Comtes de Pallars
Isarn I (920-948?)
Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça. A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars. Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal.
Llop I (920-v. 947)
A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat. Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot, filla del comte Miró II de Cerdanya.
Guillem I (915?-950?)
Fill d’lsarn I, el qual l’associà al govern del comtat, almenys des del 947. No sembla que es casés mai ni va tenir descendència, per la qual cosa el comtat quedà en mans dels fills del comte Llop I. Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Santa Maria de Gerri.
Ramon II (III) (947-995)
Fill de Llop I i de Goldregot de Cerdanya. A la mort del seu pare i del seu cosí Guillem I de Pallars, ell i els seus germans Borrell i Sunyer heretaren el govern del comtat, però essent encara menors d’edat, se n’encarregà llur mare Goldregot fins a l’any 963. A partir d’aleshores governaren conjuntament, tot i que ell, com a primogènit, en tingué la supremacia. Morí sense successió.
Borrell I (947-995)
Fill de Llop I i de Goldregot i comte associat en el govern del comtat als seus germans Ramon II (III) i Sunyer. Va contraure matrimoni amb Ermengarda, amb la qual va tenir sis fills.
Sunyer I (947-1011)
Fill de Llop I. Fou associat al govern dels seus germans Ramon II (III) i Borrell I, i des de la mort d’aquests és féu càrrec del comtat amb la col·laboració del seu nebot Ermengol. Primerament, va contraure matrimoni amb Ermetruit, però fou a través del seu segon matrimoni amb la comtessa Tota de Ribagorça que va aconseguir estendre el seu domini sobre el comtat veí, la qual cosa permeté als comtes pallaresos controlar algunes àrees de la Ribagorça. En morir, repartí el comtat entre els seus fills.
Ermengol I (995-1010)
Fill del comte Borrell I i d’Ermengarda, fou associat al govern del seu oncle Sunyer I. La seva existència sembla haver deixat escassos vestigis en la documentació. Així i tot, un parell d’escriptures datades els anys 1008 i 1010 testimonien la seva actuació en el govern del comtat. Morí sense descendència.
Comtes de Pallars Jussà
Ramon III (IV) (1006-1048)
Fou associat el 1006 al govern del seu pare el comte Sunyer I. A la seva mort, li correspongué una part del comtat, el Pallars Jussà, però sembla que no estigué gaire d’acord amb aquesta divisió i intentà apoderar-se de part de l’herència del seu germà Guillem II. D’altra banda, la seva política s’orientà també vers la Ribagorça, ja que era casat amb la comtessa Maior (1012). Tot i repudiar-la alguns anys després, va continuar exercint un cert control sobre la vall de Senyiu i aconseguí que alguns castells fronterers quedessin definitivament sota les mans del comte de Pallars. Des del 1028 apareix casat amb Ermessenda, amb qui tingué quatre fills.
Ramon IV (V) (1048-1099)
Fill del comte Ramon III (IV), va contraure matrimoni el 1055 amb Valença, filla del magnat urgellenc Arnau Mir de Tost, que li donà cinc fills. Fundà, juntament amb Valença, la canònica de Santa Maria de Mur, en la qual fou enterrat a la seva mort. El seu regnat, però, és veié marcat per les fortes desavinences amb el seu cosí Artau I, comte de Pallars Sobirà, que sumiren el país, durant la major part de la segona meitat del segle XI, en un clima de guerra i desordre. Hagué de fer front als seus vassalls, alguns d’ells manifestament revoltats, sotmetent-los per la força o permetent als musulmans fer ràtzies en el comtat, la qual cosa li valgué una pena d’excomunió. Finalment, el 1096, aconseguí una concòrdia, satisfactòria per ambdues parts, amb el comte de Pallars Sobirà.
Sunyer Ramon I (1048-d. 1101)
Fill de Ramon III (IV) i comte associat al govern del seu germà Ramon IV (V). Era senyor de Talarn, castell destinat als cadets de la família. Va contraure matrimoni i tingué cinc fills.
Pere Ramon I (1099-v. 1112)
A la mort del seu pare, Ramon IV (V), compartí el govern comtal amb els seus germans, però conservà un lloc preeminent. Prosseguí la tasca de posar fi a les violències existents dins del comtat, respectant d’una banda la treva imposada pel bisbe d’Urgell i de l’altra sotmetent els senyors de la Vallferrera. Amb tot, tingué alguna desavinença amb el comte de Pallars Sobirà. Fou protector de la canònica de Santa Maria de Mur i morí sense descendència.
Arnau Ramon I (1099-v. 1112)
Fill de Ramon IV i de Valença de Tost, fou associat al govern del seu germà el comte Pere Ramon I. Amb aquest restituí a l’església de Tremp els seus termes i les seves possessions. Va contraure matrimoni amb Almodis, i en segones núpcies amb Adelaida.
