Desconeixem el lloc exacte on era edificada aquesta església, tot i que és molt versemblant que estigués situada en el despoblat de Puiforniu, que es tracta monogràficament en el municipi de la Torre de Cabdella.
Aquesta església apareix en la documentació l’any 1082, quan el comte Artau de Pallars Sobirà donà al monestir de Gerri l’església de Sant Feliu de Montem Formitum. Posteriorment, aquesta església fou sostreta de l’òrbita del monestir, ja que l’any 1105 li fou restituïda, juntament amb la seva annexa, l’església de Sant Esteve de super Silva, pel bisbe Ot d’Urgell. A partir d’aquest moment ambdues esglésies van romandre dins l’òrbita del monestir de Gerri, i com a tals apareixen en la butlla del papa Alexandre III, de l’any 1164, de confirmació de béns del cenobi.
L’any 1770 Sant Feliu, que havia estat sufragània de la Pobleta de Bellvei, ja havia desaparegut, i era l’església de Sant Esteve, sufragània de Sant Andreu de Pujol —parròquia dependent de Gerri— la que s’havia erigit en església de la parròquia de Montformit.
Així doncs, trobem que al lloc de Montformit —que podem identificar amb la vila de Puig Formici, que fou un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà— s’hi edificaren, en el mateix període de temps, dues esglésies, una de les quals devia ser la parròquia —Sant Feliu?—, mentre que l’altra —Sant Esteve?—, estaria relacionada amb el castell de Montformit que apareix documentat l’any 1118 com a límit del castell de Sersui.