Sant Pere de Son (Alt Àneu)

Situació

Església desafectada, convertida en habitatge, dins el nucli de la població.

ECSA - J. Pahissa

L’antiga església de Sant Pere de Son és situada a uns 100 m a ponent de l’església parroquial del Sant Just i Sant Pastor, dins el nucli urbà de Son. (JAA)

Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH440207.

Història

No hem trobat referències documentals concretes d’aquesta església, que devia estar supeditada a la propera parroquial de Sant Just i Sant Pastor. (MLlC)

Església

L’església de Sant Pere de Son fou desafectada en una data incerta i convertida en rectoria, i actualment és una casa particular, de manera que les seves característiques interiors han estat totalment alterades per l’adaptació al nou ús, que ha significat la renovació de les cobertes i la construcció, a l’interior, d’un sostre intermedi que divideix el seu àmbit en dos nivells.

Per tant, podem dir que de l’edifici alt-medieval conservem fonamentalment el perímetre exterior, que correspon a un edifici d’una sola nau, coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral que s’acusa a l’exterior mitjançant un cos interposat entre la nau i l’absis. Sembla probable que la nau fos coberta amb estructura d’embigat, i que l’absis i el tram presbiteral ho estiguessin per una volta.

La porta s’obre en la façana sud, on totes les obertures existents corresponen als processos de reforma i transformació, i s’observen les traces de tres finestres paredades de doble esqueixada, una a l’absis, al costat sud, i dues a la nau; d’aquestes, la situada més a ponent presenta l’arc doblat per un segon arc, solució constructiva que també es troba en la porta original, de la qual només es conserva la meitat de l’arc i se n’han perdut totalment els brancals.

Les façanes són totalment òrfenes d’ornamentació, i no hi ha traces d’haver-n’hi hagut.

L’aparell és molt alterat per les successives reformes que han sofert els paraments, però les parts originals presenten un carreu petit sense polir, ben disposat en filades uniformes, amb els arcs formats per dovelles ben tallades que semblen indicar les formes constructives del segle XII, però fortament ancorades en la tradició constructiva d’època anterior. (JAA)