Bibliografia general referent al romànic del Bages

Bibliografia general

• Ramon d’Abadal i de Vinyals: Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera, Barcelona 1960.

• Ramon d Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans (2^a edició), Barcelona 1965.

• Ramon d’Abadal i de Vinyals: Dels visigots als catalans. La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia, Barcelona 1969.

• Ramon d’Abadal i de Vinyals: Dels visigots als catalans. La formació de la Catalunya independent, Barcelona 1970.

• Anselm M. Albareda: Història de Montserrat (5^a edició), Montserrat 1972.

• Pedro de Argaiz: La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid 1677.

• J. Ballaró i J. Serra i Vilaró: Història de Cardona, Barcelona 1906.

• Albert Benet i Clarà: Sallent, dels orígens al segle XIII, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1977.

• Albert Benet i Clarà: El terme antic de Manresa, Amics de la Història i de l’Arqueologia, Manresa 1981.

• Albert Benet i Clarà: Manresa, mil anys enrera (s. X i XI), “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 3, Col·legi de Doctors i Llicenciats (Delegació del Bages), Manresa 1981.

• Albert Benet i Clarà: Dels orígens al segle XIII, dins La ciutat de Manresa: de l’Edat Mitjana a l’actualitat, a “L’Avenç”, núm. 70, Barcelona abril de 1984, pàgs. 42-47.

• Michel de Bouard i Manuel Riu: Manual de arqueología medieval. De la prospección a la historia, Ed. Teide, Barcelona 1975.

• P. Canal i M. Vila: Història de Sant Vicenç de Castellet, des de l’antiguitat fins als nostres dies, Sant Vicenç de Castellet 1968.

• Francesc Carreras i Candi: La institución del castlá en Cataluña, a “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras”, vol. I, Barcelona 1901-1902, pàgs. 4-24.

• Els castells catalans (diversos autors), vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, pàgs. 473-838.

• Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages, a “Dovella. Revista d’història i art del Bages”, núm. 5, Manresa març-abril 1982.

• Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II), “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Col·legi de Doctors i Llicenciats (Delegació del Bages), Manresa 1983.

• Jordi Fernández: Balsareny. Guia turistica, Balsareny 1974.

• Josep M. Gasol i Almendros: Sèrie de monografies sobre les localitats bagenques de Castellbell, el Vilar, Coaner, Joncadella, Monistrol de Montserrat, el Pont de Vilomara, Sallent, Santpedor, Sant Cugat del Racó, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Torroella, Sant Mateu de Bages, Sant Vicenç de Castellet i Súria, publicades a “Noticias Jorba”, Manresa 1965-1968.

• Josep M. Gasol, Antoni Pladevall i Antoni Bach: El Bages, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàgs. 10-209.

• Josep M. Gasol i Almendros: Manresa, panorama d’una ciutat (2^a edició), Manresa 1984.

• Immaculada Ollich: Ceràmica, construcció i mineria, a Història de Catalunya, vol. II, Ed. Salvat, Barcelona 1979, pàgs. 214-223.

• Miquel de Riquer: L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, Barcelona 1968.

• Manuel Riu i Riu: Probables huellas de los castillos de la Cataluña carolíngea, a “San Jorge”, núm. 47, Barcelona 1962, pàgs. 35-39.

• Manuel Riu: Hàbitat, tècniques i economia rural, a Història de Catalunya, vol. II, Ed. Salvat, Barcelona 1979, pàgs. 158-166.

• Manuel Riu: Hipòtesi entorn dels orígens del feudalisme a Catalunya, a “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 4, Barcelona juny de 1981, pàgs. 195-208.

• Ferran Sánchez i Agustí i Albert Benet i Clarà: El castell de Cornet, a “Miscel·lània d’Estudis Bagencs”, núm. 1, Manresa 1981, pàgs. 205-210.

• P. Sans: Torres de defensa o de guaita, a “Oliana”, núm. 92, Manresa 1981.

• Joaquim Sarret i Arbós: Manresa, castell-ciutat, Manresa 1916.

• Joaquim Sarret i Arbós: Història de Manresa, Manresa 1921.

• Xavier Sitjes i Molins: El Pont Vell, a “Bages”, núm. 2, Manresa abril de 1953, pàgs. 9-10.

• Xavier Sitjes i Molins: L’Art antic a la Comarca de Bages. El Pont Vell de Manresa, a “Bages”, núm. 97, Manresa març de 1961, pàg. 14.

