Hom suposa que el nom de la vila Sancti Tirsi s’ha de relacionar amb l’actual santuari de Sant Quiri de Sas, enlairat a la muntanya homònima (1 621 m.), que fa de partió d’aigües entre la vall d’Erta i de Manyanet. Des del punt de vista estratègic, l’indret ofereix una gran panoràmica de la rodalia. A més a més, en la donació del lloc que van fer l’any 1069 els comtes Artau I i Llúcia de Pallars Sobirà, a favor de Sant Genís de Bellera, és diu que “donamus glori vestre in territorio Sasso, in loco qui ab antiquis nominatur Subiligas aut nunc nominatur Sancti Tirsi ab integrum”, la qual cosa remunta la seva datació a mitjan segle IX; en aquest temps, el vilar estava dividit entre el vicus sobirà i el vicus jussà. Així, doncs, el monestir de Bellera, després de diverses adquisicions d’alous, mitjançant el diploma suara esmentat adquirí Sant Tirs “cum omnibus hominibus et uxores et filiis qui sunt vel futuri erunt, similiter hedificis, vineis, silvis, pratis, paschuis, padulibus, aquis aquarumque ductibus vel omne jure loci ipsius”. Tanmateix, el fet decisiu per a la dotació de l’església de Sant Tirs fou una nova aportació del comte Artau: els drets parroquials de la vila de Sant Tirs, excepte els pertanyents als castlans de Castellgermà, i la parròquia que els homes de Sant Tirs treballaven al terme del castell de Sas (1076). Al final del segle XI el monestir de Bellera passà a dependre de Lavaix, i un segle després Sancti Tirsi de Sentiso compareix en l’inventari d’esglésies de Lavaix com a sufragània de Sant Bartomeu d’Erta.
En l’actualitat el santuari de Sant Quiri, molt venerat a la rodalia, serva en la seva construcció les característiques del romànic popular que perviurà a l’Alta Ribagorça força temps. Consta d’una nau orientada, coberta amb volta de canó i capçada per un absis refet. Els murs presenten obra de paredat travat per l’argamassa, o en sec. Al mur de migjorn, damunt la finestra, s’hi troba una pedra amb una inscripció del segle XIII.