Bernat Ramon I (1099-1124)
Fill de Ramon IV (V), fou associat al govern del seu germà Pere Ramon I i vers el 1112 començà a governar en solitari. A més de fer algunes donacions a la canònica de Santa Maria de Mur, signà una concòrdia amb el comte de Pallars Sobirà i tingué alguns desacords amb la família Galliner.
Arnau Mir I (1124-1174)
Fill del comte Arnau Ramon I. Participà en algunes de les expedicions militars del rei d’Aragó, de qui era feudatari i per qui tenia Fraga i probablement la vall d’Aran. Mentre era presoner a Navarra, va encomanar la regència del comtat al seu vassall Ramon Pere III d’Erill, el qual cometé alguns abusos. Altres vassalls li ocasionaren també diversos problemes. Mostrà una gran afecció per l’Orde de l’Hospital de Jerusalem, al qual no solament féu diverses donacions, sinó que arribà a testar i llegar el comtat al seu favor, disposició testamentària que no va dur-se finalment a terme. Després de repudiar la seva esposa Estefania d’Urgell, és va casar novament amb l’aragonesa Oria d’Entença. Fou enterrat a Santa Maria de Susterris.
Ramon V (VI) (1167-1177)
El seu pare, el comte Arnau Mir I, que participava sovint en expedicions militars, li cedí el 1167 tot el seu honor, probablement per tal d’assegurar el govern del comtat. El 1174, convingué una concòrdia amb el comte sobirà, i aquell mateix any establí amb el bisbat d’Urgell un pariatge per la vila de Tremp. Va contraure matrimoni amb Anglesa de Cardona, amb qui va tenir una única filla. Fou enterrat al monestir de Casbas.
Valença (1177-d. 1187)
El seu pare, Ramon V (VI), en morir el 1177, la féu hereva del comtat. Òrfena i encara menor d’edat, és posà sota la tutela de la seva àvia Oria. Aquesta, però, morí l’any següent i disposà que Alfons, rei d’Aragó, s’ocupés de la seva guarda i custòdia. Va contraure matrimoni amb un noble aragonès, Garsia Pérez, però devia morir jove i sense descendència.
Dolça I (d. 1185-1192)
En morir la comtessa Valença, van prendre efecte les disposicions testamentàries del comte Arnau Mir I que, en cas de no tenir descendència directa, cedien el comtat a Dolça de So, filla del comte Bernat Ramon I. Aquesta, massa gran per fer-se càrrec del comtat, optà per donar-lo el 1192 al rei Alfons I.
Comtes de Pallars Sobirà
Guillem II (1010-v. 1035)
Comte de Pallars Sobirà arran de la divisió del comtat que el seu pare, Sunyer I, va fer en morir. S’enfrontà repetidament amb el seu germà Ramon Sunyer I, comte de Pallars Jussà, el qual pretenia apoderar-se de la seva herència, i fins i tot el bisbe d’Urgell hagué d’intervenir en el conflicte per a posar-hi pau. Va tenir quatre fills fruit del seu matrimoni amb Estefania, i és probable que morís assassinat.
Bernat I (1032-v. 1054)
Fill de Guillem II i d’Estefania. Féu algunes donacions a monestirs i no va tenir descendència del seu matrimoni amb Adalgarda. En morir, fou succeït pel seu germà Artau I.
Sunyer, dit Artau I (1049-1082)
Fill de Guillem II, canvià el nom de Sunyer pel d’Artau. Participà activament en guerres i en nombrosos atacs contra castells i vassalls del comte jussà, Ramon IV, al qual acusava d’haver-li pres l’herència, i aconseguí atreure cap al seu bàndol una part de la noblesa pallaresa. S’apropià freqüentment ‘de béns de l’Església, tot i que sovint feia donacions als monestirs. Poc després de la mort de la seva primera esposa, Constança, va contraure matrimoni amb Llúcia de la Marca (1059), cunyada de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, la qual cosa afavorí la seva intervenció en algunes de les campanyes militars d’aquest últim. Morí excomunicat.
Artau II (1081-v. 1115)
Fill d’Artau I i de Llúcia de la Marca i germà del que fou bisbe de la Seu d’Urgell, sant Ot. Pactà amb el bisbe Bernat d’Urgell l’aixecament de la pena d’excomunió del seu difunt pare en canvi de restituir a la diòcesi les esglésies que havien estat usurpades. Tanmateix, igual que el seu antecessor, disposà del patrimoni eclesiàstic com si es tractés del propi. El seu govern destacà pels intents d’arribar a una entesa amb el comte jussà sobre el repartiment dels feus i de les valls del Pallars, que és consolidà el 1096. Es casà amb Eslonça, filla del comte castellà Martí, que li donà dos fills.
Artau III (1111-v. 1167?)
Fill d’Artau II. Restà algun temps empresonat a Saragossa, on sembla que aprengué àrab, i en tornar, la situació al comtat era una mica agitada. Els problemes financers el portaren a empenyorar alguns dels seus castells. Del seu matrimoni amb Agnès tingué dos fills.