• Xavier Sitjes i Molins: Els primers castells del Bages, a “Butlletí del C.E.C.B.”, segona època, núm. 31, Manresa 1981, pàgs. 27-31.

• Xavier Sitjes i Molins: Problemàtica de l’arqueologia medieval del Bages. Ponència presentada a la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Manresa 1981, i publicada a “Miscel·lània d’Estudis Bagencs”, núm. 3, Manresa 1984, pàgs. 49-52.

• Xavier Sitjes i Molins: Castells, guàrdies i torres del Bages, dels segles IX-XI. Ponència presentada a la Primera trobada anual d’estudiosos de l’art romànic (Manresa 11 de juny de 1982) i publicada pels “Amics de l’Art Romànic de la Delegació del Bages”, Manresa maig 1983. Fortià SOLÀ: Història de Sallent, Vic 1920.

• Alexandre Soler i March: Els ponts medievals de Manresa, a “Ciutat”, núm. 17, Manresa 1928, pàgs. 44-48.

• F. Valls i Taberner: El feudalisme i els orígens de la nacionalitat catalana, a “Quaderns d’Estudi”, vol. XIII, Barcelona 1921, pàgs. 147-160 i 205-231.

Bibliografia sobre les esglésies

• Ramon d’Abadal: El pseudo-arquebisbe de Tarragona Cesari i les preteses butlles de Santa Cecília, a “La Paraula Cristiana”, VI, Barcelona 1927, pàgs. 316-345.

• Ramon d’Abadal: Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera, Barcelona 1960.

• Ramon d’Abadal: L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època, Barcelona 1962.

• Ramon d’Abadal: Els primers comtes catalans (2^a ed.), Barcelona 1965.

• Ramon d’Abadal: Dels visigots als catalans. La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia, Barcelona 1969.

• Ramon d’Abadal: Dels visigots als catalans. La formació de la Catalunya independent, Barcelona 1970.

• Joan Ainaud de Lasarte: Notas sobre iglesias pre-románicas, a “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, VI, Barcelona 1948, pàgs. 313-320.

• Joan Ainaud de Lasarte: Pinturas románicas, “Colección Unesco de Arte Mundial”, núm. 4, París 1957.

• Joan Ainaud de Lasarte: Pinturas españolas románicas, Barcelona 1962.

• Joan Ainaud de Lasarte: Pintura románica catalana, Barcelona 1962.

• Joan Ainaud de Lasarte: Art romànic. Guia, Barcelona 1973.

• Joan Ainaud de Lasarte: La sculpture polychrome catalane, a “L’Oeil”, núm. 4, 1975.

• Anselm M. Albareda: Història de Montserrat (5^a ed.), Montserrat 1972.

• S. Alcolea i J. Sureda: El romànic català. Pintura, Barcelona 1975.

• Santiago Alcolea: Formació i expansió del romànic. El segon romànic, a Historia de Catalunya, vol. II, Ed. Salvat, Barcelona 1979, pàgs. 296-300.

• Pedro de Argaiz: La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, 1677.

• Antoni Bach: Cardona, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Ed. Enciclopèdia Catalana, S .A., Barcelona 1981, pàgs. 134-143.

• Xavier Barral i Altet: Formació i expansió del romànic. L’art dels segles VIII, IX i X, a Història de Catalunya, vol. II, Ed. Salvat, Barcelona 1979, pàgs. 280-290.

• Xavier Barral i Altet: La catedral romànica de Vic, Ed. Artestudi, Barcelona 1979.

• Xavier Barral i Altet: Les pintures murals romàniques d’Olèrdola, Calafell, Marmellar i Matadars, Ed. Artestudi, Barcelona 1980.

• Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Ed. Destino, Barcelona 1981.

• Cayetano Barraquer i Roviralta: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (2 vols.), Barcelona 1906.

• Cayetano Barraquer i Roviralta: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (4 vols.), Barcelona 1915-1917.

• Albert Bastardes i Parera: El polèmic pre-romànic o l’enigma del visigòtic, a “Full informatiu del romànic”, núm. 7, Barcelona 1977.

• Rafael Bastardes: Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya, Barcelona 1978.

• Josep Baucells: L’espiritualitat, a Història de Catalunya, vol. II, Ed. Salvat, Barcelona 1979, pàgs. 246-260.

