El cartulari d’Alaó reuneix un lot de diplomes referents a un castell anomenat Guirbi o Gorvi del final del segle X. Segons Rubió i Lois es tractaria de Corbins, muntanya situada no lluny de la Torre de Tamúrcia. Aquesta localització concorda amb la notícia d’una terra que tenia un tal Esclua al castell de Miralles, lloc dit Curvinus (any 879). A partir de l’any 970 reapareix en la documentació però en qualitat de castell. El monestir d’Alaó, mitjançant donacions, en un període de cinquanta anys hi va adquirir els béns següents: una vinya al Màrgine, dues més a Elarci, una altra a Riberes, l’espluga de So Corona, una vinya a Sosiatos i, vers 1020, tot un alou familiar; algunes d’aquestes vinyes confrontaven amb l’estrada. Després, es perd tota referència a aquest topònim. En la convinença feta l’any 1070 entre els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Valença amb llurs fills, d’una banda, i Bertran At de Montanyana, de l’altra, s’esmenta la infeudació d’un castro de Castel Vetre entre el castell de Miralles i el vilar de la Torre (de Tamúrcia), que sembla que podem identificar amb el de Corbins.
Així doncs, si acceptem l’exposició de fets, sembla provada l’existència d’un castell a la roca de Corbins, probablement amb la finalitat de controlar l’estrada del coll de la Pedra Ficada a la serra de Sant Gervàs. Tanmateix fora d’escassa vitalitat, ja que amb la reorganització feudal pràcticament desaparegué del mapa a mitjan segle XI; l’interès passà llavors a la Torre.