El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (1 077 m d’altitud), aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills. Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals. Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera. L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana (1070) i Castissent (1077).
Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà. La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills (abans del 1079). Mentrestant s’hi havia instal·lat una família de castlans cognomenada, igual que el feu, Espills. Els orígens del llinatge no són clars, l’antroponímia i algunes dades apunten la relació de parentiu amb els senyors de Cornudella. L’any 1088 trobem Ramon Rotlan d’Espills signant un instrument de Gerri com a testimoni d’Artau II de Pallars Sobirà; potser era un fill de Rotlà Ramon de Sapeira.
Al segle XII, moment de reagrupament feudal, els Espills caigueren sota la dependència dels Erill. Així ho dóna a entendre el testament de la senyora Toda, en què deixa tot el que hi tenia a Ponç d’Erill (1141), o la presència de Rotlan (1153) i de Bernat d’Espills (1175) en afers protagonitzats per aquest alt llinatge.
Al començament del segle XIII destacà Vidià II d’Espills, casat amb Agnès de Benavent, que cap al 1210 canvià amb el capítol de Roda l’alou d’Areny per unes possessions a Fontova, Troncedo i Barasona; l’any 1219 concedí a Sant Vicenç de Roda l’alou de Serradui; i, també, féu donació a Santa Maria de Vilacarle de la casa que tenia Arnau d’Espunya (1237). L’arxiu de Roda conserva també el testament de Jaume Ferrer (1472), prevere i canonge d’Urgell, en el qual deixava a Bernat Betesa 50 lliures i tot el que tenia al castell d’Espills, en la Torre d’Erill, amb jurisdicció civil i criminal.
De forma paral·lela a altres castells de la Terreta (Orrit, Areny, Sapeira), els Erill van anar consolidant llur senyoria. El fogatge del 1381 consigna el “loch d’Espills” amb 9 focs en la baronia d’Arnau d’Erill. Berenguer d’Erill i de Centelles, s’intitulà senyor de les valls de Sant Pere i d’Espills (1430). Personatge destacat, va ésser nomenat virrei de Còrsega (1455). Al segle XVI, amb Pere Lluís d’Erill, la senyoria fou recuperada per la branca principal, de manera que al segle següent el lloc “Spills” pertanyia al comtat d’Erill.
El 1831, a la fi de l’Antic Règim, era d’una família cognomenada Sobirà. Madoz, en l’article dedicat a Espills, reporta una descripció del nucli amb dues portes d’entrada a la muralla, vuit cases, i les ruïnes d’una antiga torre fortificada que encara pogué veure-hi.