• Albert Benet i Clarà: Les quadres de Sant Pere i Sant Martí de Serraïma, a “Ausa”, núms. 82-83, Vic 1975, pàgs. 63-69.

• Albert Benet i Clarà: Sallent, dels orígens al segle XIII, Barcelona 1977.

• Albert Benet i Clarà: El terme antic de Manresa, Amics de la Història i Arqueologia, Manresa 1981.

• Albert Benet i Clarà: Manresa, mil anys enrera (s. X i XI), “Les Fonts”, núm. 3, Col·legi de Doctors i Llicenciats (Delegació Bages), Manresa 1981.

• Albert Benet i Clarà: La repoblació del comtat de Manresa, a “Dovella”, núm. 3, Manresa desembre de 1981, pàgs. 15-17.

• Albert Benet i Clarà: L’expansió del comtat de Manresa, Barcelona 1982.

• Albert Benet i Clarà: Època medieval, a Sallent a l’abast, Sallent 1982, pàgs. 35-55.

• Albert Benet i Clarà: Toponímia del terme antic de Manresa, a “Miscel·lània d’Estudis Bagencs”, núm. 1, Manresa 1982, pàgs. 43-60.

• Albert Benet i Clarà: El Bages nucli de vida monàstica de tradició visigòtica?, a “Dovella”, núm. 4, Manresa gener-febrer 1982, pàgs. 12-19.

• Albert Benet i Clarà: Morí el comte Guifred a Santpedor?, a “Dovella”, núm. 5, Manresa març-abril 1982, pàgs. 10-12.

• Albert Benet i Clarà: Les esglésies de la ciutat de Manresa als segles X-Xl, a “Aplec de Treballs”, núm. 1, Manresa 1982, pàgs. 19-27.

• Albert Benet i Clarà: Joana la Negra, una bruixa sallentina i altres episodis d’història sallentina, “Quaderns d’estudis sallentins”, núm. 2, Sallent 1983.

• Albert Benet i Clarà: Problemàtica de les esglésies romàniques-gòtiques rurals. Ponència presentada a la Primera Trobada anual d’estudiosos de l’Art Romànic (Manresa 11 de juliol de 1982) i publicada per “Amics de l’Art Romànic de la Delegació del Bages”, Manresa maig de 1983.

• Vicenç Buron: Esglésies romàniques catalanes. Guia (2.a ed.), Ed. Artestudi, Barcelona 1980.

• Ramon Camprubí: Arquitectura religiosa. Ermites romàniques, a Sallent a l’abast, Sallent 1982, pàgs. 129-150.

• P. Canal i M. Vila: Història de Sant Vicenç de Castellet, des de l’antiguitat fins als nostres dies, Sant Vicenç de Castellet 1968.

• Eduard Carbonell i Jordi Gumí: L’art romànic a Catalunya. Segle XII (2 vols.), Edicions 62, Barcelona 1974-1975.

• Eduard Carbonell: Formació i expansió del romànic. El primer romànic, a Història de Catalunya, vol. II, Ed. Salvat, Barcelona 1979, pàgs. 291-295.

• A. de Casareas: Historia de la imagen i ermita de San Salvador, que se venera en la villa de Suria, Manresa 1940.

• Els castells catalans: Ripollès, Anoia, Bages, Berguedà (vol. V), Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976.

• Alexandre Cirici i Pellicer: L’arquitectura, l’escultura i la pintura catalana, Ciutat de Mallorca 1959.

• Joan Codina i Puigsaulens: El monestir de Santa Maria de l’Estany, Barcelona 1926.

• J. Custa i Bondia: Monasterio de San Benito de Bages, Barcelona 1887.

• Antoni Daura i Joan Galobart: Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages, a “Dovella”, núm. 5, Manresa març-abril 1982, pàgs. 13-22.

• Antoni Daura i Joan Galobart: L’arqueologia al Bages, II, “Les Fonts”, núm. 6, Col·legi de Doctors i Llicenciats (Delegació del Bages), Manresa 1983.

• M. Duliart: L’art català, Barcelona 1967.

• A. de Falguera: Els constructors de les obres romàniques a Catalunya, Barcelona 1907.

• Jacques Fontaine: L’art préroman hispanique, I, “Zodiaque”, Sainte-Marie de la Pierre-qui-Vire 1973.

• Jacques Fontaine: L’art préroman hispanique, II. L’art mozarabe, “Zodiaque”, Sainte-Marie de la Pierre-qui-Vire 1977.

