Al llarg del segle XII, en diversos documents datats els anys 1117, 1173, 1197 i 1198, el castell i el lloc o la vall de Mont-ros apareix com a possessió dels comtes de Pallars Sobirà. Cal esperar, tanmateix, al principi del segle XIV per a tenir referències de l’església parroquial del terme. En el recorregut realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, figura l’església de Santa Maria de Mont-ros, que en el llibre de la dècima del 1391 consta dins del deganat de Cabdella.
Vers l’any 1526, la rectoria de Mont-ros, amb les seves annexes de Pobellà, Paüls i Molins, era regida per Jaume Andreu, àlies Vilanova, i era integrada a l’oficialat de Tremp. L’any 1904, la parròquia de Nostra Senyora del Boix de Mont-ros, i les seves sufragànies, era de l’arxiprestat de Gerri de la Sal. Actualment és cap de demarcació parroquial, dins l’arxiprestat de la Conca Alta del Flamicell.