Situació
Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén. Domina el pas de la vall d’Isil.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH425253.
Hi podem pujar des de Borén. Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu. Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu. El castell és en un turó immediat que hi ha a l’est. (JBM-JJBR)
Història
Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquest castell o la vila d’Àrreu en temps medievals. El terme seguí les mateixes vicissituds que la resta de la Vall d’Àneu i fou del domini dels comtes de Pallars Sobirà. (CPO)
Castell
Les restes del castell s’adapten al cim del petit turó, a la banda oriental del qual hom feu un vall ample. Més enllà d’aquest vall encara veiem algunes altres parets que no sabem pas si són contemporànies al castell o bé són posteriors.
Planta dels basaments de mur encara visibles d’aquesta fortalesa.
J. Bolòs
El perímetre del castell coincideix si fa no fa amb el del planell que hi ha al cim del turó. Té una forma allargada, amb una longitud total d’uns 20 m i una amplada màxima d’uns 9 m. A l’extrem oriental trobem una cambra coberta amb una volta rebaixada, que feia 2,9 m d’ample × 3,7 de llarg, bé que ara una part resti ensorrada. Els murs perimetrals de la fortificació tenen un gruix de 120 cm. A la part central, sembla com si hi hagués hagut un mur transversal. En general, de totes les parets només es conserven algunes filades de pedres.
A l’altra banda del vall hi ha uns tancats amb uns murs d’un gruix que oscil·la entre els 60 cm i els 90 cm; possiblement s’aprofitaren unes parets més antigues per a fer uns tancats més moderns. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 705
- Coy, 1906, pàg. 106
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 485 i 1 507.