• Eufèmià Fort i Cogul: L’eremitisme a la Catalunya Nova, a “Studia monastica”, vol. VII, fasc. I, 1965, pàgs. 63-126.

• Lluís Freixa: Retall d’història del municipi de Santa Maria d’Oló, Vic 1975.

• LI. Freixa, A. Pladevall, J. Galobart i J. Sala: Esglésies parroquials i capelles del municipi d’Oló, Santa Maria d’Oló 1978.

• J. Galobardes i J. Puigbó: Notes històriques d’Artés, Manresa 1933.

• Joan Galobart i Badal: Les plantes de les esglésies romàniques del Bages, a “Dovella”, núm. 2, Manresa octubre-novembre 1981, pàgs. 12-15.

• R. García Piñol: Rutas Medievales, Universitat Politècnica de Barcelona, Barcelona 1974.

• P. García Villada: Historia eclesiástica de España (3 vols.), Madrid, 1931-1936.

• Josep M. Gasol i Almendros: L’església de Rocafort, a “Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages”, núm. 2, 2ona època, Manresa abril-maig-juny 1967, pàgs. 15-16.

• Josep M. Gasol i Almendros: Manresa, panorama d’una ciutat, Manresa 1971. Josep M. Gasol i Almendros: La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva, Manresa 1978.

• Josep M. Gasol i Almendros: El Bages, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàgs.(amb col·laboracions d’Antoni Pladevall i Antoni Bach).

• Josep M. Gasol i Almendros: Notes per a una història de les biblioteques manresanes, a “Miscel·lània d’Estudis Bagencs”, núm. 1, Manresa 1981, pàgs. 129-138.

• Josep M. Gasol i Almendros: L’altar de Sant Francesc, a l’església romànica de Santa Maria de Manresa (segle XIII), a “Dovella”, núm. 7, Manresa novembre-desembre 1982, pàgs. 21-22.

• Josep M. Gavin: Inventari d’esglésies. Bages (5), Barcelona 1979.

• Eduard Junyent: L’art pre-romànic, a L’art català, vol. I, Barcelona 1955, pàgs. 111-113.

• Eduard Junyent: Catalogne romane (2 vols.), Col · l. Zodiaque, La Pierre - qui -Vîre, Yonne 1960-1961.

• Eduard Junyent: El tipus romànic d’esglésies d’una nau amb transsepte, a “Ausa”, vol. IV, Vic 1961-1963, pàgs. 335-339.

• Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a la Catalunya carolíngia, Discurs de recepció en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1963.

• Eduard Junyent: Esbós biogràfic de l’abat-bisbe Oliba, Montserrat 1971. Eduard Junyent: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Montserrat 1975.

• Eduard Junyent: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII, Montserrat 1976.

• Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa catalana del segle X, Facultat de Teologia de Barcelona, Barcelona-Sant Cugat del Vallès 1978, pàgs. 37-47.

• Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes, Montserrat 1983.

• Francesc Junyent i Alexandre Mazcuñán: El Bages: Camins del romànic, “Les Fonts”, núm. 1, Col·legi de Doctors i Llicenciats (Delegació Bages), Manresa 1981.

• Josep Mas: Notes històriques del bisbat de Barcelona (12 vols.), Barcelona 1906-1915.

• A. Masoliver: El monaquisme a Catalunya en els segles XVI i XVII, a “Studia Monastica”, vol. XX, 1978, pàgs. 345-396.

• E. Montanyà: Els Comtals, a “Revista de la Indústria i Comerç de Manresa”, núm. 11, Manresa 1928.

• P. Muntades: Montserrat: su pasado, su presente y su prorvenir, Manresa 1867. Valentí Noguera: Fonollosa i Camps, Manresa 1911.

• R. Ordeix i Mata: Inventari de les actes de consagració i datació de les esglésies catalanes, I. Anys 833-950, a “Revista catalana de teologia”, vol. IV, 1979, pàgs. 123-165.

• Parròquia de Santa Maria de Viladordis: Història de Santa Maria de Viladordis (Nostra Sra. de la Salut), Manresa 1983.

• Antoni Pladevall: Els monestirs catalans (2a edició), Edicions Destino, Barcelona 1970.

• Antoni Pladevall: Dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del segle XII, a “Boletín Arqueológico”, IV, fasc. 113-120, Tarragona 1971-1972.

• Antoni Pladevall: Dues llistes de Parròquies del bisbat de Vic del segle XII, a “Estudis dedicats a la memòria de Mn. Serra Vilaró”, 1973, pàgs. 283-304.

