Situació
Antiga torre, més tard aprofitada com a comunidor, que defensava el clos tancat de l’església.
ECSA - J.A. Corbella
La torre o comunidor de Son flanqueja el portal d’entrada al clos de l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor. El conjunt del recinte es troba a l’entrada del poble, aixecat en un planell a 1393 m d’altitud, al vessant esquerre de la vall de Son i dominant la vall de la Noguera damunt d’Esterri. (PBM)
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH441206.
Història
La vila de Son fou commutada pel comte Ramon V de Pallars Jussà als comtes Artau I (1064) i Artau II (1094) de Pallars Sobirà. A conseqüència de la revolta contra Pere el Gran, l’any 1281 el comte de Pallars hagué de cedir el domini directe de Son a l’infant Alfons. Amb la resta de dominis comtals de la vall d’Àneu i del Pallars, són caigué en poder dels ducs de Cardona l’any 1491.
Integrada dins el recinte parroquial, la torre de Son fou transformada ja fa segles en comunidor i actualment fa les funcions de torre de les hores. (PBM)
Torre
Aquesta construcció, considerada el comunidor, sembla que a la base es fonamenta en una torre d’època romànica. Els dos primers metres de l’edifici corresponen segurament a una torre de planta circular, amb un diàmetre intern de 3,8 m i amb un gruix del mur d’1,3 m; són fets amb pedres de mida mitjana, lleugerament allargades i ben arrenglerades. La resta de la construcció, amb una alçada total d’uns 10 m i amb una planta bàsicament rectangular, bé que amb tot el costat meridional arrodonit (precisament a causa d’adaptar-se a la construcció anterior), és dels darrers segles medievals o d’època moderna. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Coy, 1906, pàg. 108
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 60-61 i 63-64
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 491 i 1 508
- Valls, 1988, pàgs. VIII, XII-XIII i XV-XVI
- Buron, 1989, pàgs. 210-211.