Situació
Aspecte de l’exterior de l’edifici amb l’absis, obert al costat de llevant amb la part superior del seu mur decorada amb un fris d’arcuacions cegues.
Arxiu Gavín
L’església de Santa Maria s’erigeix vora el castell i dins la població de Talamanca, de la qual és parroquial. Long. 1°58’39” - Lat. 41°44’15”.
Hom arriba a Talamanca per la carretera de Navarcles a Terrassa. Cal demanar la clau al rector de Mura. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca, als peus del castell. Des de molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que encara conserva.
El castell és documentat des del 967, encara que creiem possible que anteriorment fos comprès dins el terme més antic de Nèspola.
L’església apareix esmentada el 1038 quan es jurà un testament sagramental sobre l’altar consagrat de sant Pere situat a l’església de Santa Maria de Talamanca. El 1211 es documenta l’altar de santa Maria i el 1294 el de sant Joan. La funció parroquial no es confirma fins abans del 1154.
L’edifici primitiu fou substituït al final del segle XII per l’actual, i fou consagrat vers el 1183, ja que aquest any es documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple.
Durant el segle XVIII es feren unes ampliacions convertint l’església d’una nau a tres, però les laterals més curtes.
A l’interior es conserva un sarcòfag de Berenguer de Talamanca que morí el 1325. (ABC)
Església
Planta de l’església, de creu llatina amb una nau única rematada a llevant amb un absis semicircular i ampliada amb dues capelles laterals rectangulars, situades a l’inici dels murs i disposades a manera de creuer.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Es tracta d’un edifici romànic que malgrat l’ampliació del creuer i a desgrat d’alguns afegitons, encara conserva ben íntegra la seva estructura primitiva, bo i mostrant una fesomia marcadament medieval, corresponent a una obra del final del segle XII. L’església es dreça a partir d’una planta de creu llatina, que determina una estructura de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular i ampliada amb dues capelles laterals rectangulars, situades a l’inici dels seus murs i disposades a manera de creuer. Posteriorment els braços del transsepte foren ampliats amb noves capelles, de tal manera que el temple adoptà un pla basilical de tres naus, bé que, en aquest cas, les naus laterals són més curtes que no pas la central i sense absidioles. Aquestes reformes es realitzaren el segle XVIII i a desgrat que, a l’exterior, la part moderna fou aparellada imitant l’obra primitiva, tanmateix l’aparició de dues clivelles a cada banda revelen aquest afegit posterior.
Els murs frontals de les capelles no acaben en frontons, sinó que són delimitats per una cornisa horitzontal, on s’acaba l’àmplia teulada de dos vessants, que aixopluga tant la nau principal com el transsepte. Aquest mateix sistema també fou aplicat a les noves capelles, i consegüentment amb això, el teulat encara guanyà en superfície. L’aspecte interior de l’església és molt endreçat i només és desparençat per l’acoblament d’un cor modern i per l’arrebossat encastat a la volta de la nau.
L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera, feta amb blocs de pedra que s’enfilen tot formant semicercles concèntrics, i d’aspecte força groller, si els comparem amb els que hom pot veure a les voltes del transsepte i que, possiblement, també veuria a la volta de la nau principal, si aquesta no estigués revestida de guix i ornada amb pintures modernes. Un ressalt, cobert amb volta de mig punt, fa la degradació de la nau amb l’absis.
Les dues capelles que conformen el transsepte, tal com hem fet notar, van cobertes amb voltes fetes amb petits carreus ben carejats i disposats ordenadament en filades. Aquestes voltes són perpendiculars a la de la nau central i també són més baixes, amb la qual cosa hom s’estalvià la problemàtica i difícil tasca de les penetracions. La nau principal, per la seva part, també és coberta amb volta de canó de mig punt, però reforçada amb dos arcs torals. Totes aquestes voltes, conjuntament amb les arcades, arrenquen d’una cornisa escociada que, tret del mur frontal, ressegueix tot el perímetre del temple. Les dues capelles laterals es comuniquen amb la nau per mitjà de dues arcades adovellades, sistema que també fou emprat quan calgué obrir-les a les capelles que els fan costat i les allargassen. L’aspecte exterior és molt endreçat i, quan hom la contempla, intueix una obra ben feta i ben acabada.
El seu aparell ha estat fet amb blocs de pedra ben tallats i polits, de mides considerables. Aquests grossos blocs juntament amb la seva ordenada distribució en filades i a trencajunt, contribueixen a donar-li una gran solidesa, accentuada encara per uns contraforts angulars i poc sortits, situats a tots els cantons de l’edifici.
La il·luminació del temple és molt bona, ja que la llum, a més a més de penetrar per la finestra absidal i per les finestres situades als frontals de les capelles, també s’introdueix al temple a través de tres rosetons, dels quals dos se situen als laterals de l’església, mentre que l’altre s’obre en forma de gran rosassa al mur frontal de l’edifici. L’única finestra que té doble esqueixada és la de l’absis, puix que les de les capelles són espitllerades. Potser, on hi ha el rosetó frontal, també hi havia hagut un altre finestral original.