• Antoni Pladevall i Jordi Vigué: El monestir romànic de Santa Maria de l’Estany, Ed. Artestudi, Barcelona 1978.

• Antoni Pladevall: L’Església secular, a Història de Catalunya, vol. II, Ed. Salvat, Barcelona 1979, pàgs. 128-134.

• Antoni Pladevall: El Moianès, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàgs. 167-209.

• Antoni Pladevall: La Segarra calafina, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. V, Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1982, pàgs. 425-475 (amb la col·laboració de Joan Graells).

• A. Pou i R. Vinyeta: L’Estany: Guia turística, Barcelona 1974. J. Puig i Cadafalch, A. de Falguera i J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya (3 vols.), Barcelona 1909-1918.

• Josep Puig i Cadafalch: Le premier art roman, París 1928.

• Josep Puig i Cadafalch: La geografia i els orígens del primer art romànic, Barcelona 1930.

• Josep Puig i Cadafalch: L’escultura romànica a Catalunya, Barcelona 1949. Manuel RIU: Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya, a “Fonaments”, vol. I, Barcelona 1978, pàgs. 111-117.

• M. Rodríguez: Notes històriques de la parròquia de Sant Mateu de Bages (Programa de la Festa Major), Sant Mateu de Bages 1972.

• L. Sallent: Notes sobre l’origen de Marganell, a “Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa”, núm. 19, Terrasa 1926.

• Joaquim Sarret i Arbós: Història religiosa de Manresa. Esglésies i convents, a “Monumenta Historica Civitatis Minorisae”, vol. IV), Manresa 1924.

• Xavier Sitjes i Molins: L’arc diafragma en el pre-romànic, a “Ausa”, vol. VI, Vic 1968-1971, pàgs. 107-110.

• Xaxier Sitjes i Molins: Esglésies singulars al Bages, a “Ausa”, vol. VII, Vic 1972-1974, pàgs. 142-149.

• Xaxier Sitjes i Molins: Sant Benet de Bages. Estudi arqueològic (2^a ed.), Manresa 1975.

• Xaxier Sitjes i Molins: Troballa de tres làpides romanes a Artés, a “Ausa”, vol. VIII, Vic 1975-1979, pàgs. 85-89.

• Xaxier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977.

• Xaxier Sitjes i Molins: Un any d’importants descobertes mil·lenàries, a “Regió 7”, Manresa 21 de gener de 1982.

• Xaxier Sitjes i Molins: Simbologia religiosa funerària medieval al Bages, a “Dovella”, núm. 6, Manresa setembre-octubre 1982, pàgs. 23-26.

• Fortià Solà i Moreta: Història de Sallent, Vic 1920.

• Fortià Solà i Moreta: El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa 1955.

• Joan Trasserra: Notes històriques de Sant Joan d’Avinyó, Manresa 1932.

• Jordi Vigué i altres: Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Ed. Artestudi, Barcelona 1975.

• Jaime Villanueva: Viaje literario a las iglesias de España (22 vols.), Madrid i València 1803-1852.

• Francesc Villegas i Martínez: Edificis romànics religiosos, a El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca, C.E.C.B., Ed. Montblanc-Martín, Granollers-Barcelona 1980, pàgs. 389-421.

• Francesc Villegas i Martínez: El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Manresa 1982.

• Francesc Villegas i Martínez: Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis: Una història mil·lenària, Manresa 1983.

• W.M. Whitehill i J. Gumí: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Barcelona 1973.

• Hom també trobarà una àmplia informació, pel que fa als edificis romànics del Bages, especialment esglésies, en un reguitzell d’articles apareguts, de manera sovintejada, en publicacions de caire periòdic, els quals constitueixen un bon amàs bibliogràfic. Així, per exemple, hom pot consultar nombrosos articles divulgatius, escrits per Francesc Villegas, a partir de la dècada dels setanta, al periòdic “Manresa”, que més tard es convertí en “Gazeta de Manresa” i posteriorment en “El Pla de Bages”, nom aquest darrer amb el qual ha finit enguany, definitivament, aquesta publicació.

• També a “Regió 7” van apareixent articles referents a descobertes i restauracions recents. Així mateix la revista “Dovella” sol dedicar un apartat en el qual es ressegueixen un seguit d’itineraris comarcals, on els edificis romànics solen ésser presents.