L’església de Sant Esteve d’Erinyà fou consagrada l’any 1168 pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc. El bisbe la dotà amb les dècimes, primícies i oblacions de la parròquia, i li atorgà la facultat de tenir un sacerdot propi, sota la potestat de l’església de la Seu d’Urgell. També establí les trenta passes legítimes per al cementiri, i que dues terceres parts del servei episcopal i de l’ardiaca fossin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera part per la de Sant Esteve.
El terme de la parròquia comprenia, segons el document, des del lloc de Sant Vicenç fins a Castello i del coll de Toralla fins a la serra de Camporan.
L’església parroquial de Sant Esteve fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per l’ardiaconat de Tremp. Per la descripció inclosa en la visita pastoral del 1758, se sap que l’edifici estava en bon estat; a més de l’altar principal, en tenia sis de secundaris. La sagristia era molt petita, i situada darrere de l’altar principal. Tradicionalment ha tingut com a sufragània l’església de Sant Andreu de Serradell. Actualment depèn de la parròquia de Claverol.
Acta de consagració de Sant Esteve d’Erinyà (10 de gener de 1169)
Consagració de l’església de Sant Esteve d’Erinyà, al Pallars, pel bisbe Arnau de Preixens de la Seu, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc. A més de les de sant Esteve, el bisbe posa relíquies dels sants Cosme, Damià i Llorenç a l’altar, fixa els límits de la parròquia i estableix que dues parts del servei episcopal i de l’ardiaca siguin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera per la de Sant Esteve.
"Anno Dominice incarnationis. M°.C°.L°.X°.VIII., veniens vir venerabilis A. Dei gracia Urgellensis episcopus in Palariensem patriam, ut gregem sibi comissum vite pabulo refficeret et verbo et exemplo ad melioris vite propositum provocaret et in bonis actibus confirmaret, rogatu nobilis viri Alamandi et quorumdam parrochianorum in villa Irigani degencium, quorum nomina pre nimia numerositate scribere declinavimus, una cum magna parte collegii sue sedis accessit ad quandam ecclesiam que sita est in predicta parrochia Erigani in nomine Domini consecrandam. Consecravit itaque predictam ecclesiam iam dictus venerabilis pontifex, in honore Dei omnipotentis et sancti Stephani protomartiris, et reposuit ibi reliquias preciosisimi martiris iam dicti et beatorum Chosme e Damiani necnon et sancti Laurencii, et condotavit eidem ecclesie sancti Stephani omnes primicias et oblaciones et defunciones et penitencias et quicquit ad ecclesiam Dei spectare videtur, preter decimas de loco sancti Vincentii usque ad Castello et de collo de Toralla usque ad Camporam, omnium videlicet parrochianorum infra predictos terminos habitancium. Constituit etiam predictus pontifex ut iam dicta ecclesia sancti Stephani ammodo omni tempore sit baptismalis et cimiterialis et habeat proprium sacerdotem, sub obediencia et ordinacione et plenaria potestate Urgellensis ecclesie, et cimiterium. XXXa. pasuum; et in procuracione et in omni servicio episcopi et archidiaconi mitat ecclesia sancti Salvatoris duas partes et ecclesia sancti Sephani terciam partem ubicumque episcopus vel archidiaconus voluerint accipere, tam in parrochia sancti Salvatoris quam in parrochia sancti Stephani.
Acta est dotalis scriptura. IIII.° idus ianuarii anno superius pretaxato.
Sig+num domni Arnalli urgellensis episcopi. Sig+num Guilelmi urgellensis cantoris. Sig+num Raimundi de Gurb prelati tremppensis ecclesie. Sig+num Alamandi. Sig+num B. de Tormeda. Sig+num Petri presbiteri de Eriga Sig+num R. de Nabret. Sig+num Petri Dalmad. Sig+num Marti.
Raimundus levita, qui hanc dotem scripsit in die et anno quo supra (s. man.)."
[O]: Perdut.
A: Còpia del segle XII, ACU, Consagracions d’esglésies, núm. 34.
a: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XIII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), núm. 1, 1978, doc. núm. 85, pàg. 176.
b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell, la Seu d’Urgell, 1986, doc. 91, pàgs. 188-189.
Traducció
"L’any mil cent seixanta-vuit de l’encarnació del senyor, el venerable baró A., per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, vingué a la terra del Pallars per tal de nodrir amb l’aliment de la vida el ramat que té confiat, promoure amb la paraula i amb l’exemple el propòsit d’una vida millor i confirmar els fidels en les bones obres; vingué pregat pel noble baró Alamany i alguns parroquians que viuen a la vila d’Erinyà, els noms del quals desistim d’escriure de tan nombrosos com són, juntament amb una gran part del capítol de la seva seu, i accedí a consagrar una església en nom de Déu, la qual es troba a l’esmentada parròquia d’Erinyà Així, doncs, el sobredit venerable pontífex consagrà l’esmentada església en honor de Déu omnipotent i de sant Esteve, protomàrtir, i hi diposità relíquies del molt preuat màrtir ja esmentat, dels sants Cosme i Damià i de sant Llorenç, i concedí a l’esmentada església de Sant Esteve totes les primícies, oblacions, defuncions, penitències i tot el que és manifest que pertoca a l’església de Déu, a més dels delmes des del lloc de Sant Vicenç fins a Castell i des del coll de Toralla fins a Camporan, o sigui, de tots els parroquians que viuen dins el terme esmentat. A més, l’esmentat pontífex deixà establert que des d’ara i per sempre l’esmentada església de Sant Esteve tingui dret de baptisme i d’enterrament i que tingui sacerdot propi sota l’obediència les ordres i la plena potestat de l’església d’Urgell, i un cementiri de trenta passes; i en la provisió de tot el servei episcopal i de l’ardiaca, que l’església de Sant Salvador enviï dues parts i la de Sant Esteve, la tercera, allà on el bisbe i l’ardiaca vulguin rebre-ho, tant de la parròquia de Sant Salvador com de la parròquia de Sant Esteve
Aquesta escriptura de dotació ha estat feta el dia quart dels idus de gener de l’any esmentat mes amunt.
Signatura del senyor Arnau, bisbe d’Urgell. Signatura de Guillem cantor d’Urgell. Signatura de Ramon de Gurp, prelat de l’església de Tremp. Signatura d’Alamany. Signatura de B. de Tormeda. Signature de Pere, prevere d’Erinya. Signature de R. de Nabret. Signatura de Pere Dalmau. Signatura de Martí.
Ramon, levita, que ha escrit aquesta dotació i l’ha signada el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)