La decoració externa de l’edificació és molt simple, atès que hom s’ha limitat a incorporar un fris d’arcuacions cegues a l’absis i a col·locar amb una cornisa llisa sostinguda per mènsules, la part superior dels murs del transsepte i de la nau, bo i estenent-se també a les capelles modernes. El mur de ponent no és ornamentat amb aquesta cornisa, però, un xic més avall, n’hi ha una altra d’acabada amb angles arrodonits, sota la qual s’estén un fris de dents de serra que, com la cornisa, és limitat pels contraforts situats als angles d’aquest mur.
En aquesta mateixa façana hi ha oberta una bonica portalada ornada amb capitells esculturats i amb una arquivolta treballada. Del seu cimal emergeix el campanar, que ara és de torre quadrada, però que originàriament era una espadanya feta amb dues obertures, rematades amb arcs de mig punt adovellats.
Un element molt bonic de l’església el constitueix la finestra que perfora l’absis, la qual ateny unes proporcions força remarcables. Aquest finestral, que té doble esqueixada, és format per tres arcades altes i estretes, coronades amb arcs de mig punt i en degradació, fetes amb dovelles polides i molt ben disposades. Els sotares de la primera i de la tercera, fins a la base dels brancals són ornats amb botons florals, mentre que al sotare de la segona giravolta una arquivolta llisa que recorre tota l’obertura del finestral.
L’edifici es troba en bon estat de conservació. (FJM-AMB)
Portada
Detall del mur de migjorn amb la portada guarnida amb una columna a cada banda rematada per una imposta que serveix de suport a una arquivolta treballada amb entrellaços de vímets.
A. Lajarín
El portal, a desgrat de la seva simplicitat, mostra unes formes molt gràcils i elegants. La seva estructura, que és molt senzilla, és donada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d’una imposta ornada amb atapeïments de fulles distribuïdes en un sol rengle, en posició vertical i juxtaposades de les quals les que són situades a la banda esquerra de la porta adopten unes formes més estilitzades. A l’intradós dels arcs gira una arquivolta esculpida amb entrellaçaments de vímets, la qual es recolza sobre dues columnes llises coronades per capitells esculturats, la temàtica dels quals es resol amb elements vegetals que reprodueixen i expliciten el tema de les fulles que decora les cares de les impostes. Tots dos capitells presenten dos pisos superposats de fulles.
El capitell que veiem al costat dret presenta un pis inferior amb unes fulles estretes a la base, les quals, a mesura que s’enfilen cara amunt, van cargolant-se vers l’exterior i obrintse en ventall. Entre fulla i fulla resta lliure un espai que ha estat ocupat per una graciosa palmeta. Damunt aquest pis i darrera les fulles anteriors surten unes altres fulles, els extrems de les quals deriven en una voluta que es cargola als angles, sota els daus. El dau central ha estat decorat també amb fulles.
A mà esquerra es reprodueix el mateix tema, bé que amb unes línies més encarcarades i sense tant moviment. Les fulles del registre inferior, obertes també en ventall, no es cargolen vers l’exterior i són determinades per un gros nervi central que ordena i constitueix l’eix dels vols que li donen relleu. Les fulles del registre superior surten del darrera les altres i amb prou feines poden mostrar llurs extremitats cargolades i lleugerament caigudes vers l’exterior, sota els dus centrals i d’angle, llisos.
En un d’aquests capitells hom hi havia observat vestigis de policromia, que revelaven una ornamentació més sumptuosa. (FJM-AMB-JVV)
El portal de Santa Maria de Talamanca mostra una de les variades solucions utilitzades al Bages per a decorar senzillament les façanes. En aquest cas és gairebé la solució més senzilla, amb un tor cobert d’elements geomètrics cobrint completament l’espai de què disposà l’escultor i dos capitells vegetals.
Un parell de detalls dels elements esculpits de la imposta del portal. Cal notar la diferència que ofereixen les fulles representades a cada fotografia.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Capitells del costat esquerre (a l'esquerra) i dret (a la dreta) de la portada, decorats amb un doble registre de fulles.
F. Junyent-A. Mazcuñan
El capitell de mà dreta conserva una més gran fidelitat al seu model corinti, amb dos pisos de fulles i volutes que es curven. A l’esquerra, en canvi, l’escultor ha utilitzat grans palmetes d’angle. Escollir dos temes vegetals diferents és una manera, per a l’escultor, de variar la decoració i d’enriquir el portal.
La comparació que es pot establir entre el capitell de l’esquerra i alguns capitells del claustre de l’Estany permet de confirmar, per a aquest portal, una data dins el darrer quart del segle XII que pot coincidir molt bé amb la de 1183 proposada més amunt. (XBA)
Capitell
Provinent d’aquesta església i ara guardat en una col·lecció particular, encara es conserva un capitell pre-ròmanic, que fa 35 cm d’alçada i que és esculpit amb caulicles que s’entrellacen al mig de les cares.
Bibliografia
- Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II, Barcelona 1911, pàg. 758.
- Xavier Sitjes i Molins: L’Art antic a la Comarca de Bages. Santa Maria de Talamanca, a “Bages”, núms. 90-91, Manresa agostsetembre 1960, pàg. 14.
- Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàg. 199. (FJM-AMB)