Artau IV (v. 1167-d. 1183)
Fill d’Artau III, va contraure matrimoni amb Guillema, de qui va tenir dos fills. El seu govern no fou gaire estable, tingué alguns desacords amb alguns vassalls i la seva successió no estava del tot assegurada. El 1174, convingué una concòrdia amb el comte Ramon V de Pallars Jussà. D’altra banda, empenyorà diversos castells per poder afrontar els problemes financers.
Bernat II (1180-1200)
Fill d’Artau IV i de Guillema, al costat de la qual governà sovint, probablement a causa de la seva salut. La situació del comtat és força incerta, especialment en morir sense descendència.
Guillema I (1169-1204)
D’origen llenguadocià, va contraure matrimoni amb el comte Artau IV. En quedar-se vídua, governà al costat del seu fill Bernat II, intentant restablir l’ordre i subjectar alguns dels seus vassalls. Després de la mort del seu fill Bernat, s’encarregà de la regència del comtat fins a la majoria d’edat de la seva filla Guillema.
Guillema II (1204-1231)
Filla d’Artau IV i de Guillema. Es va unir en matrimoni amb Guillem d’Erill (1205), de qui sembla que va enviudar, i en segones núpcies amb Roger de Comenge, vescomte de Coserans (1217). Féu diverses donacions al monestir de Gerri. Sense descendència, decidí de vendre el comtat al seu marit per 15 000 morabatins d’or i retirar-se al monestir de Vallbona de les Monges, on probablement morí vers el 1250.
El Pallars Sobirà sota els Comenge
Roger I (1217-1257)
Vescomte de Coserans, es casà amb la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà, amb qui no va tenir descendència. Aquesta, el 1229, li va vendre el comtat, encara que fins el 1231 no es féu efectiva la venda. Sembla que els nobles del Pallars, en general, acceptaren de bon grat aquest traspàs, tot i que per raons poc conegudes va enfrontar-se als vescomtes de Vilamur. Féu costat als Cabrera en la crisi successòria del comtat d’Urgell, i participà en les lluites nobiliàries contra el rei Jaume I. Per a afermar la successió del comtat de Pallars, instituí com a hereus els seus fills Arnau Roger i Ramon Roger, fruit del matrimoni que el 1235 havia contret amb Sibil·la de Saga, alhora que desheretava el seu altre fill Roger de Comenge, nascut d’una relació il·lícita amb Cecília de Folcalquier, perquè li havia fet la guerra.
Arnau Roger I (1256-1288)
Fill de Roger I i de Sibil·la de Saga, hagué d’enfrontar-se amb el bastard Roger de Comenge i el fill d’aquest, Arnau d’Espanha, que reclamaven com a propi el comtat de Pallars, el qual envaïren en diverses ocasions. El litigi no és resolgué a favor d’Arnau Roger fins al 1262. El rei Jaume I el nomenà el 1275 tutor dels joves hereus del comtat d’Urgell, Ermengol i Alvar. Fou empresonat arran de la revolta que protagonitzà la noblesa contra el rei Pere II i que conclogué amb la desfeta de Balaguer (1280). Va contraure matrimoni, primerament, amb Sança, filla dels vescomtes de Vilamur, i més tard amb Làscara de Ventimiglia.
Ramon Roger I (1288-1294)
Fill de Roger I i de Sibil·la de Saga i destinat en principi a ésser eclesiàstic, féu costat al partit del comte de Foix i del rei de França en la croada contra Catalunya i des del 1285 tingué com a senyor el rei de Mallorca. Per això, el seu germà li exigí que canviés de bàndol si volia succeir-lo, a la seva mort, en el govern del comtat. No va tenir descendència del seu matrimoni amb Blanca de Bellera, raó per la qual cedí el comtat a la seva neboda Sibil·la.
Sibil·la (1295-1327)
Filla del comte Arnau Ramon I i de Làscara de Ventimiglia. En morir el seu oncle Ramon Roger I, heretà el comtat, reclamat també per Arnau d’Espanha, el qual envaí el Pallars diverses vegades. Va contraure matrimoni el 1297 amb Hug VIII de Mataplana, el pare del qual, Ramon d’Urtx, havia exercit la tutela de la jove comtessa i de les seves germanes fins que el rei Jaume II n’ordenà la destitució. Aquest mateix any Sibil·la és comprometé a fer reconèixer a les seves germanes, tan bon punt fossin majors d’edat, la cessió i venda que del domini directe del comtat havia fet en favor del rei. Establí com a hereu del comtat el seu fill Arnau Roger. (LMT)
Nota: La numeració dels comtes de Pallars s’ha fet seguint el criteri que donà Ramon d’Abadal a Catalunya carolíngia, vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, que comença a numerar els comtes privatius de Pallars i Ribagorça independentment dels seus predecessors, que foren també comtes de Tolosa. Alhora, s’ha afegit també entre parèntesis la numeració dels comtes de Pallars, tenint en compte els comtes de Tolosa. Al llarg del volum, en alguns casos és possible que encara aparegui la doble numeració.