Situació
L’església de Sant Serni es troba al petit poble abandonat d’Àrreu, situat a 1 250 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Àrreu.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH425256.
L’itinerari que cal seguir per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior. (MLIR)
Història
No hem trobat referències documentals que esmentin directament a aquesta església, o la vila d’Àrreu, en temps medievals. Sabem, però, que era plenament integrada a l’organització religiosa del deganat de la vall d’Àneu, i la seva parròquia tenia una correctoria l’any 1566, data que es manté en els diferents plans d’estructuració del deganat. L’any 1821 encara tenia una correctoria. En la relació de parròquies de l’oficialat de la vall d’Àneu, Espot i coma de Berrós, del 1574, consta, entre Estaís i Espot, la parròquia d’Areu, que encara que no ho puguem assegurar, tot sembla indicar que es correspongué amb Sant Serni d’Àrreu. Actualment, la vila d’Àrreu és totalment abandonada i la seva església sense culte. (MLIC-JAA)
Pica
Dues piques de les tres que es guarden a l’interior de l’església; una d’elles, baptismal, és ornada amb ocells i vegetals, i l’altra, destinada a contenir oli, mostra les figures de dos lleons incisos.
ECSA - J. A. Adell
A l’interior de l’església de Sant Serni es conserven tres piques, una baptismal, l’altra beneitera i la tercera d’oli. La baptismal, de grans proporcions, es conserva actualment encastada a la paret, de tal manera que només són visibles dos terços del seu cos. El vas, sostingut per un peu cilíndric sense decoració, té una estructura semiesfèrica. La cara externa és ornada amb relleus que dibuixen dos ocells flanquejant un element vegetal, o potser un broll d’aigua. Aquests elements recorden els figurats a la pica baptismal de Sorpe, tot i que aquesta és més ben treballada que la d’Àrreu.
La pica beneitera, encastada en un dels murs, és d’estructura semicilíndrica i presenta una decoració molt simple, consistent en un bordó amb decoració d’espiga i un altre totalment llis.
El tercer recipient, o pica de pedra d’estructura quadrangular sembla que devia contenir els sants olis, tot i que potser originàriament havia estat un sarcòfag o una ossera. Actualment, es troba encastada en un angle dels murs de l’església, de tal manera que només podem contemplar-ne la decoració de dues cares, on són representades, amb un relleu molt suau de línies incises, dues lleones, una en cada cara, afrontades en l’angle. L’única interpretació que veiem possible és la de la idea de resurrecció, sempre que es tractés d’un sarcòfag. Hom troba també la figuració d’aquest animal en altres piques de la comarca, com ara a les beneiteres de Sorpe i de Borén.
Tant la factura com l’acabat de les tres piques d’Àrreu són barroers i responen a un gust popular, lluny de qualsevol estil general o nacional i, per tant, estrany a les pautes de cada temps Resulta, doncs, força difícil establir una datació per a aquest conjunt, tot i que cal dir que no és incompatible amb els repertoris ornamentals de l’edat mitjana. (CLIU-LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- ACU. Llibre de Visites, 1574, núm. 31, foli 285v
- Moliné, 1982 vol V pàg. 370
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 386.
Bibliografia sobre la pica
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàgs. 239-243.