Situació
Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera.
L. Prat
Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG601478.
Per anar-hi hi ha dues opcions. Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de recorregut. D’aquest trencall, que és a mà dreta, ben senyalitzat, s’arriba, amb 5 km, a Madrona; seguint la pista que voreja la riera, hi ha el rètol de Llobet, que queda a 4 km de Madrona. Sobre mateix de Llobet hi ha Sant Antoni.
L’altra opció és girar a mà dreta després del punt quilomètric 76 de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell i seguir la pista —uns 6 km— que voreja la vall del riu de Madrona i que, a mà dreta, es desvia cap a la casa Llobet.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular.
J. Segués
No tenim cap mena de documentació escrita que ens informi del passat d’aquesta església de la parròquia de Madrona. L’edifici és d’una nau, capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Originàriament, era coberta amb una volta de canó, reforçada per arcs torals. El parament és fet amb grans pedres, tallades a cops de maceta i posades en filades. La part alta de l’edifici ha sofert, sobretot a l’absis, una erosió molt considerable a causa d’haver-hi utilitzat una pedra molt tova.
L’absis és esberlat de dalt a baix i, si no s’hi posa remei, caurà juntament amb el mur de migjorn, on un dels contraforts, que coincideixen amb els arcs torals, és molt malmès.
El frontis primitiu ha desaparegut i, per tancar la nau a ponent hom ha recorregut a una solució força rara, com és la de bastir una paret en l’últim arc toral, que és de mig punt. Per sota d’aquest, i a poca distància, hi ha un arc apuntat, obert al mur, del qual ignorem la funció.
Rebia la llum per la finestra del centre de l’absis, avui tapiada, de dues esqueixades i arc de mig punt adovellat, i per una altra de semblant, també tapiada, al mur de migdia, entre el primer i el segon arcs torals. La que no és tapiada és la que es troba sota mateix de la cornisa, al centre de l’absis i a la part sobrealçada, amb muntants de grans blocs.
Té la porta a migjorn, d’arc adovellat de mig punt.
Les restes que ens han pervingut dels arcs torals permeten veure’ls bastits amb carreus ben treballats.
A desgrat que de la volta només queden uns petits trossos al seu punt d’arrencada, aquests ens permeten, però, constatar que era de full de llibre. L’esfondrament arrossegà en la caiguda la part de l’arc preabsidal de mig punt més propera a la nau.
L’absis és envoltat, a diferent altura, per dos sòcols, una mica trossejats.
Tot el conjunt, a desgrat de la seva ruïna, palesa els models constructius de l’arquitectura rural del segle XII, amb clares supervivències tecnològiques del segle anterior.