Situació
Un aspecte de l’exterior de l’església, actualment molt reformada i mig tapada per altres construccions modernes.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el petit nucli poblacional de Salelles, estès a la banda nord-oriental del terme. Long. 1°47’14” - Lat. 41°42’10”.
Hom hi va per la carretera de Manresa a Montserrat per Can Maçana. Prop del quilòmetre 3 i una mica abans d’arribar a una gasolinera, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que amb poca estona (uns 500 m) mena al llogarret de Salelles, on hi ha la parròquia de Sant Sadurní. Cal demanar la clau a la rectoria. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Salelles. De bon principi degué adquirir la categoria de parròquia, que conserva encara. Depengué de la canònica i col·legiata de Manresa, ja que formava part de la seva dotació.
El lloc de Salelles és documentat des del 962, i l’església apareix esmentada el 1053. La categoria parroquial es troba documentada el 1134, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. Aquesta funció encara l’exerceix en l’actualitat, si bé el seu terme parroquial s’estén a cavall dels termes municipals de Manresa i Sant Salvador de Guardiola, i en el primer s’hi ha aixecat un barri nou, conegut popularment per “El Xup”, on es concentra la major part dels feligresos, mentre que l’església és situada dins el terme de Sant Salvador, amb un poblament essencialment rural. Entorn de l’església es documenten el cementiri el 1119 i una sagrera el 1131.
L’església, a més de l’altar de Sant Sadurní, tenia els de Sant Joan i Santa Margarida.
L’edifici sofrí diverses modificacions i afegits, fets al llarg dels segles XVI-XVII. Encara que aquesta església no s’esmenta explícitament com a pertanyent a la dotació de Santa Maria de Manresa, devia quedar inclosa amb “les altres esglésies que estaven dintre els esmentats termes (de Manresa)”, ja que el paborde de Santa Maria actuava com a patró de l’església proveint la rectoria, dret que perdé el 1582 a favor del bisbe de Vic.
Recentment s’hi han fet algunes reformes tendents a restaurar en alguns punts concrets el temple romànic, que es conserva en gran part. El temple continua tenint culte com a parròquia de Salelles. (ABC)
Església
L’edifici és bàsicament una obra romànica bastida el segle XI, però molt modificada durant els segles XVI i XVII, en el transcurs dels quals hom amplià el temple amb la construcció de capelles laterals i amb l’allargament de la nau, que fou completada a ponent amb l’erecció d’un nou campanar de torre que suplí el primitiu campanar d’espadanya. D’altra banda, l’absis romànic fou suprimit per tal de construir en aquest indret la casa rectoral, per la qual cosa, malgrat que a l’interior la nau és rematada amb un absis, aquest tanmateix no és pas l’original, sinó que es tracta d’una obra moderna feta amb maons. Així, doncs, tenint en compte el que resta de l’edifici romànic, aquesta església inicialment constava d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular ornat, probablement, a la manera llombarda. Aquest absis, per altra banda, devia ésser cobert amb volta de quart d’esfera, mentre que la nau era coberta amb volta de canó de mig punt, la qual encara aixopluga el temple i, a desgrat que ara és revestida amb guix com la resta de paraments interns de l’edifici, encara és perfectament visible la seva part externa, si hom s’enfila dalt el campanar actual, des d’on també es pot veure l’antiga espadanya de dues obertures acabades amb arcs adovellats de mig punt. La porta romànica es devia obrir al mur de migjorn, aproximadament al mateix indret on hi ha la portalada actual, que porta la data de 1626 i al costat de la qual hi ha dues petites mènsules. Al mur de tramuntana encara hi ha una finestra original de doble esqueixada, ara tapiada, que és rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L’aparell és fet amb bons carreus de pedra disposats ordenadament en filades.
L’estat de conservació del temple és molt bo, bé que les reformes que hom hi ha fet desfiguren notablement la simplicitat i senzillesa que devia tenir aquesta església romànica. Darrerament hom hi ha fet algunes reformes. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Joaquim Sarret i Arbós: Història religiosa de Manresa. Esglésies i convents, a Monumenta Historica Civitatis Monorisae, vol. IV, Manresa 1924, pàgs. 288-289.