i a l’altra banda de la riera de Salo. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Coaner, en un lloc proper a l’actual masia de les Feixes. No degué passar mai de capella rural o sufragània de la zona de la riera de Salo, del castell de Coaner.
La manca de coneixença sobre com s’anomenava la zona on exercia la seva funció, no permet d’afirmar rotundament que aquesta església és l’esmentada l’any 1298 com a Sant Martí de Cursu, però creiem que es tracta d’aquesta església, pel fet que és anomenada en un testament on es fan diversos llegats a totes les esglésies de Súria i després a la de Santa Maria de Coaner, i continua la de Sant Martí de Cursu.
L’església quedà sense culte quan es construí la nova capella dins l’edifici del mas de les Feixes. L’edifici antic fou habilitat com a habitatge, fins que aquest també fou abandonat. Actualment l’edifici antic es troba totalment abandonat i només en resten dempeus els murs, en un veritable estat ruïnós. El culte, molt esporàdic, se celebra en una tercera capella de Sant Martí, al costat del mas les Feixes. Així, doncs, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. (ABC)
Església
Construcció romànica enrunada, la nau de la qual fou convertida en masia, cosa que provocà la reestructuració dels murs de migjorn i de tramuntana, on es feren obertures adaptades al nou ús.
L’única nau de què constava el temple és capçada, a llevant, per un absis semicircular, ornat a la manera llombarda, segons els models comuns al segle XI. L’edifici, remodelat i amb la coberta esfondrada, roman ara totalment esbalandrat i abandonat a la seva sort. L’únic element arquitectònic que li dona un cert relleu és l’absis, que encara es manté dempeus. Aquesta capçalera és embellida, exteriorment, amb un fris de dobles arcuacions cegues entre bandes llombardes. Al compartiment central hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt, fet amb dovelles. L’aparell, bé que ha estat fet amb blocs només escantonats amb el martell, es disposa de manera ordenada i regular. (FJM-AMB)